Ser assetjada a la feina i haver d'acabar plegant: "Em va posar la llengua a l'orella"

"Em va començar a petonejar tot el coll i em va arribar a ficar la llengua a l'orella, estirant-me cap al magatzem." Feia només una setmana que la Gema Martínez havia començat una feina nova en una empresa del sector de la construcció. Era justament un 8 de març. El del 2021.

Al cap de tres dies, el cap ja li deia que li agradava molt com treballava i li havia fet algun petó a la galta. També li posava la mà a l'espatlla mentre parlava per telèfon.

Ella va dir prou quan va començar a abraçar-la, agafar-la i suplicar-li que el mirés i li fes un petó:

"Em va dir que és que jo li agradava. Des del primer dia. 'Em vas contractar perquè t'agrado o perquè creus que puc ser una bona treballadora?', li vaig respondre. I ell va contestar que era per les dues coses."

Sònia Ujaque feia disset anys que treballava a l'empresa de camions Motor Tàrrega Trucks. Va haver de plegar després de patir assetjament per part de l'encarregat del taller durant els últims cinc anys: "L'assetjament va començar sent de paraula. Em proposava d'anar-me'n al llit amb ell. I la situació va anar pujant de to. Acostar-se, fregar-se amb mi, algun acorralament…"

"Vaig petar, no podia aguantar-ho més."

Va denunciar el seu cap i els tribunals el van condemnar per coaccions. També li van imposar una ordre d'allunyament de sis mesos.

Però l'empresa, argumentant que l'home era encarregat de taller i la Sònia administrativa, va comunicar-li que seria ella, i no ell, qui hauria de marxar a casa a fer teletreball.

"Em van dir que ell era el cap de taller i que per a ells era intocable", recorda la Sònia. "Era ell qui tenia l'ordre d'allunyament i a qui van allunyar va ser a mi. Em van donar el meu portàtil, la meva carta i cap a casa."

El relat de la Gema i la Sònia és el de dues treballadores que van haver d'acabar deixant la feina perquè els semblava totalment impossible que l'empresa prengués alguna mesura contundent amb el seu assetjador.

"Era el primer cas que teníem"

Tenir un protocol pels casos d'assetjament laboral i sexual a la feina és obligatori per a totes les empreses des que el 2007 es va aprovar la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Cada vegada són més les empreses que el tenen, però Inspecció del Treball encara en localitza un bon grapat que no en tenen. De les 178 inspeccions fetes l'any 2022 a Catalunya, 24 empreses no tenien protocol, i en 26 casos es van rebre denúncies per assetjament.

Motor Tàrrega Trucks sí que tenia un protocol. La responsable de recursos humans, Candelària Santamarta, explica que, en el cas de l'assetjador de Sònia Ujaque, el van aplicar. I que van començar per una mediació.

"Li vaig proposar que relatés els fets per escrit perquè va bé, és terapèutic treure-ho", relata Santamarta. "I la mediació era per ajudar les dues parts a arribar a una entesa i que la informació no sobresortís si hi havia aquesta entesa."

La Sònia, d'entrada, ja va posar en dubte qualsevol actuació de l'empresa: "El primer que em van dir era que a veure com ho arreglàvem i que si feien pujar aquesta persona."

"Us estic dient que m'ha assetjat. Vosaltres penseu que tinc ganes de parlar amb ell? Ja veia que no anàvem bé."

L'empresa, amb una cinquantena de treballadors a les instal·lacions de Tàrrega, té diversos centres de treball a Catalunya on podien haver desplaçat l'assetjador, assenyala la denunciant. Però va ser només a ella, a qui se li va proposar de canviar al de Lleida: "El que s'havia de fer en aquest cas és traslladar-lo a ell en un altre centre de treball on ja hi havia un cap de taller. I aquí és on radicava la dificultat de fer aquest pas."

Ho admet la responsable de recursos humans de l'empresa targarina. Amb la denúncia als tribunals, Motor Tàrrega va inhibir-se de fer cap més investigació. 

