T'agradaria viatjar en solitari i no t'hi atreveixes? Els consells de 5 viatgers experimentats

Quan la Sania Jelic es va jubilar, va prendre una decisió: viatjar pel món tota sola. Alliberada de les obligacions laborals, volia destinar més temps a una de les seves grans passions --i volia fer-ho sense acompanyant.

Amb 68 anys i més de 80 països a les espatlles, admet que recórrer el planeta sola pot tenir moments difícils, però anima a tothom a gaudir de la "immensa llibertat" que se sent.

La majoria, però, no vol esperar a la jubilació per tenir una experiència similar. Les dades així ho indiquen: a un 59% de la població li agradaria fer una escapada en solitari els pròxims 12 mesos, segons un informe del portal Booking.

Una enquesta de Kayak confirma que les cerques de vols per a una sola persona no paren de créixer: l'any passat, van augmentar un 36% respecte al 2022.  

I, en concret, les dones són les que hi mostren més interès. Segons la companyia de viatges Kiwi.com, Espanya és el país on més dones reserven bitllets d'avió individuals, al davant del Regne Unit, Itàlia i França.

El "solo travel" és una tendència que s'ha disparat a escala global, sobretot després de la pandèmia, tal com mostren les cerques a Google (clica aquí si no veus el gràfic):

Cinc experts a viatjar en solitari --4 dones i un home-- han donat les següents recomanacions per a qui en tingui ganes, però encara no hagi fet el pas.

Primer consell: deixar les pors a casa

La por d'estar sol, d'avorrir-se i no tenir ningú amb qui compartir l'experiència és el que acostuma a tirar enrere a l'hora de fer un viatge sense cap amic o familiar. Res més lluny de la realitat, segons els viatgers amb qui hem parlat.

"És bastant fàcil conèixer gent", assegura Helena Palau, fotògrafa de 28 anys i autora de "Supongamos que viajo sola" (Arpa), un llibre amb reflexions i fotografies de les seves escapades.

Palau, que ha visitat països tan dispars com el Japó, Uganda, el Vietnam o Grècia, recomana triar bé el destí segons el nostre caràcter i el que ens vingui de gust fer: "És molt diferent anar a Indonèsia que a una ciutat europea, on costa més trobar persones obertes a fer plans".

Sania Jelic ho veu de la mateixa manera, i afegeix: "Quan viatjo sola, he de fer un esforç per estar sola... Als hostals, restaurants i visites guiades coneixes moltíssima gent, i no et pots imaginar com enriqueix el viatge".

En parella o amb amics, diu, és "molt més difícil que et passi".

Destins per on començar

Quines són les millors opcions per viatjar en solitari per primera vegada? El periodista Sergi Unanue, que ha recorregut mig món amb motxilla i ho explica al canal de YouTube Los Viajes de Walliver, ho té força clar: el sud-est asiàtic.

"És barat, segur, ofereix moltes possibilitats i és una regió acostumada a rebre turisme, però sense estar massificada", indica.

Jelic, que va treballar trenta anys en el sector turístic, recomana començar per països "fàcils" per al visitant, com Portugal, Àustria o Nova Zelanda.

També aconsella visitar ciutats mitjanes o petites, que normalment són més segures. Així, aniria abans a Ushuaia (Argentina) o San Pedro d'Atacama (Xile) que a Sao Paulo o Santiago de Xile, respectivament.

Però és necessari anar a l'altra punta del planeta per viure una bona experiència en solitari? Tots els entrevistats consideren que no.

"No cal anar a Bali a beure durant les 'happy hours', es poden fer coses molt més a prop", respon Palau.

En una línia semblant, Jelic proposa passar un cap de setmana a un lloc proper, com Toledo, per exemple, i analitzar com ens sentim. "D'aquesta manera podrem entendre les pors i, si no ens agrada, serem a prop de casa", suggereix.

Fer més sostenible el viatge

El debat sobre l'impacte negatiu del turisme en les comunitats locals i la petjada ecològica que genera ha anat a més els últims anys.

La dissenyadora web Sandra Morante, creadora de Viajeros Reverdes, aposta per dedicar el temps suficient a cada expedició i renunciar a veure-ho tot, sobretot les atraccions turístiques més massificades.

Enfocant així els viatges, s'endinsa més en la cultura de cada indret i redueix les externalitats negatives, tot i que reconeix que mai deixen d'existir.

"No es tracta de col·leccionar països i experiències, sinó d'exposar-se al món per entendre'l i aprendre a ser més empàtica per, al tornar, poder-ho posar en pràctica."

Una dona que va sola... és "valenta"?

A totes les dones consultades els diuen constantment que són "valentes" perquè van sense acompanyant. I totes ja tenen una resposta preparada, de tants cops que ho han sentit.

