Roques que es formen incorporant plàstics en una illa remota, un fenomen "nou i aterridor"

Els residus plàstics estan arribant als llocs més remots del món, però l'alarma ha saltat quan els geòlegs han comprovat que en aquestes zones remotes s'estan creant noves roques amb components de plàstic, una prova de la influència creixent dels humans sobre els cicles geològics de la Terra. 

L'estudi de dues geòlogues de la Universitat de Paraná (UFPR), al Brasil, han identificat quatre tipus de roques idèntiques a les naturals formades a partir de residus plàstics a la remota illa de Trindade, una reserva natural de tortugues situada al bell mig de l'Atlàntic. Per una de les autores de l'estudi, Fernanda Avelar Santos, l'evidència fa por.   

"Això és nou i aterridor alhora, perquè la contaminació ha arribat a la geologia."

L'estudi demostra que les deixalles no només s'acumulen en llocs on se suposa que cap persona o poques hi poden arribar, --com a l'Àrtic, a l'Àntàrtida o a la fossa de les Marianes--, sinó que la petjada humana està intervenint en processos que fins ara es consideraven essencialment naturals com la formació de les roques.

Aquest fet porta a considerar una nova era geològica, l'antropocè: el temps geològic en el qual la humanitat s'està convertint en l'agent geològic actiu.

"Quan els futurs geòlegs analitzin les roques d'aquest període, seran capaços de reconèixer l'impacte humà a la Terra identificant aquests materials no naturals al costat dels materials naturals", reflexiona Carlos Conforti Ferreira Guedes, professor del Departament de Geologia de la UFPR i col·laborador de l'estudi.

Roques de plàstic en una reserva natural

Fernanda Avelar Santos, doctoranda de postgrau de Geologia, i Giovana Diório, estudiant del màster de geologia de la Universitat de Paraná (UFPR), autores de l'estudi publicat a la revista Marine Pollution Bulletin, a la plataforma ScienceDirect (Elsevier), alerten d'aquest canvi de paradigma científic després de la troballa.

L'illa volcànica de Trindade, situada a uns 1.140 km de la costa de l'estat d'Espírito Santo, al mig de l'Atlàntic sud, pertany a l'anomenada Amazones Blava –una zona amb riqueses naturals i abundants minerals--, que només pot explotar econòmicament el Brasil. Les úniques persones que hi viuen són membres de la Marina, que en tenen cura. 

Trindade és un hàbitat natural per a les aus marines, un ecosistema fràgil i únic que inclou espècies endèmiques de peixos i diferents conjunts d'esculls. 

Les roques fetes de plàstic es van identificar a prop de la regió de nidificació més gran de tortugues verdes (Chelonia mydas) i esculls de cargols marins al Brasil.

Roques naturals, però de plàstic

Santos i el seu equip van fer proves químiques per esbrinar quin tipus de plàstics hi ha a les roques anomenades "plastiglomerats", perquè estan fets d'una barreja de grànuls sedimentaris i d'altres residus units per plàstic. Els residus són de polipropilè i polietilè, que si es fonen s'entrellacen amb les roques de l'illa.

"Hem identificat que (la contaminació) prové principalment de les xarxes de pesca, que són restes molt habituals a les platges de l'illa de Trinidade. (Les xarxes) són arrossegades pels corrents marins i s'acumulen a la platja. Quan la temperatura augmenta, aquest plàstic es fon i s'incrusta amb el material natural de la platja."

Un altre material identificat a l'illa brasilera va ser el "plastistone", semblant a les roques volcàniques però amb una composició predominantment plàstica.

Les investigadores han reconegut la formació de quatre tipus diferents de roques plàstiques, segons descriu Santos: 

"Hem identificat quatre tipus de formes de residus plàstics, diferents en composició i aparença. Els dipòsits de plàstic a la plataforma costanera cobrien roques volcàniques; sediments de la platja actual composta per grava i sorra; i roques de platja amb una superfície irregular per erosió hidrodinàmica."

El model de formació geològic suggereix, segons l'estudi, que "les formes de residus plàstics són equivalents sintètics de roca en què els humans actuen com a agents" en l'aportació de materials de dipòsit, conclou Santos.

"La contaminació, les escombraries al mar i el plàstic abocat incorrectament als oceans s'estan convertint en material geològic... conservat en els registres geològics de la Terra."

Es va tenir notícia per primera vegada de plastiglomerats, semblants a les roques sedimentàries, el 2014 a Hawaii, mentre que les roques piroplàstiques són semblants a les identificades per primera vegada a la costa d'Anglaterra, diuen les investigadores. 

Les roques trobades a Trindade, diuen a l'article que es van visualitzar sobre el terreny l'any 2019 i tenen un màxim de dues dècades d'existència.

Encara que no és possible definir els impactes d'aquestes roques compostes per plàstics sobre el medi ambient i com es comportaran en el registre geològic, segons Santos s'ha de començar "a considerar l'acció humana, així com els materials antropogènics, com a atributs fonamentals" en les geociències.