Un cambrer parant una taula d'un restaurant a primera línia de platja
La clau és com conviuen el dret d'admissió i els drets del consumidor (ACN)
El matí de Catalunya Ràdio

Taula només per sopar? Comptes separats? 10 coses que els restaurants poden exigir (o no)

Repassem algunes pràctiques potencialment polèmiques en la relació entre restauradors i consumidors

RedaccióActualitzat

La calor i les vacances conviden a sortir de casa i els bars i restaurants són els punts de trobada més freqüentats a l'hora de socialitzar durant els mesos d'estiu. Aquesta tendència sovint ens porta a viure situacions que, com a mínim, ens poden generar dubtes com a consumidors. Què podem fer (i què no) quan som clients d'un establiment de restauració? I què poden fer (i què no) els responsables d'aquests locals quan ens atenen?

Francesc Garriga n'ha parlat, a "El matí de Catalunya Ràdio", amb Esther Lorente, advocada experta en dret de consum. Resumim les seves recomanacions en deu escenes que segur que has protagonitzat alguna vegada.
 

1. Donar-te taula només si menges

Sí, ho poden fer. Lorente recorda que el local té reservat el dret d'admissió i, si ha decidit tenir aquelles taules destinades, per exemple, únicament als sopars, poden negar-te-les si la teva intenció només és prendre alguna cosa.

El problema -destaca la lletrada- és quan no t'informen. "Si tu t'asseus, demanes una beguda, te la porten i et diuen: 'A més, has de menjar alguna cosa perquè estava reservat per sopar', això no ho poden fer. T'ho han de dir abans de seure, t'han d'advertir", remarca. 

Per tant, un cop ja t'han autoritzat a ocupar aquella taula, no et poden obligar a demanar res que no vulguis.
 

2. No deixar-te seure si vas sol

Aquesta situació també entra dins la legalitat i del dret d'admissió. Lorente creu que, en aquest cas, el problema ve donat per la massificació. "En petits pobles, aquesta casuística no es dona. A ciutats com Barcelona, en canvi, hi ha molts turistes i els restaurants volen fer caixa", apunta.

Ara bé, aquesta experta adverteix: "Entra dins la seva política del dret d'admissió, però també dins la seva reputació. Potser arriba un moment en què els ciutadans que han rebut aquest tracte acabaran no anant a aquests locals. S'ha de ponderar."

Els establiments tenen reservat el dret d'admissió (ACN)

3. Pagament previ per fer la reserva

Una pràctica, de nou, que està dins la legalitat. Ara bé, aquí ja hi ha diners en joc i, en conseqüència, Lorente recomana estar especialment atents: "Cal tenir molt clar què passa si després no hi vas, com es pot cancel·lar la reserva, si et tornaran els diners per no haver-hi assistit, amb quin marge de temps has d'avisar..."

Si l'establiment ha transmès tota aquesta informació de manera clara i correcta, aleshores cal ser conseqüent: "Quan has fet la reserva, ja has vist que la podies perdre i, per tant, te la jugues", avisa.

En qualsevol cas, destaca que és molt important assegurar-nos que els diners de la reserva se'ns descompten de l'import final de l'àpat: "No et poden fer pagar més pel fet de reservar."
 

4. Àpats per torns

Donar-te només 45 minuts per dinar o sopar també és legal "perquè el dret d'admissió ho empara gairebé tot". El problema, de nou, és la manca d'informació. Si ja estàs dinant i aleshores et diuen que et queden només 10 minuts, això ja no ho poden fer.

Lorente assenyala que aquesta condició "hauria de constar per escrit, de manera visible, a la porta o al mateix menú, perquè puguis decidir". Segons l'advocada, "moltes d'aquestes situacions es donen sense informació prèvia i aquesta és la il·legalitat".
 

5. Got d'aigua de franc

Sí, te l'han de donar. "Va ser una lluita històrica, però, des del 2022, t'han de donar gratuïtament aigua de l'aixeta", apunta l'advocada.

Aquesta és una mesura vinculada a la gestió de residus, per evitar la utilització de plàstics d'un sol ús. De vegades, alguns establiments no cobren oficialment per aquesta aigua, però sí per la gerra o el got amb què et serveixen. Segons l'advocada, "no ho haurien de fer".

Ens han de poder oferir la carta en format físic, més enllà del digital (ACN)

6. Cartes només en QR

L'advocada subratlla que els restaurants no haurien de funcionar sense carta física, perquè no tothom té un mòbil que pugui escanejar QR. Per tant, ens haurien d'oferir la carta en paper per poder-la revisar bé i no haver d'estar pendents de si tenim dades o bateria al mòbil.

"Allà és on està tota la informació que modula el teu consentiment a l'hora de demanar una cosa o l'altra. Per tant, se t'ha de donar amb un suport que no depengui de tecnologies que potser no tens a l'abast", conclou.
 

7. Extres

Segur que algun cop us han ofert un "aperitiu de benvinguda". Però no sempre és "cortesia de la casa". Si no volem tenir sorpreses, el millor, de nou, és preguntar. Si no ho fem, ens serveixen aquest platet i ens el mengem, tenen dret a cobrar-nos-el.

També hem de vigilar amb els plats fora de carta: "Si et diuen el preu de la ració, pots fer un càlcul, però s'ha de preguntar perquè, normalment, no ho diuen", apunta Lorente.
 

8. Suplement de terrassa

Es pot considerar un servei extra i, com a tal, ens el poden cobrar.

El que no haurien de fer, segons Lorente, és establir un percentatge general (per exemple, "suplement del 10% pel fet de consumir a la terrassa"), sinó dir-te quant costa cada producte en concret si te'l prens fora. "Tu no has d'estar calculant", sentencia.

Els restauradors tenen dret a cobrar suplement de terrassa (ACN)

9. Comptes separats

No hi ha una regulació específica. En teoria, pots pagar com vulguis, però depèn de cada local.

De nou, en aquest cas, Lorente creu que la majoria d'establiments intenten acontentar el client i oferir-li la comoditat més gran, però també demana sentit comú: "Si som 25, avui dia és més fàcil que pagui un i fer Bizums quan hàgim acabat".
 

10. Pagament només en efectiu o només amb targeta

Aquí Lorente és contundent: "Sempre pots pagar en efectiu, no t'ho poden prohibir."

Pel que fa a la targeta, en canvi, és cert que els establiments tenen dret a no disposar de datàfon, però cal que ho informin de manera clara per evitar que facis la comanda, te la serveixin i, al final, et trobis sense possibilitats de pagar.

L'advocada Esther Lorente conclou que, normalment, davant d'aquestes situacions solem "queixar-nos entre nosaltres o posar males ressenyes a les xarxes", però remarca la importància de demanar un full de reclamacions: "N'han de tenir obligatòriament i té recorregut real. A més, si no te'l volen donar, pots trucar a la policia", sentencia.

Si s'acaba presentant una d'aquestes queixes formals, recomana no incloure-hi insults ni cap expressió que pugui descartar-nos d'un possible procés de mediació. Un cop escrit, es presenta a les Oficines Municipals d'Informació al Consumidor (OMIC), que es posaran en contacte amb l'establiment, demanaran explicacions i intentaran establir un acord.

ARXIVAT A:
GastronomiaComerçOci nocturn
Anar al contingut