Troben mosquits tigre resistents a insecticides, un "toc d'atenció" segons els experts

Exemplars del mosquit tigre resistents als insecticides han estat detectats a diversos països europeus. Aquest insecte transmet malalties com zika, dengue i chikungunya i l'expansió dels individus amb mutacions que els fan immunes a la substància utilitzada contra els adults constitueix, segons els investigadors, "un toc d'atenció".

La recerca que ha permès fer un mapa de la distribució dels individus resistents és fruit de la recerca d'un ampli equip internacional, encapçalat per Verena Pichler i Beniamino Caputo, de la Universitat de Roma Sapienza, i Vera Valadas, de la Universitat Nova de Lisboa. S'ha publicat a la revista Parasites & Vectors.

El mosquit tigre, de nom científic Aedes albopictus, és originari del sud-est asiàtic. Però en menys de 40 anys s'ha estès per tots els continents, tret de l'Antàrtida. L'expansió s'ha produït pel continu transport de mercaderies, però, com expliquen els autors, s'ha vist afavorit per la capacitat dels ous que ponen de resistir tant la dessecació com les temperatures baixes.

A Catalunya es va detectar per primer cop l'agost de 2004 a Sant Cugat del Vallès i s'ha anat estenent gairebé per tot el territori. A Europa, la seva presència ja ha provocat casos autòctons de dengue i chikungunya.

Com que no hi ha tractaments específics per a aquestes malalties, la millor eina és la prevenció i controlar les poblacions d'aquest insecte. I per això, d'una banda, es demana que la gent eviti mantenir recipients amb aigua o tolls als seus patis i jardins i, de l'altra, es fan actuacions en els llocs de cria, amb productes que impedeixen que les larves es desenvolupin.

Individus resistents a Perpinyà i al País Basc

Els insecticides per a adults només es recomanen quan hi ha un elevat risc de transmissió de les malalties. A Europa només estan autoritzats els insecticides piretroides, que ataquen el sistema nerviós del mosquit.

Però ja fa uns anys que s'han detectat individus resistents a aquests insecticides. I els portadors d'una mutació concreta són els que presenten més resistència. Es tracta d'una mutació en l'al·lel 1016G (un al·lel és cadascuna de les formes en què es pot presentar un gen determinat). A Europa, la mutació en aquest al·lel només s'havia observat a Itàlia, si bé, com explicaven alguns dels autors del treball actual en una altra recerca publicada el 2021 a la revista Insects, amb una freqüència molt elevada en algunes poblacions, on vora la meitat dels individus la presentaven.

Per conèixer la presencia real d'aquests individus resistents, els autors van fer anàlisi genètica de 2.530 mosquits tigre procedents de 69 localitats situades a 19 països europeus.

I els resultats indiquen que aquests mosquits mutants estan molt escampats pel continent. Se n'han trobat a nou dels països estudiats: Itàlia, França, Espanya, Malta, Suïssa, Bulgària, Romania, Turquia i Geòrgia. Entre les localitats on ha aparegut hi ha Perpinyà, a la Catalunya Nord. L'únic lloc de la península Ibèrica on s'ha observat és Basauri, al País Basc.

La freqüència de la mutació en les poblacions és baixa, entre un 1 i un 8%, però pels investigadors mostra la importància dels sistemes de vigilància:

"La presencia de l'al·lel 1016G en poblacions europees, tant a l'oest com a l'est d'Itàlia, representa un toc d'atenció per als programes de vigilància de mosquits i subratlla la necessitat d'incloure el monitoratge de la resistència als piretroides en les seves activitats."

Un element positiu és que, segons els autors, hi ha una barrera genètica entre les poblacions occidentals i orientals. Així, sembla que no hi pot haver transferència genètica entre els mosquits d'una zona i de l'altra, encara que entrin en contacte.

Ús responsable dels insecticides

El biòleg Álex Richter-Boix comentava aquest treball en el blog de Mosquito Alert, una plataforma de ciència ciutadana per controlar i estudiar aquest insectes transmissors de malalties. Hi explicava que la major presència de mosquits resistents a Itàlia es deu a que allà s'han fet servir molt més els insecticides piretroides i això ha afavorit la selecció dels individus més resistents.

També cita una de les autores, Sarah Delacour Estrella, de l'empresa Quimera Biological Systems i de la Universitat de Saragossa, per a qui cal fomentar l'ús responsable dels biocides:

"Un ús incorrecte pot portar a la pèrdua d'eines que podem fer servir en cas d'actuacions d'urgència després de l'aparició de brots epidèmics de malalties transmeses per mosquits".

Per la seva banda, Carles Aranda, del Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat, considera que la notícia "no s'ha de treure del seu context", perquè es produeixen contínuament mutacions i aquesta dona més resistència als piretroides, però "els nostres tractaments, i en general a Europa, són gairebé tots larvicides, amb productes biològics molt diferents i que no provoquen resistències":

"Pot ser, però, preocupant en casos on hi hagi molts adults i realment calgui un adulticida, com, per exemple, poblacions on hi ha hagut un cas autòcton de dengue o un altre arbovirus".

I afegeix, coincidint amb Delacour, que, "si els mosquits van augmentant la seva resistència, aquestes eines de control aniran sent menys eficaces".

Aranda és un dels autors d'un estudi publicat el 2019 a PLOS One en què la resistència als piretroides a Catalunya es va trobar no en el mosquit tigre, sinó en el mosquit comú, Culex pipiens.

La conclusió d'aquell estudi també insistia en la necessitat de vigilància continuada per conèixer la dinàmica de les poblacions dels mosquits transmissors de malalties i l'estat de la seva susceptibilitat o resistència als insecticides.

I per això el mapa de distribució del mosquit tigre resistent a insecticides piretroides representa una eina més per avaluar el risc que representen i prendre mesures adients per evitar-ne l'expansió.