Tarragona alerta que està en risc de fallida: quins precedents hi ha i què implica
L'alcalde Rubén Viñuales assegura que falten 14 milions per poder mantenir tots els serveis i evitar la fallida, una situació amb què es va trobar Moià fa 12 anys
Quan fa 100 dies que Rubén Viñuales va aixecar per primer cop la vara d'alcalde, el socialista ha comparegut per fer un crit d'alerta: l'Ajuntament de Tarragona està en risc de fallida; li falten 14 milions d'euros per poder mantenir els serveis que presta.
I aquesta delicada situació econòmica podria afectar serveis com les llars d'infants, les llars de jubilats, les hores extres de la policia local els caps de setmana, els serveis socials, les biblioteques, l'escola d'adults, l'escola de música o els centres cívics, ha enumerat l'alcalde.
L'endeutament de Tarragona és del 83%, molt per sobre d'altres ciutats com Barcelona, que no arriba al 30%.
Ara bé, Viñuales ha deixat clar que no vol arribar a l'extrem de retallar cap servei municipal. I, com que governa en minoria, ha estès la mà als grups de l'oposició per buscar solucions plegats.
Quines solucions hi pot haver?
Augmentar els impostos i taxes que paguen els ciutadans? Rebaixar els salaris d'alcalde i regidors? Han estat algunes de les preguntes que li han fet els periodistes, però el batlle --antic cap de files de Ciutadans a Tarragona-- no ha volgut donar detalls sobre quina podria ser la solució.
L'únic que ha avançat és que s'establiran mesures de contenció a les empreses municipals i organismes autònoms.
"Valorem totes les opcions. Opcions que no són només d'exigir a la ciutadania, sinó d'autoexigir-nos com a Ajuntament", ha subratllat Viñuales, tot apel·lant la "responsabilitat" de la resta de grups polítics.
De moment, el govern en minoria ha fet una ronda de contactes amb tots els partits, en la qual els ha entregat un informe econòmic que posa de manifest aquest escenari.
Fonts municipals consultades pel 324.cat s'han mostrat confiades que s'arribarà a algun pacte amb algun partit de l'oposició que salvarà la situació, i més tenint en compte, relaten les mateixes fonts, que ERC fa tot just uns mesos liderava el govern.
Com s'ha arribat a aquesta situació?
Els arguments de l'alcalde per justificar aquest forat de 14 milions passen per l'augment del preu de l'energia i de tots els preus en general, uns interessos a l'alça i l'increment del 3% del sou dels funcionaris que estableix la llei estatal. En definitiva, més despeses en un moment en què els ingressos no han crescut.
Un altre dels motius, ha assegurat, és que, de cara al pressupost del 2024, l'Estat preveu recuperar les regles fiscals que han estat suspeses els últims 3 anys. I això vol dir que el romanent de tresoreria ja no es podrà dedicar a despeses corrents, sinó que s'ha de fer servir per anar eixugant el deute.
I Viñuales hi afegeix que, en part, hi ha un problema "estructural", una herència que té l'origen en els temps del convergent Joan Miquel Nadal (alcalde del 1989 al 2007) i fins i tot del socialista Josep Maria Recasens, el primer batlle de l'època democràtica (1979-1989). I aprofita aquest argument per demanar la col·laboració dels altres partits:
"Quan una cosa ve des del principi dels temps, és un problema de ciutat."
Moià, el municipi que va fer fallida
El 2011 el municipi de Moià va fer fallida: tenia un deute del 400%. I va aconseguir sortir-ne. El 2021, deu anys més tard, hi havia un "deute zero".
Ho explica al 324.cat Dionís Guiteras, que és alcalde justament des de fa 12 anys, el moment econòmic més delicat d'aquest municipi de 6.000 habitants.
En aquest cas, argumenta, el problema era que la despesa era massa elevada, no pas que hi hagués pocs ingressos.
Com s'ho va fer Moià per sortir-ne?
Van mirar de fer canvis en els serveis perquè fossin més "racionals" i "efectius", explica Guiteras, i van acomiadar personal. Per exemple, a l'escola de música. Els agents de policia local, que eren 15, van passar a ser 8. Ara no tenen aquest servei cobert les 24 hores al dia, però compten amb la col·laboració dels Mossos d'Esquadra.
La recepta, doncs, va ser la següent, segons l'alcalde:
"Al sector públic no existeix el concurs de creditors i no pots deixar de prestar serveis, així que vam haver d'adequar la realitat econòmica a la capacitat de despesa que podíem fer."
El cas de Birmingham
L'Ajuntament de Birmingham, la segona ciutat del Regne Unit, va declarar-se en fallida tècnica fa tot just un mes. Aquest consistori del Regne Unit en culpa les reclamacions d'igualtat salarial de les seves treballadores municipals.
El cas es remunta al 2012, quan el Tribunal Suprem va donar la raó a un grup de treballadores que no havien cobrat els plusos que es donaven al personal que feia tasques tradicionalment dutes a terme per homes.
Arran de la sentència, l'ens local ja ha pagat 1.100 milions de lliures, però ha al·legat que no pot pagar 760 milions (uns 890 milions d'euros) que encara té pendents.
A la pràctica, haver-se declarat en fallida significa que ha demanat ajuda al govern central per finançar-se.
