Keir Stamer, líder dels laboristes, serà el nou primer ministre britànic (Reuters/Suzanne Plunkett)

Victòria aclaparadora dels laboristes de Starmer i desfeta històrica dels tories al Regne Unit

El primer ministre sortint, Rishi Sunak, conserva l'escó i el populista d'extrema dreta Nigel Farage aconsegueix entrar al Parlament

RedaccióActualitzat

El laborista Keir Starmer serà el nou primer ministre del Regne Unit després d'una victòria històrica que dona la majoria absoluta al seu partit. Els primers resultats de les eleccions anticipades fetes aquest dijous fan bons els sondejos que pronosticaven una victòria aclaparadora dels laboristes i una desfeta dels conservadors, en el poder des de feia catorze anys.

"Ho hem fet", ha declarat Starmer a les sis de la matinada, una hora menys al Regne Unit, quan ja s'havia assegurat la majoria absoluta a la Cambra dels Comuns, malgrat que encara quedaven més d'un centenar d'escons per assignar. 

"El canvi comença ara", ha dit, també, abans d'afegir que "la llum de l'esperança torna a brillar".

Keir Starmer abraça la seva parella, Victoria, en saber els resultats (Reuters/Suzanne Plunkett)

Més prosaic, ha defensat que els laboristes han de "tornar a convertir la política en un servei públic" i "demostrar que la política pot ser una força per fer el bé", perquè això és el que ha votat la ciutadania.

La Cambra dels Comuns, la cambra baixa del Parlament britànic, té 650 escons, cosa que situa la majoria absoluta en els 326 escons.

Els 412 diputats laboristes aconseguits per Starmer doblen amb escreix els 201 del 2019 i es queden just per sota dels 418 obtinguts per Tony Blair el 1997. En canvi, els 121 escons conservadors són el pitjor resultat dels tories des de principis del segle XX i 250 menys (dos terços menys) que els aconseguits per Johnson fa quatre anys.


Sunak manté l'escó...

Un dels dubtes sobre els resultats era si el primer ministre sortint, el conservador Rishi Sunak, conservaria l'escó, fet que s'ha confirmat a primera hora del matí, quan s'ha sabut l'escrutini de la circumscripció de Richmond. Sunak ha agraït als seus electors que li mantinguin el suport i ha assegurat: "Continuaré servint com a membre del Parlament."

L'actual primer ministre ja ha admès la derrota i ha demanat perdó (Reuters/Temilade Adelaja)

"Assumeixo la responsabilitat per la derrota", ha declarat Sunak, tan bon punt la desfeta pronosticada pels sondejos s'ha convertit en realitat, en uns resultats electorals dels quals ha dit que els conservadors han "d'aprendre molt i reflexionar".

"El poble britànic ha emès un veredicte alliçonador", ha afegit Sunak, després de disculpar-se amb "els bons i treballadors candidats conservadors" i explicar que ja havia parlat amb Starmer i l'havia felicitat per la victòria.


...però deu ministres el perden

Una dada que dona la magnitud de la tragèdia dels conservadors és que una desena de ministres del govern sortint han perdut l'escó, una derrota que supera la que van viure arran de la victòria històrica que va portar Tony Blair al número 10 de Downing Street el 1997. 

Entre les files conservadores també és simbòlica la derrota de Jacob Rees-Mogg, controvertit líder de l'ala conservadora conegut com "l'honorable cavaller del segle XVIII". També l'ha perdut l'exprimera ministra Liz Truss.


Farage aconsegueix entrar al Parlament

Una altra dada rellevant és l'entrada al Parlament, per primera vegada, de Nigel Farage, de la formació d'extrema dreta Reform UK. Aquestes eren les vuitenes eleccions en què Farage intentava tenir representació. En total, la seva formació ha obtingut quatre escons.

Nigel Farage ha aconseguit entrar al Parlament al vuitè intent (Reuters/Clodagh Kilcoyne)

Eufòric per haver aconseguit representació a la Cambra dels Comuns, Farage ja ha avisat que en les pròximes eleccions lluitarà per ser el pròxim primer ministre. 

Argumenta que la meitat del vot aconseguit pels laboristes és antitory i que, per tant, "hi ha un buit enorme en el centredreta" que ell té la missió d'omplir. Per aconseguir-ho, ha anunciat que té la intenció de "crear un gran moviment nacional i competir en les eleccions del 2029".


Derrota del Partit Nacional Escocès

La victòria aclaparadora dels laboristes ha escombrat el Partit Nacional Escocès, que ha perdut una quarantena d'escons a la Cambra dels Comuns, i passarà de 48 a 8.

El líder del partit i primer ministre d'Escòcia, John Swinney, ha admès que han patit una derrota "molt i molt difícil i perjudicial" davant dels laboristes, que s'han imposat a les circumscripcions més poblades.

John Swinney, primer ministre d'Escòcia i líder de l'SNP, ha admès una derrota "molt difícil" davant dels laboristes (Reuters/Russell Cheyne)

En el càrrec només des del maig, després de la dimissió de Humza Yousaf arran de la trencadissa amb els Verds, confiava a tenir uns bons resultats que li permetessin negociar amb força amb el govern britànic.


