Sense justícia ni reparació 100 anys després de Tulsa, la pitjor matança racial dels EUA

La nit del 31 de maig a l'1 de juny del 1921, una multitud blanca va arrasar, literalment, Greenwood, el barri negre més pròsper dels Estats Units. 

Era a la ciutat de Tulsa, a Oklahoma, i era pròsper fins al punt de ser conegut com el Wall Street negre. 

L'espurna de la pitjor matança racial va saltar arran de la detenció d'un jove negre de 19 anys, acusat d'haver assetjat una noia blanca de 17, uns fets que mai no es van provar. 

Greenwood tenia uns 10.000 veïns i centenars de negocis, teatres i restaurants. Hi havia consultoris mèdics, despatxos d'advocats, bancs, biblioteques, escoles, immobiliàries, redaccions de diaris, restaurants...

Tot va desaparèixer en divuit hores: 1.250 edificis van quedar reduïts a cendres després de ser saquejats. En l'atac hi van participar, fins i tot, avions.

Viola Fletcher, que acaba de fer 107 anys, és la més longeva de les tres supervivents que queden. Aquest més ha declarat al Congrés:

"Encara veig negocis de negres cremant, avions sobrevolant la zona i gent cridant. Aquesta massacre m'ha perseguit cada dia. El nostre país potser ha oblidat aquesta història, però jo no puc."

Tres-cents habitants de Greenwood van ser assassinats i 6.000 supervivents conduïts a centres de detenció.

Més tard, molts van acabar emigrant per la falta d'oportunitats causada per la destrucció de Greenwood.

Cap dels responsables de la massacre no va ser jutjat, mentre que les víctimes van ser enterrades en fosses comunes, i encara hi són.

De fet, tot plegat va ser enterrat en l'oblit, perquè els negres, les víctimes, no en van tornar a parlar per por que pogués tornar a passar res de semblant. 

Els blancs, els botxins, van fer tot el que van poder per esborrar literalment aquella matança. La van esborrar, literalment, de les hemeroteques i dels arxius policials.

No ho van aconseguir del tot, però la massacre de Tulsa encara és poc coneguda per una part dels ciutadans d'Estats Units.

Ha calgut que passi un segle per, arran del centenari, començar-ne a parlar obertament. 

Fa vint anys, coincidint amb el 80è aniversari, una comissió constituïda a Oklahoma va recomanar indemnitzar les víctimes, però encara ningú no ha rebut ni un dòlar.

Aquest estiu està previst que s'obri el primer museu dedicat a la matança de Tulsa, potser l'exemple més clar del llarg camí que els Estats Units encara han de fer avançar cap a la igualtat racial.

Tulsa, això sí, va ser la població elegida per Donald Trump, el juny de l'any passat, per reprendre la campanya de les presidencials que van fer-lo plegar de la Casa Blanca.