La cova del Toll, a Moià, de les més importants sobre els neandertals (CCMA)

Troben per primer cop proves de canibalisme en els neandertals de les coves del Toll, a Moià

La troballa d'un individu entre les restes d'animals caçats i les marques de tall en alguns ossos fa pensar que neandertals van menjar congèneres

RedaccióActualitzat

L'excavació de la cova de les Teixoneres, al Moianès, ha permès una "troballa extremadament singular". Els investigadors han trobat les restes d'un individu neandertal. És el quart que s'ha identificat des del 2016, i és tan excepcional perquè permet relacionar el jaciment amb el canibalisme.

La troballa són dos fragments d'occipital --la part posterior del crani-- d'un individu jove de fa 52.000 anys, que s'han trobat entre altres ossos d'animals.

En l'estudi d'aquestes i les altres restes de neandertal trobades al jaciment de la cova del Toll s'han identificat marques de tall en la superfície d'alguns d'aquests ossos, un fet que els investigadors interpreten com el resultat d'activitats relacionades amb el canibalisme.

Aquest no és el primer cas documentat de canibalisme entre els neandertals, però sí que és el primer identificat a Catalunya.
 

Ossos humans i d'animals

Els investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) que treballen en l'excavació, qualifiquen la troballa d'"extremadament singular".

El fet que ja s'hagin trobat restes de quatre individus de diferents edats entre els ossos i dents d'altres animals caçats per aquests humans ha fet difícil la identificació.

Els investigadors també es preguntaven per què estaven disperses en una mateixa zona a l'entrada de la cova.

En un primer moment es van trobar marques de tall en els ossos d'animals en aquest jaciment de les coves del Toll, així com eines que van demostrar que els neandertals que vivien en aquest campament fa més de 50.000 anys eren caçadors que s'alimentaven d'animals herbívors i carnívors.

Però la descoberta de marques de tall en una clavícula humana indica que també "van processar, i molt possiblement menjar, els seus congèneres".

A més, les restes d'aquests humans estan molt fragmentades, probablement per poder accedir a la medul·la i altres nutrients continguts a l'interior dels seus ossos, expliquen.

Això fa que la majoria siguin molt difícils de reconèixer i distingir-les de les dels altres animals, sobretot en el cas de les restes trobades d'infants.

Dents i ossos de neandertals trobats a la cova del Toll de Moià (ICREA/IPHES-CERCA/Maria de Guillén)

Per això, l'equip està fent servir tècniques biomoleculars molt especialitzades per identificar-les i poder fer estudis d'ADN, tant mitocondrial com nuclear. S'espera que amb els resultats d'aquests estudis s'augmenti el nombre de restes humanes identificades.

Tot i que l'antropofàgia no sembla haver estat un fenomen habitual entre aquests humans, a Europa hi ha alguns jaciments que suggereixen pràctiques semblants, la qual cosa fa pensar que, en un futur, es trobaran altres casos similars.

Quatre humans

Les restes de crani que s'han trobat en l'excavació d'aquest estiu a la cova del Toll és la del quart individu que s'hi troba des del 2016, quan van aparèixer les primeres restes humanes.

L'any 2016 es van trobar les restes d'un infant neandertal, concretament una dent i un tros de l'os parietal del crani d'un nen que tindria entre 6 i 7 anys. Des d'aleshores s'han anat recuperant més restes humanes aïllades que han pogut ser assignades a, com a mínim, tres individus diferents: les de l'infant d'uns 6-7 anys, un altre de més d'11 anys i un tercer individu senil.

Les d'ara són d'un quart individu diferent. Dos fragments d'un mateix occipital en ple desenvolupament, però com que ja té les sutures occipitomastoides ben formades, fa pensar que podien pertànyer a un individu juvenil, gairebé adult.

Totes aquestes restes tindrien una antiguitat de més de 52.000 anys, segons els estudis fets fins ara, però es podrien trobar restes més antigues en capes inferiors del jaciment.

Aquesta gran quantitat de restes humanes neandertals converteixen la cova de les Teixoneres i el Toll en un dels punts més importants per conèixer el món neandertal.
 

20 anys de recerca a les coves del Toll

Aquest any es compleixen 20 anys d'excavacions de l'IPHES-CERCA a les coves del Toll. Per celebrar-ho, l'equip de recerca i l'Ajuntament de Moià han organitzat una jornada de portes obertes per a aquest dissabte 24 i diumenge 25 de juny. Al Parc Prehistòric de les Coves del Toll hi haurà la xerrada "T'expliquem tot el que ha passat a Teixoneres" per part del personal investigador de l'IPHES-CERCA.

El parc prehistòric de les coves del Toll i Teixoneres es pot visitar i fa compatible la recerca i la divulgació.

 

ARXIVAT A:
CulturaArqueologia
Anar al contingut