Trets, carrers buits, plors i soldats arreu: Beirut després de la mort de Nasrallah

"Tac, tac, tac, tac, tac, tac". A la vida real, els trets no sonen com a les pel·lícules. La primera ràfega de la tarda a Beirut arriba escassament cinc minuts després del comunicat oficial de Hezbollah anunciant la mort del seu líder: "La seva eminència Sayyed Hassan Nassrallah s'ha unit als seus grans i immortals màrtirs, el viatge dels quals va dirigir durant prop de 30 anys."

Durant l'hora següent se succeeixen insistentment els clàxons dels cotxes, les sirenes de les ambulàncies i més trets; cops secs i curts, en tongades de sis o set.

Una periodista local vaticina un "caos total" a la capital libanesa. Però poques hores després, l'ambient general diferia molt del que feien preveure aquests sons.
 

Avingudes buides

Abans de la guerra, els caps de setmana Beirut es buidava. Molta gent aprofitava per marxar de la ciutat. Des dels atacs d'aquesta setmana, el trànsit i el tràfec de la ciutat no amaina els dissabtes. Els beirutins no marxen de cap de setmana i se'ls sumen els milers de desplaçats del sud, molts vinguts en cotxe.

El trànsit d'aquest dissabte a la capital era el mateix dels darrers dies a les principals avingudes. A la tarda, amb la confirmació de la mort de Nasrallah, han quedat pràcticament buides.

Ho corrobora el Daniel González, veí de Beirut des de fa 13 anys: "El trànsit ha disminuït des dels atacs, però des que s'ha anunciat la mort de Nasrallah la baixada és molt gran".

Cares desencaixades, enganxades al telèfon

De la poca gent que hi ha al carrer, alguns seuen en cadires una al costat de l'altra a les voreres. D'un grup de 10 homes, vestits amb el negre característic del dol xiïta, gairebé cap aparta la mirada del mòbil.

Més endavant, dos homes també de negre s'abracen emocionats. En veure l'escena, el Daniel recorda: "abans he vist un home d'uns seixanta anys plorant sol, assegut a l'entrada del pàrquing que vigilava".

Hassan Nasrallah era un pare i gairebé un déu per a Hezbollah, per a la comunitat xiïta i molts libanesos, especialment els del sud, que se sentien protegits per ell i els seus.

Els soldats prenen els carrers

De la mateixa manera que Beirut s'ha buidat de cotxes, s'ha omplert de vehicles militars de l'exèrcit libanès.

La situació és volàtil i tensa. Qualsevol espurna podria encendre un foc més en una ciutat que no ha deixat de fumejar --literalment-- en les darreres hores.

Desenes de soldats formen fileres a les cruïlles d'alguns dels carrers importants. La seva presència es fa especialment visible a les entrades de Dahieh, feu de Hezbollah. 

A tocar del carrer que porta al cementiri on Hezbollah va celebrar un funeral divendres, tres vehicles armats amb metralladores de gran calibre guarden la rotonda. 

Però no són els únics que es mantenen vigilants. Al barri de Badaro, fora del perímetre controlat per Hezbollah, però a tocar de Dahieh, homes de negre vigilen cada cantonada des dels seus escúters de baixa cilindrada.

Escruten els vianants amb una mirada que, de tant en tant, se'ls perd cap al fons del carrer. Com si es preguntessin què passarà; què és el que vindrà ara que el líder-símbol de Hezbollah ja no hi és.

La mateixa pregunta sense resposta que es fa tota Beirut, el Líban i la regió.