I no va ser fins que va arribar la victòria als tribunals per part de Sònia Ujaque que l'empresa va suspendre de feina i sou l'encarregat del taller. Però va ser per un termini de tres setmanes.

Després va tornar al lloc habitual. I ella va acabar marxant de l'empresa, després de pactar una indemnització. I ho lamenta molt: "He sigut jo la que he perdut la feina, i ell continua allà tan tranquil com si no hagués passat res. I amb més poder. Això és així."

L'advocada Laura Rodríguez assenyala que en tots els casos que ha portat és la persona agredida la que acaba marxant "perquè no pot suportar la pressió. I se n'acaba anant per una quantitat econòmica que en cap cas no compensa el que ha viscut". 

Candelària Santamarta, de Motor Tàrrega, considera que la sanció de tres setmanes al cap de taller va ser exemplar.

Amb un protocol no n'hi ha prou

Segons un informe de la delegació del govern espanyol contra la violència de gènere i CCOO del 2021, el 72% de les 1.119 dones entrevistades víctimes d'assetjament sexual a la feina no havien posat en coneixement de l'empresa la situació que vivien.

Gairebé la meitat de les treballadores, un 47%, asseguraven que van ser assetjades a la feina per un superior. I, en un 32% dels casos, l'assetjador era un company de la mateixa categoria professional.

Les conductes més denunciades en aquesta enquesta eren, en primer lloc, la realització de comentaris sexistes. Les insinuacions i, directament, buscar o tenir un contacte físic no desitjat amb la víctima, eren els altres comportaments més repetits.

Les expertes consultades coincideixen que no n'hi ha prou de disposar d'un protocol contra l'assetjament. Cal sensibilització per aplicar-lo i informar convenientment als treballadors de la persona referent a l'empresa a qui adreçar-se en cas d'assetjament.

Joana Badia Rion, advocada laboralista del Col·lectiu Ronda exposa que encara ara, la primera reacció de Recursos Humans quan rep una denúncia d'aquest tipus és: "Què m'ha caigut a sobre, això ara com ho gestiono". "No saben com fer les entrevistes als testimonis, tarden molt a trobar una professional externa que els pugui assessorar...", denuncia.

Des de la patronal PIMEC ofereixen acompanyament a les petites i mitjanes empreses que ho sol·liciten. Un suport que és especialment valuós per pimes amb pocs treballadors.

Itziar Ruedas Retuerto, directora del departament jurídic de PIMEC, explica que sovint els demanen que facin tot el procediment: "Instruïm l'expedient, formem part de la comissió d'investigació i els ajudem a donar una objectivitat i neutralitat al procediment, que moltes vegades falta a la petita i mitjana empresa."

Des de la patronal, assessoren les empreses perquè els processos, sobretot, siguin diligents i durin 20 dies laborables com a màxim, tal com marca el Consell de Relacions Laborals de Catalunya. "No podem estar mesos investigant", diu Ruedas.

Algunes empreses, però, van massa de pressa. "M'he trobat casos amb què, en un dia i mig, ja han fet les entrevistes a tots els testimonis i tenen la resolució", explica Laura Rodríguez Murciano, advocada laboralista d'Arrels Advocats.

"Una resolució que sempre és 'no hi ha indicis suficients que provin l'assetjament'"

Gema Martínez va decidir enregistrar una conversa amb el seu cap per mirar de tenir alguna prova de l'assetjament. "Vaig començar a gravar, engegava l'aplicació del mòbil quan estava sola... Però només ho vaig intentar dos dies, perquè em tremolava tot", explica.

Arran del cas denunciat per Sònia Ujaque, Motor Tàrrega Trucks ha activat una bústia interna de queixes anònimes i s'han fet entrevistes a la resta de treballadores. 

"Des que va passar això, donem a totes les persones el protocol perquè el tinguin, físicament en paper, i se'ls fa formació contra l'assetjament", diu Santamarta.

Inspecció de Treball va resoldre, en una acta de 2022, que, en conèixer els fets, l'empresa no havia adoptat cap mesura i va proposar una sanció de 6.251 euros. Motor Tàrrega ja l'ha pagada, però ha recorregut la resolució.