Retiren la mòmia guanxe exposada a Madrid: el ministeri vol deixar d'exhibir restes humanes

El Museu Arqueològic Nacional (MAN) de Madrid ha decidit retirar de la seva exposició la preuada mòmia guanxe, un tresor arqueològic que ha captivat visitants des de la seva incorporació el desembre de 2015.

Aquesta decisió s'emmarca en l'aplicació de la  "Carta de compromís sobre el tractament ètic de restes humanes" adoptada pel Ministeri de Cultura i publicada aquest dilluns, que insta a una revisió profunda de com es presenten aquests vestigis en els museus estatals. 

La mesura afecta tots els Museus Estatals del Ministeri de Cultura, que posseeixen gairebé 15.000 restes humanes, des de cossos fins a pèls, dents o fragments d'ossos, encara que la majoria són als magatzems i no exposats.

La decisió de retirar aquestes restes, apunten des del ministeri, obeeix a l'Informe tècnic sobre el tractament de restes humanes dipositades als museus estatals, que va encarregar l'administració d'Ernest Urtasun en arribar, i que les institucions "fa setmanes" que han començat a aplicar.

La decisió del MAN obre una nova etapa en la gestió i exhibició de restes humanes als museus, amb un intent de tractar aquests vestigis amb respecte i consideració.

Un vestigi molt preuat

La mòmia guanxe, que està datada entre el 1154 i el 1260, va ser descoberta al Barranc d'Herques, al sud-est de Tenerife, i és considerada un dels millors vestigis de la cultura guanxe. Amb una alçada d'1,62 metres, aquest home d'entre 35 i 40 anys presenta una dentadura completa sense desgast, que indica un estatus social elevat. 

La retirada d'aquesta peça emblemàtica ha reobert el debat sobre la seva ubicació definitiva. Institucions i ciutadans de Tenerife han reclamat el retorn de la mòmia a l'illa, argumentant la seva rellevància cultural i identitària per al poble canari. Tot i que el 2010 la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats va aprovar el seu trasllat, el 2012 es va rebutjar aquesta mesura per motius de conservació per por que el trasllat la fes malbé.

Aquest mateix dilluns, la presidenta del consell de Tenerife, Rosa Dávila, ha assegurat la retirada de la mòmia a un magatzem és "una ofensa per a tots els canaris". 

Mentrestant, el Museu de la Naturalesa i l'Arqueologia (MUNA) a Tenerife, que té una extensa col·lecció de restes guanxes, incloses altres mòmies, espera amb ànsia la possible arribada d'aquesta peça singular.

El MUNA és reconegut per la seva dedicació a la preservació i estudi del patrimoni canari, ofereix als visitants una immersió profunda en la història i cultura dels antics habitants de les illes. Actualment, l'espai que hauria d'omplir aquesta mòmia, ara a Madrid, l'ocupa una rèplica realista que el consell ja fa anys va oferir per fer un intercanvi.

La xaxo --mòmia en guanxe-- que hi ha a Madrid és la que es conserva millor.

Restes d'una civilització robada

Les mòmies guanxes són testimonis muts d'una civilització que va dominar les Canàries abans de la conquesta castellana al segle XV. El seu procés de momificació reflecteix la profunditat de les seves creences i rituals funeraris, encara envoltats d'enigmes.

Durant anys, les mòmies canàries van escampar-se arreu el món com a luxe dels nobles. Van ser les protagonistes d'un negoci que importava aquestes restes humanes fent-les passar com a egípcies a gent de l'aristocràcia que en volia tenir una a casa seva per demostrar el seu poder.

Per al poble canari, aquestes restes no són només objectes arqueològics, sinó símbols de la seva identitat i herència cultural.