"Shoganai", què hi farem, l'expressió que justifica l'assetjament sexual al Japó

Tot i la dificultat per tenir dades oficials, més del 80% de les dones japoneses haurien estat víctimes d'algun tipus d'agressió per motiu de gènere, una dada que els grups feministes amplien al conjunt de la societat nipona.

El paper subordinat a l'home que tradicionalment ha tingut la dona japonesa i que està fermament arrelat a la societat seria una de les raons per les quals el moviment Me Too no ha tingut èxit al Japó, país situat en el número 114 a nivell mundial pel que fa a la igualtat de gènere.

Sota la façana de modernitat de la societat japonesa hi ha una societat sexista i patriarcal. Per exemple, les dones tenen vetada l'entrada a la cerimònia en la que Naruhito va accedir al Tron del Crisantem. 

Cerimònia d'accés al Tron de l'Emperador Naruhito (Reuters)

L'assetjament sexual i les violacions són tabú i això fa molt difícil tenir dades oficials. Una enquesta en els mitjans de comunicació diu que més del 80% de les dones japoneses haurien estat agredides.

Yume Morimoto, una activista feminista, explica per què el Me Too no agafa força al Japó tenint en compte que el context és tan masclista:

"Hi ha aquesta paraula "Shoganai" que vol dir inevitable, no s'hi pot fer res, i això es fa servir com a justificació per a moltes coses. Si algú és assetjat sexualment: "shoganai", és inevitable, anaves vestida així... és aquesta cultura de culpabilitzar la víctima."

Si una dona denuncia assetjament a l'empresa acabarà ella perdent la feina abans que sigui castigat el perpetrador. La gran majoria del nombre ínfim de denúncies no arriben enlloc i per això les víctimes no gosen parlar.

En la societat japonesa és important no destacar, la individualitat no està ben vista, una veu sola no l'escoltarà mai ningú.

"Al Japó té molta més força crear lligams i dir que totes ho hem patit això perquè el Japó és una societat amb una mentalitat extremadament col·lectiva. Per tant, en comptes de dir jo, jo, jo... o "Me Too" té més força dir Nosaltres "We Too""

La Yume Marimoto no hi veu cap altra sortida que l'entrada de més dones a la política i a la judicatura. L'estructural patriarcal és la que empara l'assetjament sexual i la violació.

" Parlant amb els homes, què passaria si les dones et magregessin cada dia al tren, diu bé... em sentiria afalagat. Fa molta por."

Les fotos per sota les faldilles, el grapeig a les adolescents al metro o al tren, les perversions sexuals en el manga o a l'anime són bons exemples de com està de normalitzada la sexualització i la cosificació de la dona.

Cartell en una estació de tren de Tòquio per explicar que l'assetjament és un delicte (EFE)

El Japó és la tercera economia mundial i també és una societat hipertecnològica i en canvi se situa en el lloc 114 en igualtat de gènere. 

Sentències a favor dels violadors

Una sèrie de dictàmens judicials han generat polèmica ja que els jutges van reconèixer les relacions sexuals no consentides, però van exculpar els agressors per considerar que la víctima podria haver oposat més resistència o que la intencionalitat de l'abús no va quedar provada.

Un tribunal de Fukuoka va declarar innocent un home que va tenir relacions sexuals amb una dona que anava beguda perquè va "malinterpretar" la seva actitud. I uns dies més tard, un jutge de Shizuoka va exculpar un home de 45 anys de la violació d'una dona de 25 perquè va considerar que l'agressió "no va ser intencionada" davant de la "falta de resistència" d'ella tot i que la seva defensa havia argumentat que estava en xoc.

El cas que més rebombori ha generat és la sentència d'un tribunal de Nagoya per un pare que va violar diverses vegades la seva filla quan tenia 19 anys perquè el jutge no va considerar provat que la jove fes res que li resultés "extremadament difícil resistir-s'hi".

L'11 d'abril, unes 400 persones es van concentrar a l'Estació de Tòquio per protestar contra aquestes sentències. Segons les activistes que van organitzar les protestes, les sentències són "misògines i injustes". Hi ha noves concentracions convocades per a aquest cap de setmana.

L'activista Akiko Matsuo explica que reconèixer que les relacions sexuals no consensuades són violació "no ha calat gens entre els homes japonesos":

"Aquestes sentències fan més forta la idea de la societat japonesa que les dones no tenen drets humans."

Reunir 400 dones en una protesta és una gran fita en una societat en què la violació és un tema pràcticament tabú.

El comitè per a l'eliminació de la discriminació contra la dona de les Nacions Unides ja ha recomanat, sense èxit, al govern del Japó que ofereixi educació sobre gènere a jutges, fiscals i persones involucrades en la gestió d'aquests casos.

Segons el llibre blanc sobre criminalitat de l'Agència Nacional de Policia al Japó, l'any 2018 hi va haver 1.307 denúncies per violació i 5.340 casos d'altres delictes sexuals.