Tornen els cribratges massius a més espais i més petits per "anar a buscar el virus"
Un dels cribratges poblacionals que s'han fet a Mollet del Vallès (CCMA)

Tornen els cribratges massius a més espais i més petits per "anar a buscar el virus"

Aquest dilluns els cribratges han començat a Badalona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, la Llagosta i Mollet del Vallès, però s'estendran a altres ciutat amb l'objectiu de tallar les cadenes de transmissió comunitària

RedaccióActualitzat

"Ara que la corba del virus està baixant, és el moment de tornar a sortir a buscar el virus", va afirmar el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, a la presentació de l'estratègia del departament per acompanyar el pla de reobertura de la segona onada de la Covid-19, que comença aquest dilluns. El Departament de Salut va anunciar a la roda de premsa de divendres una estratègia amb diversos tipus de cribratges entre la població general i entre col·lectius específics de cara a les properes setmanes. Aquest dilluns, els cribratges poblacionals han començat a Badalona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, la Llagosta i Mollet del Vallès. Dimarts també començaran a Rubí i divendres, a Terrassa. Aquest cop, però, amb algunes novetats respecte als cribratges massius que van tenir lloc el passat estiu.

Els cribratges es fan en espais propis de Salut i espais cedits pels ajuntaments dels diferents municipis. Aquest cop, doncs, no s'utilitzaran carpes com sí que va passar a l'estiu. Els cribratges intensius de la Metropolitana Nord, a més, compten amb la col·laboració dels vuit ajuntaments implicats, l'Institut Català de la Salut, el Servei de Vigilància Epidemiològica de Salut Pública, el Banc de Sang i Teixits, el Consorci Sanitari de Terrassa i el laboratori del Parc Taulí de Sabadell. A Rubí i Terrassa, per exemple, les proves les farà el personal del Banc de Sang i Teixits. A aquestes dues ciutats, només es farà PCR amb frotis nasal.
 

Exterior del Centre Cívic Cal Balsach, Sabadell, on Salut està fent cribratges amb tests PCR
Exterior del Centre Cívic Cal Balsach, a Sabadell, on Salut està fent cribratges amb PCR (ACN/Albert Segura )


Una altra novetat és que a les proves en zones amb alta incidència del virus s'incorporaran unitats mòbils en llocs estratègics, com autobusos, amb la idea que es puguin desplaçar de forma àgil pel territori quan convingui. D'aquesta manera s'evitaran les cues i es farà que tot el procés sigui més àgil i accessible. Els cribratges es faran, ara, amb equips petits i a molts llocs alhora, i per això els anomenen cribratges lleugers.

 

Les proves es fan a ciutadans majors de 16 anys i que no hagin tingut símptomes, amb la finalitat de localitzar possibles focus portadors de coronavirus.

L'objectiu, doncs, continua sent el mateix de sempre: frenar l'expansió del virus i trencar les possibles cadenes de transmissió comunitària ara que la corba s'està estabilitzant. I és que, tal com ha confirmat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, aquest dilluns, per primer cop en aquesta segona onada, hi ha menys de 2.000 casos diaris. A més, a la major part de territoris la taxa de reproducció està per sota de l'1, i en molts, per sota de 0,7.

De moment, es continuen utilitzant les proves PCR, però també s'introduiran tests d'antígens. A més, les proves s'aniran estenent a altres poblacions a mesura que se'n concreti la logística.

Així ho explicava Jacobo Mendioroz, coordinador de la Unitat de Seguiment de la Covid-19 a Catalunya, a la roda de premsa d'aquest dilluns:

"Ara que ha baixat la taxa d'infecció s'ha de 'netejar' aquests llocs dels possibles contagis de virus. Tenim dues eines: PCR i tests d'antígens, que encara no hem provat en cribratges poblacionals. Sabem que funcionen per a persones simptomàtiques. Hem d'anar provant en quins entorns i amb quina situació epidèmica són més interessants de provar."

Aquesta estratègia de cribratge poblacional se suma a les noves mesures que s'implementaran les properes setmanes, com els testos d'automostra a les farmàcies o les PCR i tests ràpids, a col·lectius específics com joves esportistes o residents dels geriàtrics. Salut també va anunciar que per poder desplegar aquests nous cribratges s'incorporaran 500 professionals als serveis de vigilància epidemiològica i s'arribarà així a un total de 3.000 treballadors. També s'han ampliat, respecte al juliol, els equips tècnics als laboratoris per incrementar capacitat d'anàlisis de mostres. En total, s'han incorporat uns 40 equips nous.


Suport de les farmàcies

Una de les grans novetats de la campanya seran les automostres que es faran a través de la logística de les farmàcies, que començaran d'aquí un mes. Es dirigiran a totes les persones més grans de 18 anys, tot i que es començarà amb els més grans de 50 anys.

El seu mecanisme serà similar al que s'utilitza per a la detecció precoç de càncer de còlon, que consisteix a recollir i retornar un potet a la farmàcia. D'aquesta manera, les persones més grans de 50 anys rebran una carta a casa indicant-los que, si volen, poden passar a recollir un lot de mostra a la farmàcia indicada. La prova se l'hauran de fer a casa i consistirà en un frotis nasal en què s'hauran d'introduir un bastonet a cadascuna de les cavitats 2 centímetres i fer-lo girar. La mostra serà retornada a la mateixa farmàcia i, després, només caldrà esperar els resultats. El doctor Argimon va subratllar que es tractava d'una estratègia "cent per cent viable".


Tests ràpids en clubs esportius

Una altra de les propostes és fer tests ràpids amb automostra en clubs esportius entre els més grans de 18 anys. La idea és aprofitar l'esport amateur per arribar a persones de més de 18 anys, ja que els infants ja es troben en un entorn bastant testat com és l'escola. Aquest projecte amb els clubs es treballarà en les properes setmanes amb la Secretaria General de l'Esport. Per fer-ho, caldrà trobar una persona dels centres esportius que sigui professional sanitari per obtenir les mostres nasals. Argimon va puntualitzar que no són proves per poder competir, com les que es fan als esportistes professionals, sinó que l'objectiu d'aquests cribratges és trencar cadenes de transmissió. També es volen potenciar els cribratges en entorns laborals i entre els professionals sanitaris.

Més proves a les residències

Salut també vol intensificar, en aquesta segona onada de cribratges, un dels sectors més afectats: les residències. Fins ara, s'estaven fent proves als professionals cada quinze dies. La idea és augmentar la freqüència i que siguin setmanals i també fer proves entre les persones residents. Actualment, un 70% de les residències no tenen casos.


 

 

 

 

ARXIVAT A:
Coronavirus Covid-19
Anar al contingut