Tragèdia de l'Alvia a Angrois: dos anys i mig de presó per al maquinista i un càrrec d'Adif

El jutjat penal 2 de Santiago de Compostel·la ha condemnat a dos anys i mig de presó el maquinista i l'exdirector de seguretat d'Adif pel descarrilament del tren Alvia al revolt d'Angrois fa onze anys, el 24 de juliol del 2013, que va deixar 80 morts i 145 ferits. 

La jutgessa assenyala que el descarrilament del tren quan anava a 176 km/h es va produir per la distracció del maquinista en rebre una trucada i per la falta d'un sistema de control de velocitat automàtic que impedís superar el límit de 80 km/h establert en aquell revolt perillós.

"No hi havia res a les vies que protegís el tren en cas que, per qualsevol causa, el maquinista no complís l'obligació que li imposava el quadre de velocitats màximes d'arribar a aquell punt a 80 quilòmetres per hora."

La sentència, que té 530 pàgines, considera acreditada una actitud "greument negligent" del maquinista, Francisco Garzón, que va rebre una trucada no urgent de l'interventor que va durar 100 segons. Segons la jutgessa, això li va fer "perdre la ubicació a la via i que no veiés alguns senyals". 

Pel que fa al càrrec d'Adif, Andrés Cortabitarte, la jutgessa apunta que va ser ell qui va certificar que la línia reunia les condicions de seguretat, malgrat que un informe preliminar de riscos identificava el risc de descarrilament i preveia un sistema per frenar el tren de forma automàtica, l'ERTMS.

L'informe advertia que aquest risc no estava cobert quan se circulés només amb el sistema ASFA, en el qual la responsabilitat recau exclusivament sobre el maquinista, com va passar en el cas de l'Alvia accidentat. 

I és que, si bé el projecte original preveia disposar del sistema ERTMS, en l'accés a Santiago es va acabar suprimint "sense que Adif analitzés i gestiones els riscos en matèria de seguretat".

Més de 25 milions d'euros d'indemnització 

Al maquinista i a l'exdirector de seguretat en circulació d'Adif els han condemnat per 79 delictes d'homicidi i per 143 delictes de lesions per imprudència greu. A més, tots dos han quedat inhabilitats per a l'exercici de la seva professió durant quatre anys i mig. 

Els dos condemnats i les asseguradores d'Adif i Renfe hauran de pagar una indemnització de més de 25 milions d'euros a les víctimes en concepte de responsabilitat civil, segons recull la sentència, que té més de 500 pàgines.

Les acusacions demanaven una condemna per 80 delictes d'homicidi, però la jutgessa només n'ha reconegut 79, perquè ha considerat que un viatger que va morir al cap de 73 dies ho va fer a causa d'una malaltia greu que tenia i se l'ha de considerar un lesionat.

Pel que fa als lesionats, entén que són 143 i no 145, perquè hi ha una persona que no ha quedat acreditat que viatgés al tren i perquè un menor que s'havia comptat com a ferit no va requerir atenció mèdica.

La sentència no és ferma i s'hi pot presentar recurs davant l'Audiència de la Corunya.

Deu mesos de judici 

El cas va quedar vist per a sentència fa un any, després d'un judici que va durar deu mesos i que va estar marcat per l'intercanvi d'acusacions entre les defenses del maquinista de Renfe i el responsable de seguretat d'Adif. 

Durant la vista, el maquinista va mostrar desacord davant les acusacions de conducció "inusual, imprevisible i insòlita" per part de l'advocat defensor de l'exdirector de Seguretat. El conductor del tren Alvia sempre ha mantingut que res no feia preveure cap perill.

Per la seva banda, l'excap de seguretat en la circulació d'Adif, Andrés Cortabitarte, es va espolsar durant el judici la culpa de l'accident de l'Alvia i va assenyalar el maquinista, davant de la indignació dels familiars i afectats perquè el fiscal havia decidit exculpar-lo.

La tragèdia ferroviària a Santiago de Compostel·la la vigília de Sant Jaume va ser el primer accident mortal a la xarxa d'alta velocitat espanyola i un dels pitjors de la història de l'Estat.