Harris aconsegueix descol·locar un Trump incòmode amb temes com l'avortament i els lideratges
Els enfrontaments més tensos han estat en temes com l'avortament, la immigració i els lideratges en el primer i esperat cara a cara entre els dos candidats
Era el moment decisiu per a Kamala Harris i l'ha sabut aprofitar. El moment per intentar demostrar que era una líder sòlida i hàbil i no la política distant i temorosa dels micros i la improvisació. I després de 90 minuts de debat contra Donald Trump, els demòcrates poden respirar tranquils perquè Harris hauria superat la prova i la majoria d'observadors la consideren la guanyadora del primer cara a cara amb Donald Trump.
La vicepresidenta ha demostrat els beneficis de preparar-se a consciència i durant una setmana per a un debat: a diferència de Trump, Harris ha arribat a l'escena amb una llista de temes i atacs pensats. S'ha posat sota la pell de Trump, l'ha provocat hàbilment, l'ha col·locat a la defensiva. També ha aconseguit esquivar els temes més espinosos i oferir una visió de futur sense entrar gaire en la gestió de l'administració Biden.
Trump ha fet de Trump, amb alguns bons cops i eslògans efectius, però a mesura que avançava el debat s'ha anat apagant una mica i no ha estat fins al final que ha dit a Harris la frase que havia d'haver repetit tota l'estona: "Per què tot això que dius que faràs, no ho has fet els últims tres anys?"
Els fets que el seu equip hagi carregat contra els presentadors acusant-los de parcials i que ell mateix hagi sortit a la sala de premsa en acabar el debat per declarar-se guanyador es llegeixen com indicis que el cara a cara no li ha anat bé. Tampoc s'ha enfonsat ni ha fet un paper lamentable, però la seva rival l'ha superat.
Harris ha optat per descol·locar Trump només entrar al plató. S'ha acostat a l'expresident i li ha donat la mà quan clarament ell no tenia pensat fer-ho i no ho va fer amb Biden fa dos mesos. Era el primer senyal que buscava trobar-li punts febles que l'irritessin, i durant els 90 minuts ho ha fet en diverses ocasions amb atacs personals, com ara quan ha dit que els seus mítings són avorrits o recordant alguns dels seus fracassos com a empresari.
Quan Trump ha mossegat l'ham
La tàctica era fer-lo enfadar perquè sortís el Trump més bel·ligerant i agressiu que espanta els electors indecisos moderats. I, en algunes ocasions, Trump ha mossegat l'ham. I també ha deixat anar alguns comentaris polèmics, com quan s'ha fet ressò d'una teoria conspirativa assegurant que els immigrants il·legals es menjaven els gats i els gossos a la ciutat de Springfield, a Ohio.
L'expresident ha atacat una vegada i una altra Harris pels altíssims nivells d'immigrants irregulars que han travessat la frontera els últims tres anys i mig. Ha assegurat, sense proves, que molts dels nouvinguts són "criminals" i que els països estrangers obren les presons i envien als EUA les persones més indesitjables.
"A la resta del món, la delinqüència baixa, mentre als EUA puja", ha afirmat abans que la presentadora el corregís per recordar que no és cert que la criminalitat hagi augmentat als EUA.
Harris ha esquivat la pregunta de per què no han actuat amb més fermesa i previsió davant la crisi migratòria i ha culpat Trump de bloquejar al Congrés un acord amb els republicans per frenar l'arribada massiva d'estrangers.
La candidata demòcrata també ha titllat Trump de "perill per a la democràcia" i ha recordat els seus problemes pendents amb la justícia i les seves condemnes per frau i assetjament sexual.
També ha alertat els nord-americans del desgavell que va ser el mandat del republicà i del risc que comportarien, diu, quatre anys més d'un Trump amb una immunitat reforçada pel Tribunal Suprem i sense assessors moderats que els frenessin.
El dret a l'avortament
L'avortament ha estat una altra qüestió que ha enfrontat els dos rivals amb arguments de Trump que també superen la realitat. Harris ha marcat aquest dimarts una línia vermella a Trump de cara a les eleccions del 5 de novembre. La vicepresidenta li ha deixat clar que no li hauria de dir a una dona què ha de fer amb el seu cos.
"El govern i certament Donald Trump no li haurien de dir a una dona què ha de fer amb el seu cos."
Harris ha defensat poder tornar a implementar una protecció federal a l'avortament, derogada pel Tribunal Suprem el juny del 2022.
L'assalt al Capitoli
Trump ha tornat a repetir la falsedat que li van robar les eleccions el 2020 i que ell va ser el guanyador, i ha assegurat que la justícia ha perseguit i maltractat els seus seguidors que van assaltar el Congrés el 6 de gener del 2021.
Ha acusat Harris de ser "una radical i una marxista", de no tenir un pla per al país, de "ser Joe Biden", d'haver disparat la inflació i de portar els EUA a la ruïna.
