Tenir fills "no és un dret": el debat de la gestació subrogada i com s'ha de regular

Ja fa dies Ana Obregón va encendre el debat sobre la gestació subrogada, una pràctica prohibida a Espanya. Ara, la confirmació que la nena va ser concebuda a partir de l'esperma congelat del seu fill, que va morir fa tres anys, afegeix més elements a un debat que ja és prou espinós.

Obregón ha portat a terme el procés als Estats Units, però a Europa, es considera que el centre europeu d'aquest negoci és Ucraïna. Durant la pandèmia, desenes de nadons nascuts per gestació subrogada es van haver d'esperar en clíniques de Kíiv que els seus futurs pares els poguessin anar a buscar.

I la mateixa situació s'està repetint ara, amb la guerra, mentre les clíniques continuen funcionant i hi ha dones que accepten cobrar menys de 20.000 euros per superar situacions de pobresa. Això provoca en molts casos situacions d'indefensió per a les gestants i, sobretot, per als menors.

La psicòloga Leticia Asenjo alerta que s'han donat casos en què els nens han nascut amb problemes de salut greus i que els futurs pares no els han anat a buscar: "Molts nens han acabat en orfenats ucraïnesos i no se sap ni de quina nacionalitat són."

Explica que els nadons, malgrat que són fills de la mare gestant ucraïnesa, també són fills biològics dels pares que els van encarregar: "Són allà i això és una vulneració de drets i un abús."

"No hi ha un dret de ser pare."

I és per això que aquesta psicòloga experta en adopcions i primera infància creu que el nen hauria de ser el protagonista del debat de la gestació subrogada: "No hi ha un dret de ser pare. És una decisió adulta, un desig, però sí que hi ha el dret de l'infant a tenir la millor família possible. Té drets des del moment que neix i se l'ha de representar."

Una regulació com la dels trasplantaments

La filòsofa Begoña Román, vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya, assegura que aquesta pràctica, tant si agrada com si no, passa i passarà, i s'ha de regular perquè els nens i les mares gestants estiguin protegits.

Creu que al darrere del consentiment de moltes dones que accepten ser mares a canvi de diners hi ha situacions de violència estructural, com la pobresa extrema o la coacció, i que això s'acabaria posant les normes clares.

"Soc partidària de legislar amb el model que ja tenim de trasplantaments d'òrgans vius a Espanya."

Román recorda que els trasplantaments funcionen de manera altruista, gratuïta i d'accés universal. Proposa un comitè ètic "molt transparent" que comprovi que la gestant "està en les condicions òptimes i que no ha estat coaccionada".

I creu que es podria equiparar a les donacions que ja es fan ara en vida de ronyó o fetge, sempre que els futurs pares puguin demostrar que no han pogut ser pares i que no és un caprici.

Un límit d'edat

Román també demana un límit d'edat. La imatge de l'actriu Ana Obregón, de 68 anys, sortint d'una clínica amb un nadó ha obert el debat.  

"Necessites vitalitat per acompanyar el nadó i no deixar-lo orfe abans de temps."

"L'envelliment existeix", recorda la filòsofa. "Per molt que et facis la cirurgia es van perdent capacitats i no és una qüestió que tu tinguis diners o tinguis moltes minyones."

En el cas d'Ana Obregón, és una donació legal i el donant ho va autoritzar en vida, però també s'ha de tenir en compte l'edat de la persona que tindrà cura del nadó.

Com està la legislació a Espanya?

Ara per ara, a Espanya, l'edat de la gestació subrogada no es pot regular, perquè és il·legal. Per això, els contractes que signen els pares amb la gestant, aquí, es consideren nuls.

Tot i això, l'Estat permet l'activitat de les agències que gestionen aquests contractes. I, des del 2010, el Ministeri de l'Interior permet el registre d'aquests nadons nascuts a l'estranger, sempre que s'aporti una resolució judicial del país d'origen.

Segons Manuel López Baroni, professor del Màster en Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, a Espanya passa al davant la protecció del menor.

"El que està fent Espanya és 'legalitzar', entre cometes i indirectament."

Per Baroni, la solució espanyola pot ser hipòcrita, però diu que no hi ha gaires més alternatives: "Què fas? Ho prohibeixes? Abandones el nadó? El tornes?"

El patiment dels nadons

Una regulació que també hauria de passar, diuen, per explicar a aquests infants els seus orígens, ja que, segons explica la psicòloga Leticia Asenjo, es passa per alt el patiment d'aquests nadons i el trauma que van passar quan van ser arrencats de la mare.

"El trauma pel fet d'arrencar el nen de la mare té unes conseqüències."

"Oblidem l'evidència científica que l'estrès matern té un impacte molt important en el desenvolupament de l'infant. No tenir memòria del fet no vol dir que no hi hagi un impacte", afirma Asenjo.

La psicòloga recorda que aquest trauma té influència en el futur físicament, pel que fa a l'aprenentatge, de desenvolupament, d'empatia...

Segons la filòsofa Begoña Román, la clau és la transparència: "La criatura té dret de conèixer els seus orígens biològics, per la seva biografia." Però no només per això, apunta: "La medicina preventiva ens permet conèixer millor com prevenir malalties si coneixem els antecedents genètics."

El debat polític

A Espanya, el PSOE i altres partits com Podem volen reforçar la llei per impedir que arribin més nens de gestació subrogada, mentre el PP i Ciutadans aquests dies han obert la porta a la gestació altruista.

Ja hi ha països que han fet aquest recorregut, com el Regne Unit, on es prohibeix la remuneració econòmica i està prohibit que hi hagi intermediaris que en facin negoci. Una legislació que estan intentant modificar per millorar la transparència i regular millor els pagaments que se li fan a la mare en concepte de suport a la gestació.

L'última dècada van arribar a Espanya 2.500 nadons fruit de la gestació subrogada, segons el Ministeri de Justícia. Una realitat que existeix i que, segons els experts, cal legislar tant si agrada com si no per protegir els més vulnerables, els nens i les gestants.