Rodalies, una crisi interminable: les xifres de la manca d'inversió crònica

Passen els anys, però els problemes de Rodalies es mantenen. La pel·lícula es repeteix una vegada i una altra, tot i que ara, paradoxalment, s'hi està invertint més que mai. S'ha executat el 66% dels diners previstos per al primer quinquenni del Pla de Rodalies 2020-2030. Uns 2.000 milions d'euros que ja s'han gastat. 

El problema és que la desinversió acumulada a la xarxa és sagnant, i no es resol d'un dia per l'altre. 

Una desinversió reconeguda pel mateix govern espanyol, que ho atribueix, sobretot, als anys en què va governar el PP. Però aquest dèficit s'explica, en bona part, perquè durant molts anys, dècades, els successius governs espanyols, ja fossin socialistes o populars, van prioritzar l'alta velocitat. 

Rodalies, el gran damnificat 

En una clara aposta política, Espanya es va convertir en el segon país del món amb més quilòmetres d'alta velocitat, només superat per la Xina. Però aquesta aposta va tenir un gran damnificat, la xarxa de Rodalies, que a Catalunya mou desenes de milions de passatgers a l'any. 

Així ho evidencia l'estudi que va fer un organisme estatal públic, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), segons el qual, entre el 1990 i el 2018, Adif, l'ens que gestiona les infraestructures ferroviàries, va invertir 56.000 milions d'euros en l'alta velocitat, enfront dels només 3.700 milions destinats a Rodalies. 

Però no només això. És que d'aquests 3.700 milions, les Rodalies de Madrid es van emportar pràcticament la meitat de la inversió, un 47%, enfront del 17% de les Rodalies de Barcelona. 

"Pluges de milions" fallides

Conscients d'aquest dèficit inversor, i de les nombroses incidències, els diferents governs de l'Estat han intentat posar-hi remei, amb anuncis de pluja de milions que, la major part de les vegades, han quedat en res. 

Primer va ser el pla anunciat per José Luis Rodríguez Zapatero, fa gairebé 20 anys. Va prometre una inversió de 4.000 milions d'euros a Rodalies, però de totes les actuacions previstes no se'n va executar ni una cinquena part. Després, Mariano Rajoy en va prometre 2.000 més, que també van acabar en un calaix. 

El govern de Pedro Sánchez va posar en marxa un nou Pla de Rodalies 2020-2030, amb una inversió prevista de 6.345 milions en deu anys. I en va posar al capdavant l'exconseller de l'extinta CiU Pere Macias, que ERC va fitxar després per a la Generalitat com a comissionat per al traspàs de Rodalies, càrrec que ha mantingut amb el govern de Salvador Illa. Ara com ara, com dèiem, s'han gastat uns 2.000 milions. 

Però aquest esforç arriba molt tard. Els experts adverteixen que recuperar tants anys de desinversió costarà molts i molts anys. Entre altres coses, és com si féssim obres a casa al mateix temps que hi hem de seguir vivint, perquè el servei no es pot aturar. Per tant, les obres s'han d'anar fent pas a pas. 

Un traspàs complex 

L'enèsima crisi a Rodalies arriba ara, amb el traspàs a la Generalitat a l'horitzó. 

En el futur hi haurà un nou operador que substituirà Renfe en totes les línies. La nova empresa, que s'anomenarà Rodalies de Catalunya, absorbirà els actius humans i materials de Renfe. És a dir, trens i maquinistes, els quals, per cert, ja han convocat diversos dies de vaga perquè s'oposen al traspàs. 

Però què passa amb la infraestructura (vies, catenàries, etc.)? 

De moment, es traspassarà a la Generalitat la infraestructura de l'R1, la línia del Maresme. Però això serà un procés complex. Ara mateix s'està fent un inventari de tota la línia, perquè si el traspàs no arriba acompanyat dels diners corresponents a les inversions pendents serà un regal enverinat.