Trump també ha assegurat que durant el seu mandat l'economia va prosperar com mai, que els nord-americans estan ofegats pel cost de la vida i que, si ell guanya, tornarà a augmentar els aranzels als productes estrangers, i ha recordat que Biden ha deixat intactes els que va imposar ell.
La política exterior: l'Afganistan, Israel i Ucraïna
En política exterior, els dos candidats també han xocat i s'han acusat mútuament de fer més dèbils els EUA i l'expresident ha estat incisiu a l'hora de recordar la retirada desastrosa de l'Afganistan que va culminar l'administració Biden.
Trump també ha afirmat que si ell hagués estat president, no s'haurien produït les guerres de Gaza i Ucraïna perquè ni Hamas ni Putin s'hi haurien atrevit, i que acabarà amb la d'Ucraïna si guanya les eleccions al novembre, fins i tot abans de prendre possessió al gener.
No ha explicat com, però ha reiterat que només defensarà aquells aliats que gastin prou en defensa, i l'únic líder internacional que ha citat, elogiant-lo, ha estat el primer ministre hongarès d'extrema dreta Viktor Orbán.
Harris li ha contestat: "Si haguessis estat el president el 2022, Putin ja seria a Kíiv, estaria apuntant a Polònia i t'estaria prenent el pèl."
Ha assegurat que els EUA no abandonen mai els aliats ni són país que admiri els dictadors, com diu que fa Trump. I els autòcrates del món, ha dit la candidata, esperen amb candeletes que guanyi Trump perquè saben que "el poden seduir amb elogis".
Pel que fa a Gaza, Harris ha reiterat que dona tot el suport a Israel per defensar-se i que sempre podrà comptar amb ella, però també que "han mort massa palestins", que ha d'haver-hi un alto el foc immediat i que la solució dels dos estats, i l'autodeterminació dels palestins, és l'única sortida possible al conflicte. S'ha quedat lluny, però, d'advocar per un embargament d'armes a Israel o de criticar Benjamin Netanyahu.
El debat ha finalitzat amb una intervenció de cada candidat. Trump ha optat per atacar un cop més Harris, mentre que ella ha preferit oferir un futur d'esperança:
Trump: "Recordeu això: ella és Biden i intenta dissimular-ho, i ens han deixat una inflació horrible de la qual no saben com sortir. (...) Per què no ha fet totes les meravelles que ara proposa els últims tres anys? Han permès que milions de persones, molts dels quals criminals, vinguessin al nostre país i el destruïssin."
Harris: "Clarament, no soc Joe Biden ni menys Donald Trump i el que ofereixo és una nova generació de lideratge per a aquest país. (...) Hem vist dues visions de país, una de centrada en el futur i una de centrada en el passat; un intent d'anar enrere. Però no hi tornarem. Crec que el poble nord-americà sap que tots tenim molt més en comú que no pas el que ens separa i podem traçar un nou camí a seguir."
Un segon debat?
Després del debat, el portaveu de la campanya demòcrata, en un gest de confiança, ha anunciat que volen demanar un segon debat per a finals de setembre. Pocs minuts després, Donald Trump s'hi ha mostrat disposat.
Fins ara, els dos candidats no es coneixien personalment, ni tan sols havien coincidit mai en una mateixa sala, i en aquesta trobada s'hi jugaven molt perquè les últimes enquestes electorals donen un resultat més que ajustat, ajustadíssim.
Per a Harris, a més, el debat era una oportunitat única d'arribar als votants, perquè és menys coneguda que ell. Mentre que a Trump tothom el coneix, les enquestes diuen que el 28% no coneix prou la candidata demòcrata. Veurem si aquests tants per cent canvien significativament després d'aquest debat.
Empat tècnic a les enquestes
Les últimes setmanes, des que la van entronitzar com a candidata, Kamala Harris havia protagonitzat un ràpid creixement en les enquestes que l'havia situat davant de Trump, però ara s'ha frenat.
Segons una enquesta de Marist Poll per a la cadena NPR publicada aquest mateix dimarts, l'actual vicepresidenta dels Estats Units obtindria el 49% dels vots a escala nacional, i Trump el 48%, una diferència tan estreta que entra dins del marge d'error estadístic i, per tant, suposa un empat tècnic.
Al mateix sondeig del mes d'agost, la vicepresidenta demòcrata treia tres punts d'avantatge a l'exmandatari republicà, cosa que demostra que la carrera electoral s'està igualant.
D'acord amb la mitjana de sondejos del portal FiveThirtyEight, Harris encara treu a Trump 2,8 punts percentuals, però algunes de les últimes enquestes nacionals en estats clau donen la victòria al republicà. Segons una anàlisi feta aquest dimarts pel diari The Washington Post, els números de Harris han començat a estancar-se i les expectatives de Trump es mantenen.
Els senyals d'alerta per a la caserna demòcrata van començar amb una enquesta del cap de setmana elaborada pel Siena College per al The New York Times, en què Trump avantatjava Harris per un punt.
