Té opcions la proposta de pau de Biden per a Gaza? Hamas l'accepta i Netanyahu l'aigualeix
El president dels Estats Units parla de "moment decisiu" i presenta un pla que si es fes efectiu tindria tres fases amb intercanvi d'ostatges i una retirada gradual de tropes
"Ara hi ha realment un full de ruta per al final de la crisi. És un acord detallat de quatre pàgines i mitja." Així s'ha referit un alt càrrec del govern dels Estats Units, que ha volgut mantenir l'anonimat, a l'acord per un alto el foc presentat aquest divendres per Joe Biden.
En una compareixença a la Casa Blanca, el president nord-americà ha dit que "Israel ha ofert una nova proposta" que és "integral" i inclou "un alto el foc durador i l'alliberament de tots els ostatges".
Biden també ha volgut remarcar que arriba "després d'una intensa activitat diplomàtica" del seu equip, "en converses amb líders d'Israel, Qatar, Egipte i altres països del Pròxim Orient".
I ha afegit que ja l'han enviat a Hamas amb la intermediació de Qatar.
Un pla de pau en tres fases
La proposta israeliana anunciada per Biden consta de tres fases.
La primera seria un alto el foc de sis setmanes de durada. Durant aquest temps, l'exèrcit israelià es retiraria de les zones habitades de la Franja i es faria un intercanvi d'ostatges israelians -sobretot les dones i els malalts- per centenars de palestins detinguts a Israel.
A més, 600 camions entrarien cada dia a Gaza i els civils palestins desplaçats podrien retornar allà on vivien, una llibertat de moviment que topa frontalment amb la destrucció de bona part dels nuclis poblats.
Aquestes sis primeres setmanes també serien un termini per intensificar les negociacions entre Hamas i Israel, amb la mediació dels EUA i Qatar, determinants per poder tirar endavant la segona fase.
Si tot va bé, aquesta segona fase significaria convertir l'alto el foc inicial en un "cessament permanent de les hostilitats". A més, portaria l'alliberament de la resta dels ostatges i la retirada total de l'exèrcit d'Israel de la Franja.
La tercera fase estaria centrada en "una gran operació de reconstrucció" de la Franja de Gaza, amb intervenció internacional.
Després de presentar-la, Biden ha instat Hamas a acceptar aquesta proposta d'acord:
"Durant mesos arreu del món s'ha demanat un alto el foc. Ara és el moment d'alçar la veu per exigir que Hamas s'assegui a la taula, accepti l'acord i posi fi a la guerra que va començar."
Hamas accepta, Netanyahu diu que no ha canviat res
Ara per ara, però, sembla que Biden, per aconseguir un acord, haurà d'exercir més pressió sobre Israel, aliat tradicional, que sobre el Moviment de Resistència Islàmic que controla la Franja de Gaza des del 2007, considerat un grup terrorista pels Estats Units.
I és que Hamas ja s'ha mostrat disposada a acceptar-lo, mentre que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, suposat artífex de la proposta, s'ha afanyat a llançar-hi una galleda d'aigua freda:
"Les condicions d'Israel per posar fi a la guerra no han canviat: la destrucció de les capacitats militars i de govern de Hamas, l'alliberament de tots els ostatges i la seguretat que Gaza deixa de ser una amenaça per a Israel."
L'acord de pau per a la Franja de Gaza, en definitiva, no ho té gens fàcil per tirar endavant, atrapat enmig d'una trama d'interessos geoestratègics i polítics enfrontats que passa, per exemple, per les eleccions dels Estats Units, en què Joe Biden vol revalidar el càrrec; i pel delicat equilibri en el govern d'unitat israelià, en què Benjamin Netanyahu es juga més que el seu futur polític.
Mentrestant, sobre el terreny, l'últim balanç parla de 36.379 palestins morts i de 82.407 ferits, en un territori devastat on una població majoritàriament desplaçada malviu marcada per la falta d'accés a aliments i serveis mèdics.
