Tot el que cal saber per entendre les eleccions a França i què pot passar

França celebra la primera volta de les eleccions legislatives anticipades, convocades pel president, Emmanuel Macron, arran dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu, que poden capgirar totalment el panorama polític. Uns 50 milions de francesos estan cridats a les urnes.

Què voten els francesos en les eleccions legislatives?

Els electors escullen els 577 diputats de l'Assemblea Nacional, la cambra baixa de França. Corresponen a 577 circumscripcions electorals.

A diferència del sistema electoral espanyol, a França no es voten llistes tancades, sinó candidats individuals en una votació uninominal majoritària a dues voltes.

Com són elegits els diputats?

En la primera volta, són escollits directament els candidats que aconsegueixen més del 50% dels vots, representant un mínim del 25% del cens.

Les circumscripcions en què es produeix aquest resultat són molt poques. La majoria dels escons es decideixen en la segona volta, al cap d'una setmana. Aquesta vegada serà diumenge que ve, 7 de juliol.

Qui es pot presentar a la segona volta?

Hi poden concórrer els candidats que han obtingut almenys el suport del 12,5% del cens electoral en la primera volta.

En molts casos, seran dos els candidats que ho aconsegueixin, però també poden ser tres i, per tant, es poden produir votacions "triangulars" en la segona volta. I fins i tot, excepcionalment, n'hi ha hagut de "quadrangulars".

Sabrem avui qui guanya les eleccions?

Sabrem en quantes circumscripcions hi ha hagut una victòria per majoria absoluta que permeti atribuir escons directament.

Els mitjans oferiran projeccions dels resultats possibles en la segona volta, amb àmplies forquilles, perquè és menys previsible a qui votaran els electors dels candidats eliminats en la primera volta, que acostumen a recomanar el vot a alguna de les opcions que continuen vigents.

Es pot donar per descomptada la victòria de l'extrema dreta?

Totes les enquestes, des de la convocatòria electoral, han ratificat la tendència a l'alça del Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen i Jordan Bardella, amb una expectativa de vot entre el 32% i el 37%.

L'esquerra, unida sota el segell del Nou Front Popular (NFP), es queda entre el 27% i el 29%.

I les forces que representen l'actual majoria governamental macronista no passarien del 20%.

Que guanyi l'extrema dreta significa automàticament que governarà?

Jordan Bardella, el candidat que RN proposa per ocupar el càrrec de primer ministre, ha insistit durant tota la campanya que només vol governar si té el suport de la majoria absoluta de la cambra. És a dir, 289 diputats.

Només ho preveuen les forquilles més altes de les enquestes publicades.

Com es decideix qui serà el primer ministre?

La designació del cap de govern és una potestat del president. Si un dels partits guanya molt clarament les eleccions, i més si obté majoria absoluta, és impensable que no rebi l'encàrrec de liderar l'executiu.

Sense majories clares, la presidència pot buscar un perfil, dins o fora de la cambra, que permeti construir una majoria per formar un govern amb certa estabilitat parlamentària.

Què passa si primer ministre i president no són del mateix color polític?

En el cas que Macron decideixi proposar Bardella com a primer ministre, el sistema polític francès entrarà en una fase de "cohabitació".

Seria la quarta vegada, durant la Cinquena República (des del 1958) en què el president de la República i el cap de l'executiu són de forces polítiques diferents.

El 1986, el gaullista Jacques Chirac va ser primer ministre durant el mandat del president socialista François Mitterrand.

Més tard, el 1993, el mateix Mitterrand va nomenar Édouard Balladur; i entre el 1997 i el 2002 el president Chirac va "cohabitar" amb el socialista Lionel Jospin.

Macron podria dimitir?

Si el vot de les legislatives confirma el retrocés de la força política del president que ja van apuntar les eleccions europees, la seva posició quedarà extremadament afeblida. La seva supervivència a l'Elisi quedarà molt compromesa.

Encara que Macron ha assegurat que completarà el mandat passi el que passi, no és descartable que es vegi abocat a deixar la presidència abans del 2027.

Només el president Charles de Gaulle, el 1969, va dimitir, després de perdre un referèndum.