Teràpia per a agressors masclistes: "No tenia sortida, fer tractament, suïcidar-me o matar algú"

En Josep fa 15 anys que va entrar per primera vegada a la Unitat de Masculinitats i Relacions Afectives (UMRA) del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, conscient que era un agressor masclista. Va fer-ho aconsellat per la seva exparella, perquè, assegura, havia arribat al límit.

"Jo ja no tenia cap sortida: entrar a teràpia o suïcidar-me o arribar a matar una persona, que és la teva exparella o els teus fills."

Explica que els primers mesos van ser difícils, que no creia en la utilitat de les teràpies, perquè els resultats no són immediats. Amb el temps, però, ha aconseguit revertir la seva situació. Ara ja no assisteix a teràpia, però l'UMRA continua sent un punt de consulta quan ho necessita.

"A casa es vivia un ambient molt tens, un estrès continu, discussions, crits, etc. Avui en dia, tenim problemes com tothom i discussions com tothom però són pausades, assossegades."

Trencar amb els estereotips de gènere

Pel Josep ha estat clau trencar amb els estereotips de gènere.

"No és des de fa 15 anys sinó, possiblement, des de la infància, des de molt de temps enrere, per comportaments de la nostra societat dels nostres costums, idees. La violència masclista comença aquí, vas acumulant totes les eines equivocades per ser un maltractador."

I admet el canvi que comporta ser capaç de deixar enrere aquests estereotips masclistes:

"Ja he deixat aquest estereotip que jo no em podia posar un davantal, posar-me a la cuina i fer un dinar o un sopar... Això era de dones. Doncs no, estem equivocats, estem molt equivocats. Quan no entens que no és obligació de la teva dona fer aquesta feina, i que tu discuteixes per una cosa tan ridícula amb ella, doncs què et passar al cap? Se't col·lapsa."

"És un càncer mental i t'has de deixar ajudar"

A l'UMRA, en Josep ha rebut teràpia individual i també en grup. Aquí ha après a gestionar els moments de ràbia que podien acabar amb un nou episodi de violència.

"És com si al mig d'un episodi de violència intrafamiliar tens un cotxe, una moto i vols escapar i vas trencant cotxes i retrovisors fins al final. Pots arribar a matar una persona o arribar-te a matar a tu mateix. O pots anar respirant, a poc a poc pots parar aquest cotxe, aquesta moto, aparcar-lo, respirar, sortir i que a l'altre costat hi hagi la platja."

Assegura que ara pot mantenir discussions d'una manera més pausada, i que l'ambient a casa ha canviat.

El Josep reclama més punts d'atenció per als agressors, i més informació perquè sovint no saben on recórrer. També anima qui es trobi com ell a fer el pas.

"Si tu estimes la teva família, ho has de fer. No hem d'arribar a veure als diaris o a la televisió que hi ha una persona més morta, una dona més que ha deixat els seus fills orfes, i que possiblement ell s'ha suïcidat o és a la presó, i que els seus fills possiblement han passat a acollida. Això es pot evitar."

A l'UMRA atenen una mitjana de 80 persones l'any

La Unitat de Masculinitats i Relacions Afectives (UMRA) del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt és l'única que ofereix aquest servei a la demarcació de Girona i una de les poques que hi ha a Catalunya.

Toni Vives és psicòleg i responsable de la unitat, que va ser una de les primeres de Catalunya amb aquesta especialitat ara fa 25 anys. Treballen exclusivament amb la part agressora perquè, assegura, es van adonar que actuant amb les víctimes i els seus fills, una part quedava coixa.

Des del 2007, quan l'UMRA es va integrar a la Xarxa de Salut Mental, han atès prop de 800 persones, amb una mitjana de 80 persones l'any.

L'agressor hi ha d'anar de manera voluntària, no derivat per cap servei, sinó amb la voluntat de treballar per revertir la situació. Només un 8% ho han fet per mandat judicial o bé com a mesura imposada per serveis de protecció a la infància, com explica Toni Vives.

"Hi ha un problema de gestió del poder, tothom tenim un poder individual i moltes vegades aquest poder es converteix en un abús. Intervenim molt sobre el tema de poder, sobre el tema de les creences masclistes."

A la unitat, continua Toni Vives "cadascú ve amb una història de vida diferent, amb una història de violència emesa i rebuda diferent. Trobem moltes persones amb històries de trauma, molts trastorns del vincle", admet:

"El missatge que es dona als homes és que els homes no hem de necessitar ajuda, per tant, la majoria de les persones que arriben aquí és el primer cop que estan arribant en un espai a demanar ajuda."

A l'UMRA treballen de manera molt personalitzada en cinc àmbits: l'autoestima, la gestió emocional, el vincle, la infància i la relació amb la violència i les masculinitats. També fan sessions de teràpia en grup.

Sovint han de centrar-se en deconstruir una identitat distorsionada per l'entorn, com explica el psicòleg de la Unitat de Masculinitats i Relacions Afectives del Parc Hospitalari Martí i Julià.

"Hem tingut molt pocs casos de malaltia mental, de trastorns mentals severs. Potser estem parlant d'un 1,5% o un 2%."

La resta, continua, "tenen a veure amb trastorns del vincle, trastorns afectius, amb un autoconcepte --és a dir, en com es veu la persona a si mateixa-- molt deteriorat, amb molt poc permís emocional. És a dir, la societat m'ha anat dient, com a home, que el meu permís emocional és diferent del que puguis tenir tu, com gestiono jo emocionalment les coses".

No hi ha un únic perfil d'usuari. Segons Toni Vives, cada vegada els arriben casos més variats.

"De diferents edats, i amb violències més incipients, és a dir, que estan al principi de la història de violència amb aquella parella. Molts dels homes que han arribat al servei han derivat altres homes. O pares que havien estat aquí que ens han acabat portant els seus fills. Perquè tenen una parella i perquè veuen que hi ha uns comportaments que ells reconeixen molt i t'apareixen aquí amb el fill."

No parlen de "rehabilitar", sinó que es tracta de fer una nova construcció. Segons Vives, entre un 81% i un 83 % dels casos tractats han aconseguit "funcionar" d'una altra manera.

10 centres d'atenció a l'agressor masclista a tot Catalunya

Vives reclama més unitats com la de Salt. Des de fa 25 anys que tenen demanda continuada i molta més de la que poden assumir.

"Som un servei rar, no habitual. Hauria d'estar estès per totes les xarxes de salut mental. Som serveis encara molt insuficients per la necessitat que existeix i per la demanda que es pot generar."

Com el de Salt hi ha quatre punts d'atenció a Barcelona, un a Igualada, dos a Tortosa, un a Cerdanyola del Vallès i un a Tarragona. Són centres on tenen serveis d'atenció a homes que exerceixen violència masclista en l'àmbit de la parella, alguns, però, denuncien, que no poden oferir el servei per falta de subvenció.