Un exemplar de serp verda, una de les tres espècies verinoses que hi ha a Catalunya (Wikimedia Commons)

Totes les serps de Catalunya: quines espècies són verinoses i com es tracten les picades

Entre els mesos d'agost i setembre les cries d'algunes espècies surten de l'ou, i és quan més cal respectar les àrees en què les femelles ocupen els caus per fer la posta

RedaccióActualitzat

A Catalunya hi ha dotze espècies autòctones de serp, totes protegides per la llei. La gran majoria són inofensives, i només n'hi ha tres que poden inocular verí a través dels ullals, ja sigui per caçar o per defensar-se.

Es tracta de l'escurçó pirinenc (Vipera aspis), l'escurçó ibèric (Vipera latastei) i la serp verda (Malpolon monspessulanus), exemplars aparentment semblants entre ells. Tot i això, els escurçons es distingeixen de les serps perquè són més petits, de menys d'un metre de llargada; tenen un cap ample i aplanat, en forma de V, i un dibuix en forma de ziga-zaga al dors; les pupil·les traçades verticalment; l'apèndix nasal aixecat i en forma de banya; els ullals mòbils i situats davant de la boca; i la cua curta i cònica.

Imatge de totes les serps que es poden trobar a Catalunya (Societat Catalana d'Herpetologia)

Dues espècies d'escurçó a Catalunya

L'escurçó pirinenc predomina a les àrees pirinenca, prepirinenca i una part de la Catalunya oriental. És una espècie lenta i poc agressiva, així que suposa un risc menor per als éssers humans.

També hi ha l'escurçó ibèric, molt similar a l'anterior i que tampoc representa un risc important per les persones. És habitual de les muntanyes dels sistemes Litoral i Prelitoral, i al Prepirineu Occidental.

Escurçó pirinenc i la seva distribució a Catalunya (3Cat)

Com cal actuar amb una picada d'escurçó

Tot i això, el risc zero mai no existeix, i en situacions puntuals un escurçó podria mossegar-nos. En cas de picada cal no perdre la calma. Si en la primera mitja hora no apareixen símptomes locals inflamatoris, la possibilitat d'inoculació de verí és molt escassa. De totes maneres, el CatSalut recomana prendre les següents precaucions:

► Manteniu la víctima en repòs i impediu-li qualsevol moviment. L'activitat muscular augmenta la difusió del verí i la seva acció tòxica.

► Col·loqueu l'extremitat afectada a un nivell més baix que la resta del cos per dificultar la difusió sanguínia del verí.

► Renteu la ferida amb aigua i sabó i apliqueu-hi antisèptic. Si és possible, un antisèptic sense pigmentació, per poder detectar canvis posteriors en la coloració de la pell.

► Cobriu la ferida amb una gasa estèril, però sense posar-hi pomades ni cremes. No aporten cap benefici.

► Apliqueu bosses d'aigua freda a l'extremitat afectada, embolicades amb una tovallola o un drap. No heu de posar mai gel directament en contacte amb la pell.

► Pot ser útil l'administració d'algun analgèsic (paracetamol) per calmar el dolor.

► Traslladeu la víctima immediatament a l'hospital, o contacteu amb els sistemes d'emergències.

L'escurçó ibèric viu a les muntanyes dels sistemes Litoral i Prelitoral, i al Prepirineu Occidental (3Cat)

El que no s'ha de fer amb una picada d'escurçó

Més enllà de les recomanacions, el CatSalut també té un llistat d'actuacions que mai no s'han de dur a terme en cas de picada d'un escurçó.

► No feu incisions al voltant de la ferida. Podríeu facilitar la penetració del verí i provocar risc d'infecció.

► No succioneu el verí amb la boca, perquè si hi teniu petites ferides podeu absorbir el verí. A més, la quantitat de verí que s'obté amb aquesta tècnica no justifica el risc.

► Mai no heu de cremar la ferida, ni aplicar-hi lleixiu, ni permanganat potàssic, ni fang, ni herbes.

► Tampoc no heu d'aplicar sèrum antiofídic al voltant, perquè augmenta l'edema i la isquèmia, ni heu de subministrar begudes alcohòliques a la víctima.

► No administreu fibrinogen en lloc de sèrum antiofídic, perquè impedeix la formació del coàgul.

► No feu torniquets. Si comprimeixen massa, agreugen els símptomes locals i poden arribar a produir isquèmia de l'extremitat. A més, quan es desfà, el verí passa directament a la sang i provoca un xoc.
 

La serp verda també és verinosa

Més enllà de les dues espècies d'escurçons, a Catalunya també hi ha la serp verda. És la més grossa, una totterreny, i de verí molt poc tòxic. Es troba gairebé arreu, fins i tot en zones amb força activitat humana.

En cas d'una picada, podem reconèixer-la perquè la lesió consisteix en dos punts vermells separats un centímetre en si. Com en el cas dels escurçons, el CatSalut també especifica com s'ha d'actuar si ens mossega un exemplar d'aquesta espècie.

► Manteniu en repòs la zona afectada, desinfecteu la ferida i apliqueu-hi fred local.

► Traslladeu la víctima urgentment al centre sanitari més proper per a una injecció antiverí abans que hagi passat una hora de la picada.

► No feu incisions a la ferida.

► No succioneu el verí.

La serp verda, verinosa com les dues espècies d'escurçons, es troba pràcticament arreu de Catalunya (3Cat)

Agost i setembre, temporada de cries

Precisament entre els mesos d'agost i setembre les cries d'algunes espècies com la serp verda surten de l'ou, i és quan més cal respectar les àrees en què les femelles ocupen els caus per fer la posta.

De fet, tot el cicle reproductiu d'aquests ofidis és una cursa d'obstacles. D'entrada, per trobar el racó adequat per tenir descendència. Però és que l'activitat humana, i els passejos amb el gos o la bicicleta també poden malmetre aquestes zones de reproducció.

Per últim, un cop deixen el niu, la closca i la primera muda, a banda dels depredadors naturals les cries hauran d'evitar els humans i les seves fòbies. En aquesta època de l'any, les serps acabades de néixer es dispersen, i les podem acabar trobant al jardí o al pàrquing de casa. Ja sigui per por o desconeixement, algunes persones les maten, però les cries són inofensives i és millor trucar als Agents Rurals perquè se'n facin càrrec.

Cal tenir present que, mediambientalment parlant, les serps són les nostres aliades, i ens ajuden a mantenir a ratlla poblacions de petits vertebrats com ratolins, rates o conills, que sense elles podrien convertir-se en plagues.

ARXIVAT A:
SalutMedi ambientBiodiversitat
Anar al contingut