Salven l'última fàbrica de botes de vi de Catalunya: "No volia ser jo qui acabés amb això"

Els propietaris van anunciar que tancaven per falta de relleu i, sobre la botzina, van aparèixer tres socis que han agafat les regnes de la boteria Torner de Vilafranca del Penedès

Actualitzat

Posar punt final a un negoci familiar que es remunta vuit generacions enrere, des de la primera meitat del segle XVIII. Aquesta va ser la dura decisió que va prendre Agustí Torner a començaments d'aquest 2023. El motiu? La seva fàbrica de botes de vi, la boteria Torner, havia d'abaixar la persiana perquè no tenia ningú que assumís el relleu. Amb aquest adeu, a més, tancava l'última fàbrica de botes de Catalunya.

"Ens sentíem molt malament. Jo era la vuitena generació i em sabia molt de greu que hagués de ser jo qui acabés amb tot això. Jo estava trist. Molt trist."

Una imatge històrica de la boteria Torner (Boteria Torner)

Però la tristesa que s'havia allargat durant els mesos que va invertir a prendre una de les decisions més dures de la seva vida es va esvair els dies després d'haver anunciat públicament que tancava. Va rebre dues trucades. Eren de persones que no es coneixien entre elles, però que compartien la idea d'esvair el seu pitjor malson: Es van oferir a assumir el relleu del negoci de la seva família. L'Agustí va tenir la idea de posar-les en contacte. Mai se sap. I aquí va començar la segona vida de la boteria Torner.

 

D'una banda, hi havia una parella que dirigeix el Celler Can Suriol i de l'altra un emprenedor. Entre tots tres compartien, a banda de la passió pel vi, el convenciment que la no podia ser que un emblema com la boteria Torner es veiés abocada a tancar pel simple fet que els seus propietaris es volien jubilar i no tenien ningú que volgués continuar amb el projecte. En Sergi Camps ens ho explica:

"És la fàbrica de botes més antiga i que no ha deixat mai de funcionar al món. Va començar el 1739. N'hi havia de més antigues, però han tancat totes."

La boteria Torner de Vilafranca del Penedès, en ple funcionament (CCMA)

Els amants del vi saben que el pas per bota deixa una empremta al paladar. Això pot ser tot un art o bé una ciència; en qualsevol cas, cada enòleg aposta per deixar envellir el vi durant un temps en una bota feta amb un tipus de fusta en particular. En aquest sentit, Sergi Camps encara es mostra sorprès que un sector tan important com és el del vi a Catalunya s'hagi estat a punt de quedar sense una fàbrica tan important com pot ser la boteria torner:

"A vegades anem a buscar coses a fora que, potser sí que n'hi ha de millors, però aquí també tenim botes de molta qualitat, tant com poden ser les de fora. Podem ser igual d'importants."

Tot i ser una indústria, el mètode de treball té un punt d'artesà. Cal saber domar les fustes i s'ha de fer amb molta cura i delicadesa. Una mala bota pot espatllar un bon vi. L'ofici, ara com ara, no està reglat de manera que, en ple segle XXI, només es pot aprendre a fer botes fent d'aprenent i a Catalunya només queda la boteria Torner. I, com tot ofici artesà, hi ha un munt de secrets que passen de generació en generació. L'Agustí Torner ens en revela un:

"El gran secret és una bona fusta i sobretot un bon torrat. És el més important quan vols fer una bona bota. "Nosaltres no fem les botes com ens sembla. És el celler que et diu com vol la bota."

Un operari treballa en els acabats d'una bota de vi (CCMA)

Ara bé, s'ha d'anar amb compte amb els torrats perquè si es crema en excés la fusta, llavors el vi quedarà massa marcat pel seu gust i això pot ser del tot contraproduent. En aquest sentit, l'Assís Suriol, del Celler Can Suriol i nou copropietari de la boteria Torner, assegura que a Catalunya hi ha fustes molt especials a l'hora de fer botes:

"Estem treballant amb castanyer del país, del Montseny concretament, però també amb roure dels Pirineus i també amb acàcia de les Guilleries. Són tres fustes que obtenim aquí a Catalunya. La gràcia del castanyer és que és una fusta que respecta molt el vi. És al contrari d'altres fustes. No aporta coses externes"

Precisament perquè no influïa en el gust del vi, antigament no es valorava massa la fusta de castanyer. Es feia servir per fer botes de transport de vi jove i no per envellir vins que es consideraven de qualitat.

En qualsevol cas, construir botes amb fusta del país dona sortida als boscos catalans ara que tan present es tenen davant l'amenaça d'incendis. Una explotació a consciència serveix per mantenir sanejades hectàrees d'extensió forestal.

"Li donem un valor i un altre sentit als nostres boscos. Ara a tothom els sonen els pèl·lets per a la calefacció, doncs ara també volem fer botes de vi amb la fusta catalana. Ens sembla molt interessant.

Si a Catalunya ens creiem un país de vins i volem fer alguna cosa, hem de tenir suro de quilòmetre zero, hem de tenir botes de quilòmetre zero, hem de tenir ampolles de vidre de quilòmetre zero... Tot ha de ser d'aquí en definitiva. Perdre la boteria, era perdre part del nostre ADN com a país. És un repte per a nosaltres però crec que també seria un deute de tots els cellers catalans"

Assís Suriol tasta amb el seu pare un dels seus vins del Celler Can Suriol envellits en una bota feta a la boteria Torner (CCMA)
Anar al contingut