Troben restes d'un mar de lava a la cara oculta de la Lluna

Ja fa cinc mesos que la sonda xinesa Chang'e 4 va allunar en un dels cràters més recòndits del satèl·lit. Fins ara només s'havien explorat les zones més planes de la Lluna, on l'Apol·lo XI va aterrar l'any 1969, però ara el vehicle d'exploració xinès Yutu-2 està analitzant la geologia de la cara oculta de la Lluna, molt més muntanyosa i accidentada, i ha fet una troballa històrica: les restes d'un mar de magma.

L'equip científic de la missió creu que es tracta de restes del mantell lunar, la capa que, com a la Terra, queda amagada sota l'escorça. Tot i que se sabia que existia, fins avui no s'havien trobat proves de les restes d'aquest mar de lava.

A través d'un espectròmetre infraroig i amb la sort d'haver explorat el lloc ideal, l'equip d'investigació dirigit per Li Chunlai, juntament amb els Observatoris Astronòmics Nacionals de la Xina i de l'Acadèmia de les Ciències de la Xina, han pogut analitzar amb èxit l'àrea, i hi han trobat oliví i piroxè.

Com han arribat aquests minerals a la superfície?

Com la Terra, la Lluna té nucli, mantell i escorça. Segons Li, amb l'evolució del magma lunar, l'oliví i el piroxè, que són més pesants, es van enfonsar per formar el mantell lunar.

L'equip investigador, que ha analitzat les imatges de detecció remota d'alta resolució i les dades hiperespectrals, apunten que l'oliví i el piroxè es van expulsar del cràter Finsen, de 72 quilòmetres d'ample. Els científics consideren que la col·lisió que va causar aquest cràter podria haver sigut tan violenta que hauria extret els materials del mantell lunar.

"Com que l'escorça de la lluna és molt gruixuda i no hi ha hagut activitat volcànica ni moviment de plaques a la lluna durant milers de milions d'anys, és difícil trobar materials del mantell lunar"

El Chang'e-4 pren el nom de la deessa de la Lluna en la mitologia xinesa (Xinhua/CNSA)