Rússia vol el botí de l'Àrtic
El botí que amaga l'Àrtic és sucós, i Rússia ha dibuixat una estratègia per explotar-lo tant com pugui
Fa pocs dies, al Fòrum de l'Àrtic celebrat a Sant Petersburg, Vladímir Putin feia aquesta afirmació:
"Avui, l'Àrtic suposa més del 10% de la inversió total de la Federació russa. I estic convençut que la importància de l'Àrtic en l'economia russa anirà creixent encara més. Aquest any adoptarem una nova estratègia de desenvolupament de l'Àrtic rus fins a l'any 2035."
Rússia és el país que més territori de l'Àrtic ocupa i també el que més intensament hi està apostant. Sobretot perquè és una font de recursos naturals importantíssima. I l'economia russa també els pressupostos estatals són altament dependents d'aquest sector. Ningú extreu tant petroli i gas de l'Àrtic com Moscou. Ara, gairebé tot, el treu de plataformes terrestres, perquè és més fàcil i barat.
Però ja tenen alguna experiència de plataforma marítima i, compte, perquè sota el gel i les aigües de l'Àrtic es calcula que hi ha el 30% de les reserves de gas del planeta i més del 10% del petroli.
És cert que perforar sota les aigües se li ha complicat amb les sancions internacionals pel conflicte amb Ucraïna i l'annexió de Crimea. No és una operació fàcil operar en un entorn tan inhòspit. Requereix una tecnologia punta de la qual Rússia no disposa. I els projectes amb firmes occidentals han quedat aturats. Tot i que les autoritats del país somien que aviat també aquesta maquinària portarà bandera russa.
El viatge del gas de l'Àrtic fins a Catalunya
Un dels projectes més importants dels últims temps a l'Àrtic i que vam poder visitar és una planta de gas liquat que va començar a operar a finals del 2017. El lidera l'empresa privada Novatek. Entre les empreses que s'hi han interessat hi ha Gas Natural, que va firmar un contracte amb la planta per a 25 anys.
Per tant, és possible que en aquests moments ja estigui arribant a Catalunya el gas de l'Àrtic. Prové d'una planta enorme alçada al mig d'on només hi havia gel, a la península de Iamal, i compta ja fins i tot amb un aeroport i un port.
L'avantatge amb aquesta solució és que ja no cal construir canonades de gas enormes per conduir el combustible des d'aquelles latituds a altres punts de Rússia i l'estranger. En estat liquat, es carrega i es transporta en vaixells.
El control de la ruta de l'àrtic: dues setmanes menys de navegació
I aquí és on a Rússia se li obra un altre mar d'oportunitats. En la ruta marítima del nord, la que avança per l'oceà àrtic. I és que normalment els carregaments entre l'Àsia Oriental i Europa es fan pel sud, pel canal de Suez. Pel nord, la ruta s'escurça 7 mil quilòmetres (dues setmanes de navegació).
Malgrat l'estalvi de dies, encara no és una ruta viable econòmicament perquè el gel complica molt la navegació durant molts mesos de l'any. I aquí és on, de nou, Rússia ha fet un pas endavant. Té la flota més poderosa de trencaglaç i n'està avarant de nuclears. Putin ha promès que n'hi haurà nou d'atòmics en els pròxims anys.
A favor d'aquesta ruta també, el que és un problema mediambiental, l'escalfament del planeta. Cada vegada serà més fàcil navegar-la.
Hi ha un vaixell amb bandera russa que és únic. És la primera planta nuclear flotant que ha enviat cap a l'Àrtic per generar electricitat per al desenvolupament creixent de l'Àrtic. Una nau pionera que ha rebut sobrenoms com el "titànic nuclear" i ha generat la preocupació de grups ecologistes.
Desplegament militar a -50 graus
El soroll de les plataformes petroleres i de gas va acompanyat també del dels sabres. El Kremlin ha reactivat el que ja va ser un tauler important de la guerra freda. Va ser a l'Àrtic rus on la Unió Soviètica hi va detonar per exemple, la bomba atòmica més potent que ha esclatat mai, "la bomba tsar", el 1961.
Les bases militars que l'URSS hi va instal·lar es van anar abandonant. Però ara, Putin i el Ministeri de Defensa han apuntat l'Àrtic com a zona preferent per a la protecció de Rússia. Està previst estrenar-hi mitja dotzena de bases militars com aquesta, inaugurada el 2019. També hi vol desplegar el sistema de míssils de defensa antiaèria s-400.
L'Àrtic es militaritza i l'OTAN entra en el joc. Les maniobres militars més importants dels últims anys les ha situat a Noruega.
Hi ha 8 països que formen part del consell de l'Àrtic: Dinamarca, Rússia, els Estats Units, el Canadà, Suècia, Finlàndia, Noruega i Islàndia.
D'aquests, 5 són els que tenen costa a l'oceà àrtic: Rússia, el Canadà, els Estats units, Noruega i Dinamarca. Moscou en té, és clar, la part més gran. Però hi ha també polèmica per limitar exactament el territori que correspon a cadascú. Es pronostiquen disputes en el futur però, per si de cas, el 2007, Rússia va plantar una bandera de titani al Pol Nord, a més de 4.000 metres de profunditat.
Els dirigents d'aquests països saben, però, quin és el principal repte que tenen, sens dubte. Admeten que l'Àrtic s'escalfa 2,5 vegades més de pressa que la resta del planeta. El glaç es redueix. En canvia la fisonomia. I els ossos polars es busquen la vida on poden.
De la bomba Tsar a la invasió d'ossos polars
Aquest febrer, a l'arxipèlag de Nova Terra al mateix lloc on es va provar la bomba tsar hi ha hagut una invasió d'ossos polars que ha obligat a les autoritats locals a decretar l'estat d'emergència. En part, si els animals han intentat buscar menjar fins i tot a la cuina de les cases ha estat per l'escalfament del planeta.
A més, organitzacions com Greenpeace denuncien que l'explotació dels recursos naturals, sovint, atempta contra les condicions de vida dels indígenes. Ho han patit ja els Nenets, a la península de Iamal, on les canonades de conducció de petroli han afectat la tundra de la qual s'alimenten els ramats de rens.
Tant el govern com les empreses gasistes i petroleres russes afirmen que estan corregint els errors del passat i que les seves activitats cada vegada respecten més el medi. Difícil de comprovar. No només per les dificultats òbvies que implica informar des d'un lloc tan inhòspit, sinó perquè, a més, un dels elements que el Kremlin té el poder de decidir és qui pot entrar i quan a les zones que controla.
- ARXIVAT A:
- Crisi climàticaEnergiaVladímir Putin
