Resultats prometedors en un tractament contra el càncer de pàncrees, un dels més agressius

Un estudi del Vall d'Hebron, que encara està en una fase inicial, reporta per primer cop prou bons resultats en la immunoteràpia en càncer de pàncrees per continuar els assajos

RedaccióActualitzat

El càncer de pàncrees és un dels que tenen menys tractaments disponibles, i dels que menys han millorat els índexs de supervivència. Al cap de 5 anys del diagnòstic, menys d'un 10% dels pacients continuen vius.

És poc freqüent, però els últims anys n'ha augmentat la prevalença: l'any 2015 es van diagnosticar 6.900 persones de càncer de pàncrees a Espanya. L'any passat aquesta xifra va augmentar un 33%, fins a 9.280. I calculen que aquest any es pot arribar fins als 10.000.

Per tot això, el fet que un assaig coordinat per l'Hospital Universitari Vall d'Hebron hagi donat més bons resultats que el tractament estàndard, que és la quimioteràpia, és prometedor.

L'estudi combina immunoteràpia i quimioteràpia i encara està en fase 2, on s'avalua la seguretat i l'eficàcia, però les bones dades justifiquen la posada en marxa d'un assaig clínic fase 3, on s'haurà de validar que és una combinació que funciona per a un major nombre de pacients.


Un càncer que no dona símptomes

Com que inicialment no dona símptomes, aquest tipus de càncer acostuma a diagnosticar-se en fases avançades de la malaltia. Això i que els tumors responen poc als tractaments fins ara disponibles fa que sigui un dels càncers de més mal pronòstic.

Els resultats de l'assaig són modestos i preliminars, però és rellevant que la immunoteràpia hagi funcionat millor que la quimioteràpia.

Un dels principals reptes per assolir l'eficàcia terapèutica és que el càncer de pàncrees presenta un microambient tumoral immunosupressor, cosa que impedeix la penetració adequada de les molècules terapèutiques i de les cèl·lules immunitàries.

Ho explica la doctora Teresa Macarulla, oncòloga mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i cap del Grup de Tumors Gastrointestinals Superiors i Endocrins, que ha liderat aquest estudi:

"Amb aquest fàrmac, el que es veu és que sí que hi ha una activació del sistema immunitari del pacient i que això arriba al tumor. Amb aquest sistema sí que podem trencar la barrera que el tumor es crea al seu voltant per defensar-se de la immunoteràpia, pròpiament."

Macarulla detalla que el que fa aquest fàrmac "és estimular determinades cèl·lules que són a prop de les tumorals, i aquestes són alhora les encarregades d'estimular el sistema immunitari del pacient".

Resultats que superen els actuals

És el primer cop que la immunoteràpia en càncer de pàncrees dona prou bons resultats per continuar els assajos, provar-la amb més pacients i, si es confirmen, portar-ho a la pràctica clínica.

Tant pel que fa a la supervivència com a la mida del tumor i al temps lliure de malaltia, els resultats superen els actuals amb la quimioteràpia sola.

La immunoteràpia ha revolucionat el camp de l'oncologia les darreres dècades. Es basa a activar el sistema immunitari del pacient contra les cèl·lules tumorals. Tot i això, actualment, no funciona en tots els pacients, ni en tots els tipus de tumors.

Macarulla explica que l'estudi que ha liderat aporta "petits passos per avançar cap a la personalització dels tractaments, com ja es fa en altres tipus de càncers, perquè els tumors i els pacients són biològicament diferents, però per a això cal molta recerca".


Una taxa de resposta del 40%

Concretament, la investigació, que es diu OPTIMIZE-1 i ha comptat amb la participació de 77 pacients, mostra una taxa de resposta del 40%. A més, evidencia una mitjana de durada de la resposta de 12,5 mesos i una mitjana de supervivència general de 14,3 mesos.

S'avalua la seguretat i l'eficàcia de combinar un agonista de CD40 amb quimioteràpia en pacients amb adenocarcinoma ductal pancreàtic avançat, que no havien estat tractats prèviament amb quimioteràpia o diagnosticats recentment.

"Són resultats realment prometedors, sobretot si tenim en compte que actualment no comptem amb estratègies terapèutiques eficaces per a aquests pacients, així que és crucial continuar investigant noves oportunitats", afirma Macarulla.

Les dades d'aquest estudi s'han publicat recentment a la revista The Lancet Oncology.

Cèl·lules de pàncrees canceroses completant la divisió cel·lular (ACN)

Què són els anticossos agonistes de CD40?

Els anticossos agonistes de CD40 són fàrmacs capaços d'estimular diferents tipus de cèl·lules immunitàries com cèl·lules B, monòcits o macròfags contra les cèl·lules tumorals.

D'aquesta manera passem d'un microambient tumoral immunosuprimit a un microambient capaç d'activar una resposta immunitària potent contra el tumor.

"És com pitjar l'accelerador del sistema immunitari del pacient. Aquesta activitat antitumoral sumada a la quimioteràpia és la que hem avaluat a l'estudi OPTIMIZE-1", diu la Dra. Macarulla.


Un augment de pacients joves

Un altre factor que estimula la recerca és que cada vegada hi ha més pacients joves a les consultes. Als Estats Units ja es veu l'augment de la incidència, sobretot en dones joves, i la previsió és que aquí també s'acabi notant.

"A dia d'avui hi ha cada vegada més pacients a les consultes menors de 50 anys, i el que no sabem és què diferencia aquests malalts tan joves dels més grans i de fet aquesta és una línia important d'entendre per què està apareixent aquest tumor en gent més jove."

L'objectiu és tendir a la cronificació o el control de la malaltia, com ja ha passat amb altres tipus de tumors.

 

ARXIVAT A:
Recerca científicaSalutCàncerInvestigadors catalansCiència
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut