Ser jove i abstemi: "Assumeixo que em miraran estrany o em faran preguntes"
L'alcohol és la droga més consumida i la més acceptada socialment a Catalunya; tant, que aquells que decideixen no prendre-la són sotmesos a la pressió de l'entorn, sobretot si són joves
"Em preguntaven si estava malament, si estava malalt...". Aquesta va ser la reacció dels amics de Ricard Soler Roger quan va deixar de beure als 24 anys.
És tan poc habitual que una persona decideixi no beure alcohol a Catalunya que el seu entorn sovint atribueix aquesta decisió a factors com estar prenent una medicació incompatible, estar embarassada o per alguna altra raó relacionada amb un problema de salut.
De fet, segons l'enquesta domiciliària sobre alcohol i drogues a Espanya de 2022, només un 8,7 % dels catalans no ha pres mai alcohol.
Això sí, segons alguns estudis recents a països com el Regne Unit o els Estats Units, cada vegada més joves de la generació Z (nascuts entre 1997 i el 2012 aproximadament) prenen la decisió de no beure. I coincideixen: la pressió social és constant.
"Per què no beus? És només un brindis, una copa." És una de les reaccions habituals amb què es troben el Ricard, la Judit i el Roger. Cap dels tres beu alcohol, per raons diferents, una decisió que els ha suposat més d'un maldecap https://t.co/hGzckhL3ho pic.twitter.com/UhY32kAFkx
324.cat (@324cat) September 14, 2024
"És a tot arreu"
Roger Bujaldón Carbó, de 31 anys, explica que sempre ha sentit rebuig per les begudes alcohòliques, especialment les fermentades com la cervesa o el vi.
"Al principi xoca... Et sents pressionat perquè és a tot arreu. [...] Si vas a un bar, a les celebracions... És com que t'hi obliga, perquè si no beus et sents malament."
Hi coincideix Judit Lloreda Rodes, de 26 anys, que relata al 324.cat algunes de les reaccions que rep quan diu que no ha tastat mai l'alcohol i que no pensa fer-ho: "Per què no beus? És només un brindis, una copa..."
I es resigna: "Jo ja assumeixo que estaré en ambients socials en què em miraran estrany o em faran preguntes pel fet de no beure."
Un estigma oposat al del tabac
Josep Maria Suelves, psicòleg i cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, reconeix que les persones abstèmies es troben "donant explicacions que mai haurien de donar si decidissin, per exemple, que no es volen posar mai corbata".
"Si algú diu que ha deixat de fumar la gent el mira, fins i tot, amb un punt d'admiració. En canvi, si algú deixa les begudes alcohòliques rep molta pressió."
La Judit va més enllà i afirma que "la pressió perquè beguis és la pressió social perquè deixis de fumar". En aquest sentit, segons en Ricard, "han de passar uns anys perquè entenguem que l'alcohol és igual o més nociu (que el tabac)".
L'alcohol provoca 2.550 morts a Catalunya cada any
Segons dades de l'informe Mortalitat Atribuïble a l'Alcohol a Espanya (2010-2017), l'alcohol és responsable de la mort de 2.550 persones cada any a Catalunya i de 15.489 al conjunt de l'Estat.
Entre les principals causes de mort destaquen el càncer (42%), les malalties digestives (24%) -especialment la cirrosi hepàtica- i les malalties circulatòries (18%).
"Cal entendre que el consum d'alcohol mai és un benefici per a la salut, no és desitjable. Podem decidir prendre'n i assumir l'impacte que pot tenir, però no és un aliment", diu Suelves, que també és membre del Grup de Treball de Conductes Addictives del Col·legi de Psicologia (COPC).
Pressió social i comercial
En Ricard recorda que la decisió de deixar de beure l'ha "fet sentir molt qüestionat", i afegeix: "Hi ha certs entorns com bars i discoteques on és pràcticament impossible que algú no begui."
"Són els moments en què ho he passat més malament, fins i tot m'han fet deixar de tenir ganes de freqüentar aquests llocs."
Però la pressió social i de l'entorn més proper no és l'única que perceben les persones abstèmies.
La publicitat de begudes alcohòliques està regulada des del 1985, amb l'entrada en vigor de la llei de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència.
Tot i això, Josep Maria Suelves diu que "no hi ha dubtes que continua havent-hi una promoció activa del consum d'alcohol centrada en productes d'ús preferent entre les persones més joves".
"Des de les campanyes d'estiu que ho peten fins al 'product placement' en sèries. Si vas a les festes de la Mercè veuràs escenaris farcits de publicitat de cervesa."
La qüestió cultural
A més d'aquestes pressions, les persones abstèmies es troben sovint remant contra la cultura de l'alcohol en una societat en què aquesta substància ha format part de l'alimentació i la vida diària durant segles, especialment el vi.
"Venim de contextos culturals en què a ningú li passava pel cap pensar que fos arriscat donar als nens una llesca de pa banyada amb vi i sucre", diu Suelves.
I afegeix: "Als supermercats venen ampolles semblants a les de cava que contenen sucs de fruita destinats als nens perquè puguin brindar com els adults".
En canvi, les cigarretes de xocolata van quedar prohibides el 2005 amb la llei antitabac perquè les convertia en atractives per a la canalla.
Tot i els avenços en la regulació, la consciència social sobre els riscos per a la salut de l'alcohol i l'acceptació creixent per part dels entorns dels abstemis, l'opció de l'abstinència continua requerint cert grau de determinació per part dels qui l'escullen.
Una determinació que, pel que expressa la Judit, no falta entre la generació que representa: "La meva resposta era 'no bec i ja està, no em convenceràs, perds el temps i no és el teu problema'."
- ARXIVAT A:
- Salut
