Trapero, el major del 17A que torna a manar als Mossos, ara des d'un càrrec polític

"El director general de la policia serà Josep Lluís Trapero, un exemple de servidor públic". Amb aquest anunci en plena campanya electoral del 12M, el llavors candidat Salvador Illa va agafar amb el peu canviat més d'un adversari polític.

El nomenament de Trapero l'ha reconfirmat aquest dilluns la consellera d'Interior, Núria Parlon, en anunciar la nova estructura del departament. Aquest dimarts serà aprovat en la reunió del consell executiu del govern.

Entre els reptes que té al davant, hi ha el de sortir de la crisi institucional provocada per la no detenció de Puigdemont fa poques setmanes a Barcelona, recuperar la confiança del cos i treure els Mossos del debat polític.

Però quin ha estat el seu recorregut dins dels Mossos fins a tornar-hi ara com a director general?

La gestió de l'atemptat del 17A

Josep Lluís Trapero va ser nomenat comissari en cap per Ramon Espadaler, d'Unió, durant el govern d'Artur Mas. El va mantenir Jordi Jané, de Convergència, i va seguir amb Quim Forn.

L'abril del 2017, el govern el va nomenar major i, pocs mesos després, liderava la resposta dels atemptats de l'agost.

A un periodista estranger que es va queixar perquè no contestava primer en castellà o anglès, li va dir: "Bueno, pues molt bé, pues adiós". La frase va arribar a ser trending topic mundial a Twitter i, poques hores després, apareixia en la il·lustració d'unes samarretes que el convertia en un ídol.

L'1-O, punt d'inflexió

La popularitat que assumeix arran dels atemptats s'estronca aviat. Durant el Primer d'Octubre, Trapero dissenya una actuació policial en què els Mossos van en parelles als punts de votació i no fan servir la força per impedir el referèndum, en contrast amb la policia espanyola i la Guàrdia Civil.

Per l'actuació durant l'1 d'octubre, el major dels Mossos és citat a Madrid. Quan torna, rep l'ovació dels seus companys.

Abans d'acabar l'octubre, el 155 el fa fora del càrrec. Enrere queden les imatges tocant la guitarra a casa de Pilar Rahola, a Cadaqués, acompanyat del president Puigdemont. Una imatge d'aquell estiu del 2017 que no l'ajuda a distanciar-se del govern català suspès.

L'admiració dels independentistes s'esvaeix en el judici del procés, on declara com a testimoni i desvela que havia preparat un dispositiu per si calia detenir Puigdemont i els consellers.

El jutgen a l'Audiència Nacional i repeteix la mateixa tesi. L'investiguen primer per rebel·lió i finalment el jutgen per sedició. Però després de tot el calvari judicial, l'absolen.

Restituït i tornat a destituir

Per revertir els efectes del 155, el conseller Miquel Sàmper, de Junts, el restitueix, però torna a ser destituït quan ERC encapçala el govern.

Després de reivindicar-se com a comandament, el destinen al capdavant de la Divisió d'Avaluació de Serveis, que s'encarrega d'avaluar els dispositius de la policia catalana, la qual cosa li permet mantenir-se a l'estructura de comandament. Fins avui.
 

Torna com a càrrec polític

Des del seu despatx de director de la policia, tindrà a les mans aspectes clau sobre el futur del cos, on ja ha influït en la decisió de la consellera Parlon de destituir el fins ara comissari en cap Eduard Sallent i rellevar-lo per Miquel Esquius.

Un home carismàtic, nascut el 1965 al barri de Singuerlín, a Santa Coloma de Gramenet, va entrar als Mossos com a agent ras amb 25 anys i, ara, amb gairebé 60, torna paradoxalment no per liderar la cúpula policial sinó la direcció política.

I com a càrrec polític, deixarà de ser policia, estarà en excedència i no anirà amb uniforme ni amb la pistola reglamentària. A partir d'ara, la seva tasca passa del comandament purament policial a una de més marcada per la gestió.

Així, marcarà l'estratègia global del cos, exercirà la representació institucional, vetllarà per la correcta execució del pressupost i supervisarà els expedients sancionadors interns.

"M'agrada dir que jo soc mosso, no faig ni treballo de mosso", ha declarat en alguna ocasió.