Tornarà Carles Puigdemont? Les opcions de cara al debat d'investidura si no l'han amnistiat
El seu entorn diu que manté la decisió de tornar, però després del rebuig del Suprem a amnistiar la malversació, l'expresident s'exposa a ser detingut i entrar a presó i, sense la immunitat d'eurodiputat, també podria ser extradit
Després de la decisió del jutge Llarena de no amnistiar la malversació, l'entorn de Carles Puigdemont assegura que el compromís de retorn a Catalunya de l'expresident per assistir al debat d'investidura es manté intacte i que assumeix les conseqüències de ser detingut i entrar a la presó.
El Suprem marca un punt d'inflexió en l'eventual crònica del retorn de Carles Puigdemont. Abans de l'inici de la campanya electoral del 12M, l'expresident ja va declarar les seves intencions de tornar a Catalunya pel debat d'investidura. Puigdemont contemplava el risc de detenció, però pensava que seria temporal a l'espera de l'aplicació de la llei per part dels jutges espanyols.
L'entorn de Puigdemont manté que tornarà pel debat d'investidura
Des de la decisió del Suprem de no amnistiar la malversació, Puigdemont no s'ha tornat a pronunciar sobre les seves intencions pel que fa al retorn, però sí que ho han fet des del seu entorn.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, assegura que "es manté intacta la intenció de Puigdemont de tornar pel debat d'investidura". Assegura que "és un compromís polític adquirit amb els ciutadans de Catalunya amb la intenció de rehabilitar la figura del president de la Generalitat" que va marxar a l'exili fa set anys. Segons Turull, "el Suprem no pot inhabilitar els compromisos polítics ni l'ànima del procés".
També l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha volgut esvair qualsevol dubte sobre el retorn de l'expresident per un eventual debat d'investidura:
"Està preparat per afrontar qualsevol escenari i és molt conscient del seu paper històric com a líder de l'independentisme."
Si Puigdemont torna entraria a la presó
Ara, però, la decisió del jutge Llarena no dona marge a cap més possibilitat, de moment, a l'espera de la resolució dels recursos al TC i la justícia europea, que poden durar mesos o anys: Puigdemont continua perseguit per la justícia en territori espanyol i, en conseqüència, pot ser detingut en travessar la frontera i, el més probable, tal com apunten experts en dret processal, és que entri en presó preventiva.
Després de la investidura fallida del 26 de juny, l'elecció del futur president de la Generalitat s'ha posposat com a màxim fins al 26 d'agost.
En aquest període el més probable és que es mantingui el mateix escenari judicial. Per tant, si Puigdemont manté les intencions de tornar per una eventual investidura, serà detingut i podria ingressar a presó, amb un horitzó incert.
Ara Llarena podria activar l'ordre de detenció i entrega
Però ara, a més, amb la decisió del Suprem sobre la taula, el jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, podria emetre una altra euroordre de detenció i entrega a Espanya de Puigdemont a petició d'alguna de les parts, i Vox ja ha anunciat que té intencions de fer-ho.
Ara l'expresident ja no gaudeix d'immunitat perquè no és eurodiputat després de les eleccions del 9 de juny. Per tant, la pèrdua d'aquest escut, sumat a la malversació no amnistiada, podria facilitar l'extradició a Espanya per decisió dels jutges belgues.
El retorn conjunt dels exiliats s'esvaeix
Puigdemont sempre ha pensat en la possibilitat d'un retorn conjunt de tots els polítics exiliats després de l'1-O. Tant Toni Comín com Lluís Puig han lamentat que s'endarrereixi el retorn, però confien que o bé el Constitucional o la justícia europea esmenaran la decisió del Suprem.
Per ara, cap dels dos no veuen un retorn immediat, però sobre les intencions de retornar pel debat d'investidura, Puig no ho descarta, tot i que assegura que "s'ha d'analitzar un cop se sàpiga la data".
Puigdemont també comptava tornar al costat de la secretària general d'ERC Marta Rovira i el diputat republicà Ruben Wagensberg, pendents de la decisió del jutge que porta el cas Tsunami respecte a l'amnistia.
Amb el retorn unitari, Puigdemont pretenia escenificar la unitat de l'independentisme a què apel·la amb els ulls posats en un futur govern català que aspira a liderar.
En aquest context, l'expresident va obrir les portes de Waterloo aquest diumenge a Oriol Junqueras. Una trobada que volia restablir les relacions entre els dos líders independentistes, molt malmeses des de la tardor del 2017. Una reunió a la qual també va assistir el secretari general de Junts, Jordi Turull, que pilota, juntament amb l'expresident, l'estratègia d'acostament a ERC després de les eleccions.
La campanya presencial des de Catalunya es dissipa
Si finalment no fructifica cap acord per elegir un futur president de la Generalitat, l'escenari serà el de la repetició electoral el 13 d'octubre.
En aquest supòsit, el més probable és que ni Junts ni Puigdemont vegin acomplerta la seva esperança de fer campanya des de Catalunya. Una possibilitat que s'havia contemplat en el cas que se li apliqués l'amnistia i caigués l'ordre de detenció.
Aquesta era la segona opció per darrere de la investidura de Puigdemont que el partit, per ara, encara aspira a assolir.
