Saludar-se per apujar l'estat d'ànim, la recepta contra la soledat d'una ciutat sueca

En els temps que vivim, la solitud s'estén com una epidèmia. La pateix un percentatge cada cop més gran de gent jove, però també afecta els de més edat. I a l'hivern, aquesta sensació creix, sobretot als països freds, on es redueixen dràsticament les activitats socials i a l'aire lliure.

A Lulea, una ciutat d'uns 80.000 habitants a l'extrem nord de Suècia, volen combatre com sigui aquesta tendència cap a l'aïllament social i han engegat una campanya perquè la gent se saludi pel carrer. L'objectiu de les autoritats locals és aixecar els ànims dels seus veïns, especialment els que es poden sentir sols.

A l'espot que acompanya la campanya "Säg hej" (saluda) s'anima la gent a fer el pas, amb un missatge clar: "La teva salutació pot marcar la diferència."

Al vídeo s'hi poden veure alguns veïns saludant-ne d'altres. De primer, els saludats no reaccionen, tot i que just després deixen anar un somriure:

En una ciutat on la temperatura mitjana és de -10 ºC i on, durant els mesos d'hivern, la gent que hi viu només veu la llum del sol tres hores al dia, les oportunitats de trobar-se pel carrer, per casualitat, i fer petar la xerrada amb veïns, amics o coneguts són realment escasses. Això repercuteix en la salut mental de molts dels que hi viuen, que surten poc de casa seva, i fa que la sensació de solitud s'hagi apoderat de la seva vida.

La campanya s'allargarà durant tot el mes de novembre i des de l'Ajuntament defensen la utilitat d'aquest senzill gest:

"Dir 'hola' fa que la gent se senti còmoda i segura, és una cosa que tots podem fer per crear una Lulea més agradable."

La solitud incrementa el risc de mort

Precisament fa pocs dies, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va anunciar que començava a investigar com fomentar el contacte social per contribuir a una bona salut de les persones.

Segons els seus estudis, la gent que no té contactes socials sòlids està exposada a un risc més alt d'accident vascular cerebral, trastorns d'ansietat, demència, depressió o suïcidi. El risc de mort prematura de les persones solitàries fins i tot és tant o més alt que el risc de mort per consum de tabac, obesitat o contaminació atmosfèrica.

Segons l'OMS, l'aïllament social no és un fenomen exclusiu de les persones grans dels països rics. Persones de totes les edats, a molts països, pateixen a causa del poc contacte que tenen amb amics i parents.

Segons alguns estudis, una quarta part de la gent gran i entre el 5 i el 15% dels adolescents de tot el món estan afectats per aquest mal.