"Soc més valenta viatjant amb una nena de set anys --de qui tinc la responsabilitat les 24 hores del dia-- que quan vaig sola", assenyala Laia Díaz, que té un blog sobre rutes en família, però també li agrada escapar-se sola quan pot.

Després d'anar-se'n uns dies a Catània (Itàlia) i explicar-ho a les xarxes, va rebre una allau de missatges on l'aplaudien per la seva empenta i li deien que els feia enveja. La creadora de contingut va respondre així:

Palau tampoc creu que sigui una qüestió de valentia: "He tingut més por tornant a casa de nit a Barcelona que estant sola no sé on, i és que el problema no és viatjar... És important que la gent s'acostumi a veure dones soles."

La fotògrafa apunta que emprendre aquest tipus d'aventura és "gairebé imprescindible" per a moltes dones que volen descobrir-se i els homes, en canvi, tenen "expectatives molt diferents".

"Per nosaltres, és nou conquerir espais i tenir aquesta llibertat de la qual no podien gaudir les generacions passades."

A més, ha conegut de primera mà la "norma no escrita" que existeix entre dones de tot el món basada a cuidar-se les unes a les altres. "Hi ha molta solidaritat", assegura.

Viatjar en solitari, sinònim de llibertat

Poder decidir què vols fer cada dia a cada hora, sense haver-ho de consensuar constantment amb la resta d'acompanyants, és el punt fort de viatjar sol.  

"Aprens a gaudir del temps amb tu mateixa", explica Díaz. "És meravellós que ningú et molesti i que puguis ser qui vols ser al 100%", coincideix Palau.

Unanue ho resumeix així: "Estàs contínuament aprenent sobre cultures diferents i de tu mateix a través del contacte amb la gent local, cosa que és molt més difícil d'aconseguir si vas acompanyat".

Una bona manera d'acostar-s'hi, segons ell, és fent Couchsurfing, un servei creat fa més de 15 anys que permet als turistes quedar-se a casa d'una persona local de manera gratuïta. "Permet el contacte directe amb nadius i és molt segur", declara.

El periodista, que tenia una vida estable i tranquil·la a Barcelona, va decidir deixar-ho tot el 2018 i posar-se a voltar pel món sense data de tornada.

"Els dies que més feliç era de tot l'any eren les dues setmanes de vacances. I em vaig preguntar: 'Per què no ho faig sempre?' He buscat un estil de vida que em permet viatjar sense límit."

Unanue ja ha trepitjat més de 50 països i ha recorregut uns 75.000 quilòmetres fent autoestop. Els vídeos on mostra les aventures acumulen milions de reproduccions.

Algunes de les que recorda especialment són el pas per Mongòlia --que li va canviar la manera com veu els viatges--, la travessa a peu per l'Himàlaia --on va presenciar l'impacte del desglaç--, o la ruta amb una bici de bambú per Europa.

Contra l'edatisme

Un perfil contraposat és el de Sania Jelic, que després de retirar-se va agafar una motxilla i se'n va anar de ruta per Llatinoamèrica durant cinc mesos. Té gairebé cent mil seguidors a Instagram, on es defineix com a "silver traveler".

Jelic és conscient que viatjar és un privilegi que no està a l'abast de tothom, i encara més quan ho fa sola: requereix més temps (ho ha d'organitzar tot ella mateixa) i diners, ja que les despeses no es divideixen.

A més, amb 68 anys, diu que es nega a acceptar l'estereotip de dona jubilada:

"Hi ha l'estigma que quan et jubiles et converteixen en un ficus o en una senyora que només mira per la finestra. La covid ho va empitjorar... Se'ns veu amb un peu al cementiri."

Jelic es rebel·la contra això i defensa que la gent de la seva edat es mantingui activa, tot i que no tothom ha d'optar per aquest camí: "No cal que tots viatgem ni que ens agradi fer-ho, però sí que animo la gent que es jubila a gaudir de la immensa llibertat que ens dona aquesta etapa de la vida, sigui de la manera que sigui".

Més enllà d'aquests consells, la Sania, l'Helena, el Sergi, la Sandra i la Laia ens deixen algunes consideracions en l'àmbit logístic.

Recomanacions pràctiques

• Descarrega't mapes al mòbil per poder accedir-hi sense connexió
   
• Prioritza els negocis locals i familiars
   
• Oblida't del prejudici de què pensarà la gent si et veu sol o sola
   
• Fes cas a l'instint i al sentit comú, sigues caut i curiós alhora
   
• No arribis tard de nit a l'allotjament
   
• Vesteix segons el codi de cada país
   
• Sigues flexible a l'hora de canviar la ruta (i t'enduràs grates sorpreses)