Sacrificaran tots els peixos d'onze llacs dels Pirineus: són invasors

Als rius dels Pirineus hi trobem peixos autòctons, com la truita mediterrània. El cas és, però, que als estanys d'alta muntanya de la zona també hi ha peixos i no n'hi hauria d'haver. 

És el que expliquen els investigadors del projecte Life Resque Alpyr, que té com a objectiu netejar completament de peixos 11 llacs dels Pirineus d'aquí al 2026. És una iniciativa europea que compta amb el suport de la Generalitat i que també s'estendrà als estanys dels Alps italians. 

El mètode que s'utilitzarà per eliminar els peixos és un producte natural, extret d'una planta tropical, que és biodegradable. El biocida, que és com s'anomena aquest tipus de productes, es diu Rotenona. La primera prova pilot ja està en marxa a l'estany de Manhèra, a la Vall d'Aran.

Primera invasió a l'edat mitjana

Els peixos que trobem als llacs d'alta muntanya dels Pirineus no hi van arribar de forma natural, sinó que van ser introduïts per l'home. El coordinador del programa Life Resque Alpyr, l'investigador Marc Ventura, explica que la primera vegada que això va passar es remunta als segles XIV i XV. Però l'autèntic problema va arribar a partir de la dècada dels 50 del segle passat. 

A partir de 1950, els pescadors de la zona van poblar els estanys amb truites extretes de rius pròxims i amb altres espècies procedents de piscifactories locals. Tot allò ha comportat que, actualment, el 70% dels llacs del Parc Nacional d'Aigüestortes tinguin truites --entre comunes, irisades i de rierol--, mentre que, als Pallars, el percentatge és més baix, al voltant del 32% dels estanys.

El veró, el més invasor

El problema ecològic més important, però, va arribar més tard. A partir dels anys 80, quan "es va posar de moda la pesca amb esquer viu", com explica l'investigador Marc Ventura. Recorda que "aquesta és una pràctica prohibida als Pirineus catalans i aragonesos, però a França és molt comuna" i pots comprar els peixos que es fan servir d'esquer --com si fossin cucs-- a molts centres comercials:

"Alguns d'aquests pescadors francesos venen als estanys del Pirineu fent servir aquests peixos vius com a esquers, i els que els sobren els tiren a l'aigua."

Aquest peix utilitzat com a esquer és el veró, un dels més estesos ara mateix als estanys d'alta muntanya. Un autèntic maldecap per als ecosistemes. 

El coordinador del projecte Life Resque Alpyr parla d'efectes devastadors per referir-se a la presència del veró. Ventura explica que "a diferència de la truita, els verons no es mengen els uns als altres", de manera que les poblacions d'aquesta espècie augmenten ràpidament. I col·lapsen totalment els ecosistemes, de manera que "els llacs queden tenyits de color verd, com si fossin embassaments on hi haguessin abocat molts residus".

Com s'eliminaran els peixos invasors?

Amb el biocida natural que ja hem esmentat, la Rotenona, "un producte específicament dissenyat per sacrificar de forma ràpida i efectiva peixos invasors", com explica el director tècnic del projecte, Quim Pou Rovira. Una substància molt utilitzada per pescar a Sud-amèrica i al Sud-est Asiàtic:

"Està feta a partir d'una planta d'origen tropical que ja utilitzaven i encara utilitzen els indígenes de l'Amazones per pescar."

Els laboratoris que han patentat aquesta nova variant química n'han millorat el rendiment desenvolupant una molècula a partir d'aquest producte natural. Un dels principals avantatges és que es tracta d'un producte biodegradable que acaba desapareixent de l'aigua tractada.

Com funciona la Rotenona?

Aquest dimecres hem visitat l'estany de Manhèra mentre s'aplicava aquest biocida i hem pogut comprovar que té un efecte immediat sobre els peixos, que ràpidament apareixen morts a la superfície.

Els efectes de la Rotenona poden durar fins a sis setmanes. Passat aquest temps, el llac s'anirà repoblant de forma natural, com explica l'investigador Marc Ventura:

"Quan desapareixen els peixos, els amfibis recolonitzen ràpidament els llacs, mentre que els invertebrats triguen una mica més."

Tenint en compte això, els biòlegs esperen que aviat hi tornarà a haver tritons pirinencs als estanys d'alta muntanya dels Pirineus. Aquesta és una espècie endèmica, és a dir, que només es troba en aquesta zona. D'aquesta manera pretenen restaurar els hàbitats originals.

Per què s'ha començat a l'estany de Manhèra?

La prova pilot per comprovar si la Rotenona és eficaç a l'hora d'eliminar els peixos invasors s'està fent en aquest llac de la Vall d'Aran, a la perifèria del Parc Nacional d'Aigüestortes. La tria no ha estat casual. 

Per començar, es tracta d'un estany molt degradat per la presència de peixos invasors, truites d'origen exòtic i verons. Però, a més, la seva situació geogràfica és òptima. Es tracta d'un llac poc visitat i situat a la capçalera d'una petita sèrie de llacs, de manera que, si l'eliminació de peixos té èxit, no hi ha el risc que en tornin a aparèixer procedents de llocs situats més amunt.

El projecte Life Resque Alpyr

La iniciativa forma part del programa europeu LIFE de protecció del medi ambient i compta amb el suport de la Generalitat. Si la prova pilot funciona, l'any que ve s'estendrà a dos llacs més del Pallars Sobirà. L'objectiu és netejar de peixos invasors un total de 22 llacs dels Pirineus i dels Alps italians.