La troballa obre la porta a noves possibilitats per pal·liar el dolor (Pexels Kindelmedia)
La troballa obre la porta a noves possibilitats per pal·liar el dolor (Pexels Kindelmedia)

Troben la peça clau que explicaria l'efecte placebo: "És una descoberta totalment inesperada"

Un estudi amb ratolins revela el mecanisme cerebral que fa possible sentir alleujament sense la mediació de cap tractament

Mònica Zapico FondevilaActualitzat

Fa dècades que es coneix l'evidència de l'efecte placebo: en una situació de dolor, l'expectativa d'alleujament del malestar desencadena una sensació de millora sense l'actuació de cap medicament.

Aquest fet permet fer experiments clínics per testar a cegues nous fàrmacs o ajustar tractaments relacionats, sobretot, amb el dolor. Però tot i l'evidència i els beneficis, el mecanisme cerebral que el fa possible ha estat un misteri per a la ciència. Ara, un equip de científics ha descobert una peça clau per desxifrar "el puzle de l'efecte placebo".

Un estudi fet amb ratolins publicat per la revista Nature i firmat per un grup d'investigadors de diverses universitats dels Estats Units ha descobert un circuit de control del dolor que connecta, a través dels nuclis pontins del tronc cerebral, l'escorça cingulada anterior rostral --a la part frontal del cervell-- amb el cerebel, situat a la part posterior.


L'experiment amb ratolins

L'experiment s'ha fet en ratolins als quals van monitorar el cervell, de manera que es va poder observar l'àrea involucrada i l'activitat generada en l'efecte placebo. Per fer-ho, van preparar dues sales amb el terra a diferents temperatures. En una, la temperatura del sòl era de 30 graus. En l'altra, de 48: cremava. Quan passaven els ratolins de la sala "freda" a la "calenta", aquests feien moviments compatibles amb el dolor, com llepar-se les potes o fer saltirons.

L'observació es va fer durant sis dies. El setè es va introduir un canvi. El terra de les dues cambres estava a 48 graus. Quan els ratolins van passar de la sala que sempre havia tingut un terra roent a la que associaven amb un terra més fred, van deixar de fer els moviments relacionats amb el dolor. Tot i que la temperatura entre un lloc i l'altre era la mateixa, els animals van experimentar alleujament en canviar de terra.  

Receptors opioides

La monitorització, fent servir diferents tècniques, dels cervells dels ratolins va permetre traçar l'activitat neuronal involucrada en l'efecte placebo. Si bé l'escorça cingulada anterior rostral ja s'havia relacionat amb la gestió del dolor, mai no s'havia establert que els nuclis pontins tinguessin un paper en la modulació d'aquest. Sí que s'havia vist que s'activaven amb la sensació del dolor, però no que l'alleugessin.

Segons l'estudi, l'analgèsia que experimentaven els ratolins tot i trepitjar terres amb la mateixa temperatura --tots dos cremaven-- s'explica per la gran quantitat de receptors d'opioides que contenen els nuclis pontins. Davant l'expectativa d'alleujament del dolor, l'alliberament d'aquests opioides té un efecte analgèsic tot i l'absència de tractament.  

Gregory Scherrer, de la Facultat de Medicina de la Universitat North Carolina, un dels responsables de la investigació, confessa la sorpresa que els ha causat la troballa:

"Que neurones de l'escorça cerebral es comuniquin amb el pont i el cerebel per ajustar el llindar del dolor en funció de les nostres expectatives és totalment inesperat i molt emocionant."

Tot i haver-se investigat amb ratolins, "els resultats", afegeix, es poden traslladar als humans, ja que "obren la possibilitat d'activar aquest circuit a través de noves teràpies, ja siguin fàrmacs o neuroestimulació."


L'efecte placebo

La percepció del dolor és subjectiva. Però tots volem sentir-nos millor quan experimentem malestar. El cervell --després de milers d'anys d'evolució-- pot ajudar-nos a trobar alleujament amb l'alliberament de substàncies químiques que són mesurables.

Ja fa dècades que s'ha demostrat que és possible sentir analgèsia sense la mediació d'un fàrmac. El pensament positiu, per exemple, és una de les pràctiques documentades que genera alleujament de manera natural. Els assajos clínics que ofereixen tractament real a un grup de persones i un fals medicament a un altre grup sovint veuen resultats positius en el grup que no s'ha medicat.

El doctor Scherrer ho explica així:

"El cervell és tan poderós i les persones tenen un desig tan gran de sentir-se millor que alguns experimenten una millora rellevant dels símptomes. Alguns efectes placebo són tan intensos que els individus estan convençuts que han rebut el tractament real."

"Per això", diu, "és important saber què passa exactament dins del cervell quan experimentem l'efecte placebo".

 

ARXIVAT A:
Recerca científica
Anar al contingut