Troben pesticides, gel hidroalcohòlic i nicotina en la placenta d'embarassades

Els científics alerten que cada cop troben més quantitat de plàstics i que poden ser potencialment nocius, amb efectes endocrins i en la fertilitat

Actualitzat

Additius del plàstic, pesticides, gel hidroalcohòlic, repel·lents d'insectes i nicotina. És el que un grup de científics s'ha trobat a la placenta de dones embarassades. I així fins a 42 substàncies químiques que fins ara no s'hi havien trobat mai.

Investigadors del CSIC i de l'Institut de Salut Global de Barcelona les han detectat en mostres de sang materna i placenta de naixements en dones de Barcelona, entre el 2018 i el 2021.


Restes de la pandèmia

L'estudi inicial, elaborat sobre 19 dones embarassades de Barcelona, ha trobat elements com el benzodecini, un component present en alguns dels desinfectants comercials més venuts durant la pandèmia.

En el 60% dels casos, a més, malgrat que les embarassades no fumaven i tenien hàbits saludables, es va trobar nicotina i compostos derivats d'aquesta substància. Aquest fet implica l'existència d'una exposició passiva al tabac detectable.

Es van analitzar mostres de sang i placenta. Els científics van trobar-hi pesticides, repel·lents d'insectes, derivats de cosmètics i compostos industrials.

Segons Pablo Gago, investigador de Ramón y Cajal IDAEA CSIC, els ha sorprès trobar bastants compostos que estan presents als gels hidroalcohòlics que arriben a la placenta i tenen unes propietats fisicoquímiques que es poden bioacumular.

Això vol dir que es pot donar una acumulació de substàncies químiques en organismes vius de forma que aquests arriben a concentracions més elevades que les concentracions en el medi ambient o en els aliments.

Rubén Gil, investigador postdoctoral a l'Institut Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua CSIC, afegeix que és important monitoritzar la seva presència i els seus nivells per poder determinar si finalment seran nocius o no en la població.

Els perills del consum de plàstic

Els més preocupants, diu Pablo Gago, són els additius del plàstic: "Ens els estem trobant cada cop amb més quantitat i són potencialment nocius. Algun d'ells, com els ftalats, s'ha demostrat que poden tenir efectes nocius en el desenvolupament del fetus a baixes concentracions."

Tots dos coincideixen que el gran consum de plàstic que fem, inclús en els aliments, pot ser un efecte de risc en un futur. Poden tenir efectes endocrins i alguns altres causen efectes en la fertilitat.

Les vies principals per on les persones absorbim els contaminants són a través de la dieta i de l'aire que respirem. De l'exterior, però també de l'interior, que anem inhalant a poc a poc.

Això vol dir que els compostos que absorbim poden venir d'una gran varietat d'objectes d'ús quotidià. Des dels mobles als dispositius electrònics. Qualsevol producte que puguem tenir per casa o al lloc de la feina.

Investigadors del CSIC i de l'Institut de Salut Global de Barcelona estudiants les aigües residuals
Investigadors del CSIC i de l'Institut de Salut Global de Barcelona estudien les aigües residuals (CCMA)

Les aigües residuals, mecanisme de detecció

Paral·lelament, també s'ha demostrat que els fangs de depuradora són útils per monitoritzar les concentracions de substàncies a què està exposada una població. I proposen que es faci servir per prevenir la bioacumulació de productes químics perillosos.

Per detectar noves onades de covid ja s'analitzen les aigües residuals. Però els fangs de la depuradora ajuden a generar una imatge precisa del nivell de contaminants persistents als quals estem exposats.

Rubén Gil explica que la depuradora és el lloc idoni, per als científics, per buscar i analitzar els compostos químics als quals està exposada la població de la zona:

"Tenim la hipòtesi que el llot de depuradora, pel que fa a les propietats fisicoquímiques i a la composició de proteïnes i de lípids, pot resultar semblant al cos humà quant a bioacumulació de compostos."

És un sistema innovador, afegeix Pablo Gago, investigador de Ramón y Cajal IDAEA-CSIC. Perquè permetria, amb una anàlisi relativament senzilla de qualsevol depuradora, tenir un sistema d'alerta primerenc per saber els químics potencialment perillosos a què han de prestar atenció i monitoritzar-los més amb detall.

 

ARXIVAT A:
Medi ambientContaminacióCrisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut