Treballar 40 anys i no poder-se jubilar: l'atzucac de milers d'advocats i procuradors

Després d'estar tota la vida pagant a una mútua cada mes com a sistema alternatiu de cotització, la quantitat econòmica que rebrien a l'hora de jubilar-se és tan baixa que es veuen obligats a continuar treballant

Marta Freixanet CargolActualitzat

Són advocats i procuradors que han treballat durant molts anys, alguns més de 40, i en el moment de jubilar-se els toca rebre no més de 500 euros al mes. Una quantitat equivalent o en molts casos inferior, fins i tot, a les pensions que l'Estat atorga a qui mai ha cotitzat.

Han treballat tota la vida per compte propi i han cotitzat a través de mútues, una opció que l'Estat els oferia com a alternativa al RETA, el règim especial de treballadors autònoms.

Les mútues havien de garantir una cobertura similar a la de la Seguretat Social, però un canvi de les condicions que per a molts va passar desapercebut els ha portat fins a l'edat de jubilar-se sense adonar-se que la quantitat econòmica que els toca rebre cada mes és insuficient per viure.
 

42 anys treballats i 410 euros al mes de pensió

Un exemple d'aquesta situació és el cas d'en Miquel Gabarró, un advocat de Terrassa de 69 anys, que en porta 42 exercint i pagant cada mes des de llavors a la Mutualitat de l'Advocacia:

"L'1 de juliol de 1981 em vaig fer la Mutualitat de l'Advocacia perquè llavors era obligatori. He estat 42 anys pagant el mínim obligatori i ara em toca una pensió de 410 euros al mes."

Explica la seva experiència, diu, perquè no li passi a ningú més, perquè les mútues, assegura, continuen oferint-se com a opció millor que el règim d'autònoms, en què pagant menys, s'obtenen les mateixes cobertures.

Algunes quotes signades pels advocats que han cotitzat a través de mútues
Algunes quotes signades pels advocats que han cotitzat a través de mútues

"A mi m'han enganyat"

Com el cas d'en Miquel n'hi ha milers. Advocats que se senten estafats per les estratègies de comunicació de les mútues, que han fet servir, diuen, termes confusos i eslògans seductors per induir-los a acceptar condicions que els perjudicaven. Antònia Moyano és una de les afectades:

"A mi m'han enganyat, i ho dic així. Sé que sona una mica estrany, però nosaltres hi hem confiat. Eren advocats, companys, que feien una mútua per ajudar advocats, i per això tots hi hem confiat. Si a mi se m'hagués explicat bé el que trobaria al final, jo hauria marxat a autònoms. I per això no diuen la veritat, perquè si no, tothom marxaria a autònoms."


I tenen clar que és un engany perquè en aquesta situació s'hi troba un gran nombre de persones, tal com relata Maria Isabel Herranz, advocada:

"Hi ha molts companys que els ha passat el mateix, i quan a tanta gent li passa el mateix és per alguna cosa. Hi ha alguna cosa que està mal feta, i per això alguna cosa ha de canviar."

Però quin és l'origen de tot plegat?
 

L'origen del problema

Fins l'any 1995, els advocats que volien exercir pel seu compte havien d'estar adscrits obligatòriament a dues mútues: a la Mútua de Previsió Social i a la Mutualitat de l'Advocacia, que tenia la seu a Madrid.

Les quotes a la Mutualitat de l'Advocacia servien per fer aportacions a un fons comú, d'on es traurien els diners per pagar una pensió mensual als mutualistes en el moment de la jubilació; i les quotes a la Mútua de Previsió Social, en canvi, servien per pagar les cobertures d'incapacitat temporal o malaltia.

L'any 1995, l'adscripció a aquestes dues mútues va deixar de ser obligatòria i va passar a ser opcional. Una nova normativa va establir que advocats i procuradors podien escollir si s'adscrivien a les mútues o al règim especial de treballadors autònoms, el RETA. I la Direcció General d'Assegurances va establir la directriu que per establir-se com un sistema alternatiu, les mútues havien d'oferir un sistema similar al del règim d'autònoms.

Però abandonar la Mutualitat de l'Advocacia no era tan senzill. Com que es tractava d'un fons d'aportacions comú, marxar suposava renunciar a les aportacions fetes fins llavors i començar a cotitzar des de zero a la Seguretat Social. Per marxar sense perdre la totalitat dels diners, calia esperar fins a l'any 2005, quan les mútues van passar de ser un sistema de capitalització col·lectiva a un sistema de capitalització individual. Però aquest canvi va passar desapercebut a un gran gruix de mutualistes que, ara, se senten estafats.

I és que el que es ven com un règim alternatiu i que, per tant, ofereix una cobertura similar, no ho és del tot. Per exemple, les baixes per malaltia tenen multitud de limitacions quan es tracta d'un cas greu o de llarga durada. O la incapacitat temporal permanent, que no està coberta. Fins fa ben poc, el tractament psicològic només estava cobert durant 90 dies, igual que les lesions traumatològiques.

Però el greuge apareix sobretot quan arriba el moment de la jubilació, ja que no es té dret a una pensió, sinó a un capital determinat per les aportacions que cadascú ha fet, sense que una aportació mínima garanteixi un capital mínim.

Els advocats que van optar per adscriure's a les mútues tot i que ja no fos obligatori i que s'han adonat que no estan pagant pel que pensaven, estan deixant les mútues per fer-se del règim d'autònoms. Però això només els surt a compte als més joves, que encara tenen temps de cotitzar els quinze anys mínims per rebre una pensió.

Un dels contractes signats amb una de les mútues alternatives al RETA
Un dels contractes signats amb una de les mútues alternatives al RETA

La connivència dels col·legis

Els afectats denuncien que els Col·legis d'Advocats, en lloc de vetllar pel benestar dels seus col·legiats, han vetllat perquè, tot i ja no ser obligatori, els nous advocats continuessin adscrivint-se a les mútues i no al règim d'autònoms, i ho han incentivat de forma activa. Així ho ha explicat a TV3 l'advocada Isabel Rabell:

"A tot aquest sistema t'hi porten els mateixos col·legis d'advocats. Quan tu et col·legiaves, la mateixa persona que et donava el formulari d'inscripció al col·legi d'advocats, paral·lelament et donava un formulari d'inscripció a la mútua."

Comparen el paper dels col·legis amb el d'agents comercials, que insten a la contractació de les mútues des del mateix moment que els advocats es disposen a col·legiar-se. Una col·legiació que, per als advocats, és obligatòria per poder exercir. I els acusen d'estar motivats per convenis econòmics entre les dues parts. Ho consideren un engany per part de les mútues fet amb la connivència dels col·legis:

"Tu l'últim que esperes és que el teu col·legi t'entabani, i que una organització, una entitat que són advocats treballant per advocats, t'enganyi."

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut