Sindicats, famílies i docents no veuen clar el protocol per al retorn a l'escola

Els principals sindicats de l'ensenyament i els representants de les famílies carreguen contra el protocol de tornada a les aules. No consideren viable que es mantinguin els grups estables i reclamen més personal i més espais.

Asseguren que els protocols que està presentant el Departament d'Educació no suposen cap canvi significatiu en l'organització dels centres, i auguren que, amb les aules plenes, el retorn a l'escola al setembre serà un fracàs.

No veuen viable el protocol

El protocol del Departament d'Educació es basa, sobretot, a mantenir grups estables de convivència; és a dir, grups tancats en què alumnes i mestres interactuïn sense mascareta ni distància física de seguretat, excepte quan hi intervingui un especialista, de manera que si hi ha un cas positiu, el contagi només afecti aquell grup. Els sindicats, però, creuen que no funcionarà. Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC no creu en els "grups estables".

"Els grups estables només existeixen als caps dels tècnics, als centres no existeixen, els grups bombolles."

Xavier Massó, secretari general del Sindicat de Professors de Secundària, afegeix que a secundària els alumnes es barregen molt més entre ells en funció de les assignatures que triïn.

"No és estable, no hi ha distància, no hi ha mascaretes... això no és un protocol, és una potineria."

Per això reclamen més professorat i recuperar mesures com les que es van proposar inicialment.

Més espais, professorat i pressupost

Els sindicats acusen Educació d'oblidar les mesures que es van proposar durant el confinament. Massó diu que ara no hi ha res pel que fa a les previsions que es van fer: posar més professorat, buscar més espais per fer grups més reduïts.

"Al començament, al març, a abril, es deia que reduirien a la meitat els grups classe, hi hauria distància de seguretat. Una sèrie de mesures, més o menys evitatives, però és que ara no hi ha res d'això."

Font recorda les peticions que des de l'escola pública es van fer aleshores.

"Nosaltres vam demanar 44.500 professors només per a la pública, per fer grups de 10-15 alumnes. Pensem que ens vam quedar curts."

Ricard Aymerich, de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, considera que, a més, cal tenir en compte que no tots els centres són iguals.

"Cada centre té les seves particularitats. És important que detectem si hi ha excés d'alumnes en un grup si hi ha manca de professorat. I si és el cas que es corregeixi."

Però, sigui com sigui, el curs començarà el 14 de setembre i, segons Aymerich, serà el moment de la veritat.

"L'escola és un servei essencial i ara ho demostrarem."

Del mateix parer és el moviment Tornem a les Escoles, que agrupa famílies i docents, que també considera l'escola un servei essencial, segons la seva portaveu Sheila González; reivindiquen recursos i mesures per garantir la màxima presencialitat possible.

"Abocar recursos per mantenir el màxim temps possible les escoles obertes, la seva funció s'ha de garantir. L'escola presencial és un servei essencial que va més enllà de la transmissió de coneixement i la seva desaparició comporta increment de desigualtat, sobretot perquè és possible que el tancament escolar sigui desigual entre centres."

Uns recursos que incloguin PCR ràpides i la substitució immediata de docents.

Lidón Gasull, presidenta de la Federació de Pares i Mares de Catalunya, ha criticat, a "El matí de Catalunya Ràdio" que no es planifiquin mesures que minimitzin els contagis. Assegura que amb els centres saturats els aïllaments seran constants i el problema recaurà sobre les famílies.

"Després de presentar aquest protocol que, en molts casos, tal com està configurat poden haver-hi molts confinaments, tampoc s'han establert mesures sobre què passa amb aquest alumnat, un cop està confinat a casa, i quines ajudes tenen les famílies per poder acompanyar aquest alumnat."

Un escenari que no comparteix Marc Ramentol, director general de Professionals de la Salut, que descarta confinaments massius als centres i que assegura que la clau és controlar la transmissió comunitària:

"Això serà així en la mesura que no puguem controlar la transmissió comunitària en els entorns escolars. Això, per nosaltres, és un matís important. És a dir, sabem que les escoles no són uns amplificadors, segurament no es comporten com uns grans amplificadors de transmissió comunitària, però si en el seu entorn hi ha transmissió comunitària hem d'esperar que es produeixin casos o molts casos a les escoles."

Crítiques de sindicats i representants dels pares que també rebutgen des d'Educació. Asseguren que s'ha fet un esforç pressupostari per dotar de recursos els centres. Destaquen el reforç de més de 8.000 professionals i també en recursos digitals, 300.000 dispositius i 110.000 paquets de connectivitat, per garantir que els alumnes podran seguir el curs a distància si se'ls ha de tornar a confinar.

A més, el Departament d'Educació intentarà negociar amb l'Estat una fórmula perquè els pares puguin cuidar els fills durant la quarantena. Volen que no sigui una baixa per no sobrecarregar encara més el personal de l'atenció primària.