En un missatge a X, una de les diputades que ha perdut l'escó, Mhairi Black, ha valorat que "el que havia de ser una nit difícil ha resultat ser cataclísmica".

"Culpar els votants o fer qualsevol altra cosa que no sigui una reflexió personal seriosa és precisament la mena d'actitud que ha allunyat tantes persones de l'SNP", escriu Black.
 

El millor resultat del Partit Liberal Demòcrata

La tercera força del nou Parlament de Westminster tornarà a ser el Partit Liberal Demòcrata, que ha aconseguit el millor resultat de la seva història. Tindrà almenys 71 diputats, 63 més dels que va obtenir en les eleccions del 2019. 

Ed Davey, líder del Partit Liberal Demòcrata, que ha obtingut els millors resultats (Reuters/Hollie Adams)

Ed Davey, líder del partit, ha parlat de resultats "rècord", responsables d'una part de la davallada conservadora, perquè diversos candidats liberaldemòcrates s'han imposat en circumscripcions tradicionalment conservadores, incloses les d'alguns ministres del govern sortint.


Michel felicita Starmer

El president del Consell Europeu, Charles Michel, ja ha felicitat Starmer per la seva "victòria electoral històrica" i ha dit que està desitjant treballar amb ell i el seu govern en aquest nou cicle del Regne Unit. 


Ha volgut remarcar que la Unió Europea i el Regne Unit són "socis essencials" que cooperen en tots els àmbits d'interès mutu per als ciutadans. 

Michel tanca el missatge a X recordant la pròxima trobada amb Starmer en la reunió de la Comunitat Política Europea prevista per al 18 de juliol al Regne Unit, on s'ha de parlar de qüestions com l'estabilitat, la seguretat, l'energia i la migració.


Zelenski felicita Starmer i agraeix el suport a Sunak

"Felicitats a Keir Starmer i al Partit Laborista per la convincent victòria electoral", ha escrit a X el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski.

En el mateix missatge, Zelenski té paraules d'agraïment per a Sunak, a qui qualifica de "bon amic", per l'ajuda proporcionada a Ucraïna, que desglossa: "Tancs Challenger, míssils Storm Shadow, entrenament per als pilots per fer volar els caces F-16 i el primer acord bilateral de seguretat i cooperació, entre altres fites que "mai oblidarem", diu.


"Ucraïna i el Regne Unit han estat i seran aliats fiables en els bons moments i en els mals moments", diu Zelenski, abans de desitjar èxit al nou govern, amb el qual afegeix que espera treballar conjuntament per "reforçar la col·laboració" entre els dos països i "restablir la pau i la seguretat".


14 anys de crisis i escàndols

En el poder des del 2010, quan David Cameron va derrotar Gordon Brown, aquests catorze anys de governs conservadors han estat marcats pel referèndum del Brexit, per diverses crisis internes i també per diversos escàndols, com les festes de Boris Johnson i els seus ministres durant el confinament per la pandèmia.

Cameron va revalidar el càrrec el 2015, amb la promesa de fer un referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, i va dimitir quan va guanyar el sí al Brexit.

La seva successora, Theresa May, va convocar eleccions anticipades el 2017, que van fer perdre la majoria absoluta dels conservadors al Parlament. Encarregada de gestionar la sortida de la Unió Europea, May va dimitir el 2019, després de perdre repetidament el suport del Parlament en les negociacions del Brexit.

Theresa May, exprimera ministra, aquesta setmana a Wimbledon (Reuters/Paul Childs)

El seu successor, Johnson, va convocar aquell mateix any les segones eleccions anticipades consecutives, que van retornar la majoria absoluta als conservadors i van agreujar la davallada dels laboristes, aleshores liderats per Jeremy Corbyn

Johnson va dimitir el 6 setembre del 2022, arran de l'escàndol de les festes a Downing Street durant la pandèmia, i va ser succeït per Liz Truss, que va ser primera ministra durant un mes i mig, el mandat més breu de la història del Regne Unit: va dimitir el 25 d'octubre després d'un polèmic anunci de mesures destinades a impulsar el creixement que incloïen una forta baixada d'impostos, contestades fins i tot pel Fons Monetari Internacional. El daltabaix en els mercats financers i la pèrdua de confiança van precipitar el final de Truss.

Malgrat la brevetat del mandat, Truss va conèixer dos caps d'estat britànics: Elisabet II, que va morir dos dies després de nomenar-la, i l'actual rei, Carles III.  

Boris Johnson, aleshores primer ministre, aixecava els polzes en signar l'acord del Brexit amb la UE (Reuters/Leon Neal)

Va succeir-la Sunak, que després de governar 20 mesos també va decidir avançar les eleccions, previstes per al gener del 2025, a aquest 4 de juliol, que han posat fi al seu mandat.

En definitiva, quatre anys més tard de la victòria de Johnson i els conservadors, que agreujava la crisi dels laboristes, la política britànica ha fet un gir de 180 graus, un canvi esperonat, entre altres factors, per la crisi de la sanitat pública i els serveis públics en general, i el decreixement de l'economia britànica. 

ARXIVAT A:
Regne Unit
Anar al contingut