Una papallona de l'espècie nimfa mediterrània
La nimfa mediterrània és una de les espècies singulars que s'han detectat (Wikimedia Commons)

Set espècies de papallones singulars viuen als parcs i platges de Barcelona

Segons el darrer informe de l'Observatori Metropolità de Papallones mBMS, deixar florir els prats dels parcs és positiu per a les papallones

Almenys set espècies de papallones singulars, més pròpies de zones naturals i boscos madurs que no pas d'entorns urbans, viuen als parcs i les platges de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Ho diu el darrer informe de l'Observatori Metropolità de Papallones mBMS, elaborat a partir de la feina d'un equip de 67 persones voluntàries que durant quatre anys han explorat els parcs i platges metropolitans cada 15 dies. 

Així, durant el 2022, els voluntaris han comptat 8.437 papallones de 40 espècies. Això és el 20% de les espècies presents a Catalunya. Pots consultar el mapa de les observacions a la web.

Els resultats també mostren com els parcs amb prats florits mantenen poblacions de papallones a uns nivells semblants a les formacions herbàcies naturalitzades que hi ha al voltant dels parcs. Aquí hi ha aliment en forma de nèctar per als adults i plantes on poden fer la posta

Les set espècies singulars que s'han trobat n'inclouen algunes que estan en regressió a Catalunya. Són l'escac ibèric ("Melanargia lachesis"), la lleonada comuna ("Coenonympha pamphilus") i la lleonada de garriga ("Coenonympha dorus"). Totes tres són pròpies de prats naturals.

Una papallona escac ibèric
L'escac ibèric és una espècie en regressió a Catalunya (Wikimedia Commons)

També hi ha quatre espècies pròpies de boscos mediterranis i boscos de ribera naturalitzats, com ara l'aurora ("Anthocharis cardamines"), l'aurora groga ("Anthocharis euphenoides"), la nimfa mediterrània ("Limenitis reducta") i la blanqueta de nervis verds ("Pieris napi").

Malgrat tot, les espècies que predominen als parcs i platges metropolitans són aquelles les erugues de les quals es poden alimentar de molts tipus de plantes. També tenen una gran capacitat de dispersió i han de ser capaces de travessar espais urbans.

De fet, en el cas dels parcs, són deu espècies les que concentren gairebé el 70% del total d'observacions. Les tres papallones més abundants als parcs durant el 2022 han estat la blanqueta de la col ("Pieris rapae"), la blaveta comuna ("Polyommatus icarus") i la blaveta estriada ("Leptotes pirithous"), que representen el 24,5 %, el 9,6 % i el 7 %, respectivament, del total.

Les papallones són típiques d'hàbitats naturals i als espais urbans n'hi ha poques. Això comporta temps i insistència per trobar-ne, cosa que fa pensar que és probable que se'n trobin de noves en els anys vinents.

Pots consultar l'informe complet aquí.

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut