Aquesta diada de Sant Jordi, el judici ve marcat per les declaracions de fins a 13 testimonis, molts dels quals polítics. Entre ells, alguns dels més citats durant tot el judici, com ara la intendent dels Mossos d'Esquadra​ Teresa Laplana i de l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó.

Entre els citats també hi ha el vicepresident del govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, que era secretari d'Economia el 20S; Josué Sallent, exdirector d'Estratègia i Innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, i Francesc Sutrias, exdirector general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, a més a més dels exconsellers Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget. També està citat a declarar Albert Batlle, exdirector general dels Mossos d'Esquadra.

Ara bé, hi ha testimonis citats a la mateixa hora. Per exemple, Laplana està citada a les 11.00 del matí, a la mateixa hora que Joan Vidal, exsecretari del govern de la Generalitat.

Molts policies nacionals que van testificar dimecres passat  van subratllar que hi havia avis i nens a la primera fila de les concentracions davant dels col·legis, l'1 d'octubre. La Fiscalia, per la seva banda, va citar un agent que ja havia declarat la setmana passada i el tribunal no se'n va adonar fins que ho va advertir Jordi Pina.

Recupera el minut a minut de dimecres passat.
 

Els fiscals de sala Consuelo Madrigal i Jaime Moreno assisteixen a la sessió d'aquest Sant Jordi al judici del procés. Aquesta diada ve marcada per les declaracions de fins a 11 testimonis de caire polític al Suprem, tres d'ells exconsellers. Entre els citats, hi ha el vicepresident del govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, que era secretari d'Economia durant el 20S i que podria acollir-se al dret a no declarar.
 

El vicepresident del govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, que era secretari d'Economia durant el 20S, ha sol·licitat al Tribunal Suprem que l'eximeixi d'haver de declarar aquest dimarts en el judici de l'1-O, on ha estat citat per Vox. El número 3 d'ERC ha presentat un escrit davant la sala penal de l'Alt Tribunal en el qual esgrimeix que manté la condició d'investigat per part del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona i que, per tant, s'acolliria al seu dret de no respondre a les preguntes.

El president del tribunal, Manuel Marchena, obre una nova sessió del judici que ve marcada per les declaracions de fins a 11 testimonis, molts d'ells polítics, a la segona sala del Tribunal Suprem.
 

El fiscal Jaime Moreno interroga l'útlim testimoni demanat pel ministeri fiscal. L'agent va participar en l'operatiu policial de l'1-O.
 

La diada de Sant Jordi ve marcada per una sessió a la sala segona del Suprem carregada del testimoni de polítics catalans al Suprem. És el sant de tres dels acusats: Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Jordi Turull.

Tots els presos i preses independentistes porten una rosa a la solapa.

El segon testimoni del dia és tècnic del Departament de Treball i responsable del programa GEEC (Gestor Electrònic d'Expedients de Contractació). Tornem a veure la cara del testimoni.
 

Badal està citat a declarar per l'Advocacia de l'Estat i la defensa de Dolors Bassa.   

Seoane formula preguntes relacionades amb el delicte de malversació. David Badal explica que es va rebutjar una factura d'Unipost perquè era desmesurada i el període de facturació era només d'un dia:

"Vam rebutjar una factura d'Unipost perquè era incorrecta i perquè  la seva facturació era desmesurada."

Seoane li pregunta si no va trobar estranya la factura i si ho va comentar amb els seus caps. Badal respon: "Vaig comentar a tall d'anècdota amb els companys la factura que volia cobrar Unipost, però no en vaig dir res als meus superiors."

"Havia rebutjat més d'una factura a Unipost", afirma Badal. Fins aquí l'interrogatori de les acusacions.

 

És el torn ara de l'advocat de Dolors Bassa, Mariano Bergés, que també ha citat el testimoni. Badal explica que ningú li va recriminar no haver acceptat la factura i que Unipost cometia errors.
 

Josep Maria Cerveró, soci de l'ANC i d'Òmnium, hauria enganxat cartells de l'1-O la nit del 25 de setembre a Badalona.

L'interroga Juan Cremades, advocat de l'acusació popular de Vox, que participa per primer cop al judici.
 

Cerveró, soci d'Òmnium i ANC, explica que estava penjant uns cartells a Badalona, on hi deia 'Hola, Europa', i que la Policia Local el va identificar. Assegura que no es van negar a entregar el material a la policia de Badalona, però afirma que "els vàrem dir que no ens semblava bé".

Cuixart va aparèixer perquè era molt a prop, prenent alguna cosa, després de fer una conferència a Badalona, diu el testimoni.

El president del Tribunal interromp l'interrogatori quan pregunta el fiscal Jaime Moreno. Diu que els fets de Badalona han estat explicats "extensament", que ja hi ha hagut un judici i que no és rellevant per al que s'està jutjant.
 

L'advocada de Jordi Cuixart insiteix en el paper del seu defensat en els fets de Badalona. El testimoni manté que no va haver-hi "cap tensió" i assegura:

"El senyor Cuixart mai es va dirigir de manera inadequada als agents de la policia perquè tornessin els cartells requisats."

Marchena crida el quart testimoni del mati. Joan Vidal va ser secretari del govern de la Generalitat fins al juliol del 2017 i explica que ha treballat amb la majoria del acusats.
 

L'exsecretari del govern afirma que va deixar el govern el 14 de juliol del 2017 per motius personals:

"Aprofitant la sortida de diversos consellers del govern el juliol del 2017, vaig plantejar la meva sortida del govern, com així va ser."

"Fins al moment que jo vaig cessar, la voluntat del govern era un referèndum acordat amb l'Estat, no unilateral."

La fiscal Consuelo Madrigal li pregunta sobre reunions prèvies al juliol del 2017 on es parlés de "referèndum unilateral" i el testimoni assegura que es parlava de variacions del full de ruta, però que en cap cas de referèndum unilateral.

Vidal nega haver participat en l'elaboració del cens de votants ni en el registre de voluntaris del referèndum de l'1-O.

Responent a una pregunta de Rosa María Seoane, el testimoni afirma que no se li va fer cap consulta jurídica sobre el referèndum:

"Mai em vaig haver de pronunciar sobre la legalitat o no dels projectes de llei que volien donar cobertura legal al referèndum."

"En totes les reunions en què vaig participar amb el major Trapero, va quedar clar que el cos actuaria com a policia judicial."

El president del Tribunal diu que no estan a punt per declarar Pere Aragonès i Jordi Jané i cita a declarar el següent testimoni, el sergent dels Mossos d'Esquadra de l'Àrea de Mediació present a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre.

L'interroga Juan Cremades, advocat de l'acusació popular de Vox.
 

L'advocat de l'acusació popular li demana per les funcions i l'organització de l'Àrea de Mediació i l'agent ho explica: "L'Àrea de Mediació dels Mossos d'Esquadra va ser creada dins el nou model d'ordre públic i la nostra tasca principal és establir espais de diàleg i confiança amb tots aquells que vulguin fer ús del dret de reunió, bàsicament usant l'espai públic. Això es tradueix a contactar amb tots els promotors o convocants d'aquests actes per poder utilitzar o fer un tracte alternatiu de la gestió del conflicte, sempre dins els dispositius o l'actuació de manteniment de l'ordre públic."

Sobre el seu paper el 20S, manté que va estar de servei al Departament d'Economia el 20 de setembre i que s'hi van desplaçar quatre efectius de l'Àrea de Mediació.

Veiem la imatge del sergent perquè ell vol sortir.
 

El sergent dels Mossos explica que, el 20S, es coordinava amb el tinent de la Guàrdia Civil i la intendent Laplana dels Mossos. Afirma que els quatre agents de l'Àrea de Mediació van proposar sortir per veure què passava amb els cotxes:

"Vam sortir tres agents dels Mossos i jo del Departament per comprovar si hi havia danys als vehicles de la Guàrdia Civil aparcats al davant. Vaig veure gent amb trípodes i càmeres, per la qual cosa vam intuir que eren periodistes, els vam dir que baixessin i no ens van fer cas."

"Se'ns va demanar que féssim viable l'entrada de la comitiva judicial amb els detinguts al Departament d'Economia", afirma el sergent.

L'advocat de l'acusació popular de Vox li pregunta sobre les reunions amb representants d'Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana.

L'agent dels Mossos explica que al voltant de les 12 va arribar Xavi Vidal, de l'ANC, i es van reunir amb ell els quatre agents dels Mossos de mediació, la intentendent Laplana i el tinent de la Guàrdia Civil. Assegura que per primera vegada es va demanar un passadís perquè poguessin passar els vehicles de la comitiva judicial. Diu que Vidal es va oferir per fer-lo, "però sense limitacions": va dir que s'intentaria fer tan gran com es pogués, però que hi havia molta gent.

A la segona reunió diu que s'hi va sumar també Jordi Sànchez, cap a les 13.00:

"Va tornar a sortir el tema de l'entrada dels detinguts amb la comitiva judicial per participar en la diligència de registre. Crec que aquí va sortir la possibilitat de fer-ho a peu, però torno a insistir, és amb ànim d'intentar col·laborar el màxim possible, és una proposta que fan els responsables de l'ANC, però ells no decideixen. Qui decideix són els tècnics d'ordre públic. Per tant, va ser una proposta."

El sergent, que ha afirmat que va marxar de la conselleria cap a les 17.30, diu que ell no va veure en cap moment el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. "Ni el vaig veure ni vaig parlar amb ell, ni per telèfon ni físicament", afirma el testimoni.

El sergent explica que a l'última reunió en què va estar com a responsable va ser cap a les 14.00. Diu que van arribar els dos subinspectors de la Brimo i que hi havia, també, el tinent de la Guàrdia Civil, la intendenta i ell com a representant i responsable de mediació. A més, hi va estar Xavi Vidal.

Aquí assegura que, a petició dels tinents de la GC, es va demanar que es quedés un moment fora de la reunió perquè van voler matisar que no se li comentés res sobre el tema de les armes:

"Ells no creien encara oportú que cap entitat social, ningú que no fos del dispositiu policial, sabés que hi havia armes als vehicles. Un cop ens van comentar això, es va permetre l'entrada a la reunió del senyor Xavi Vidal de l'ANC. En aquesta reunió ja hi ha un moment en què la petició de l'entrada de la comitiva judicial amb els detinguts decau. Ara no podria matisar si es pronuncia algun dels tinents tàcitament o ja es deixa de parlar, però sé que a partir d'aquest moment la petició desapareix."