Troben a Pompeia una perfumeria molt ben conservada del segle II aC

Un equip d'arqueòlegs espanyols format per especialistes de l'Institut Valencià de Restauració i de la Universitat de Granada, entre altres, han trobat a Pompeia una de les perfumeries més ben conservades d'època romana, situada en una "domus", o casa, al cor de l'històric jaciment italià.

Es tracta d'un equip d'arqueòlegs que ha localitzat aquesta botiga i centre de producció de perfums localitzada en l'anomenada Casa d'Ariadna, una "domus" que va tenir una llarga existència des del segle II aC fins a l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC.

Aquesta perfumeria estava en un costat de l'entrada sud de la casa d'Ariadna i encara que inicialment compartia espai amb altres usos, es va independitzar i va acabar tenint accés directe al carrer comercial Via degli Augustali.

Estava en front del "macellum" o mercat cobert romà i per les restes trobades es pot dir que es tractava d'una vivenda important que va pertànyer a una família d'un cert nivell econòmic.

Macarena Bustamante-Álvarez, una de les investigadores i autora del treball d'investigació:

"A més d'una ingent quantitat de flascons i ungüentaris ceràmics i vitris, que donen bona prova de la venda al públic de perfums que es duia a terme en aquesta botiga, també hem pogut analitzar tota la cadena productiva i fer llum sobre com es produïen aquestes essències."

Com feien els perfums els antics pompeians?

Com s'ha pogut comprovar en aquest laboratori de la casa d'Ariadna, el primer pas per elaborar els perfums romans consistia a premsar olives i flors, majoritàriament roses de la Campània, per obtenir la base oliosa del producte, així com les essències florals. Aquest procés el feien amb una premsa que permetia extreure els sucs, que després es barrejaven dintre d'uns pots amb gelatines d'origen animal concentrades.

Un cop tot ben macerat, aquestes essències podien ser "embotellades" i ja estaven a punt per ser venudes a la perfumeria.

Macarena Bustamante-Álvarez:

"En el nostre estudi hem plantejar, a més, que en aquestes instal·lacions es preparessin ungüents cosmètics usant greixos similars a l'actual lanolina ,una pasta generada per les glàndules sebàcies animals, fonamentalment ovicaprins, com es dedueix de la ubicació molt pròxima d'un lloc on es rentava i treballava la llana"

Els investigadors afirmen que els perfums, a més de les utilitats cosmètiques i higièniques similars a les actuals, podien tenir funcions votives en els ritus cerimonials o funeraris.

Macarena Bustamante-Álvarez:

"Per exemple, en els ritus funeraris quan el cos era ungit perquè recobrés el decòrum perdut i s'acostés a la divinitat."

En altres ocasions, els perfums romans eren usats com a simples regals que algun particular feia amb la finalitat de buscar el favor dels ciutadans. Cas de les "sparsiones" o ruixats perfumats que es feien en els espectacles públics; o bé per alimentar els dipòsits de les "lucernae" o llànties d'oli perquè anessin acompanyades d'olor.

Hi ha constància que aquesta manufactura es va desenvolupar en tota la zona propera a la Casa d'Ariadna, és a dir, hi va haver una organització gremial que es va perpetuar en el temps.