Refugiats LGTBIQ+: Augmenten les sol·licituds d'asil per qüestions de gènere i identitat sexual

Les sol·licituds d'asil per LGTBI-fòbia a Catalunya van camí de duplicar-se aquest 2024 respecte a fa un any. La Comissió Catalana d'Acció pel Refugi, que acompanya l'arribada de persones perseguides als seus països d'origen per la seva orientació sexual o identitat de gènere, ha atès 46 sol·licituds en els primers 4 mesos de l'any. D'aquestes, 26 són d'homes, 14 de dones i 6 de persones no binàries.

Fugen, principalment, de Colòmbia, el Perú, el Marroc, Geòrgia, Algèria, Hondures i El Salvador. En només quatre mesos ja s'han notificat més de la meitat de peticions que en tot l'any passat, un total de 77. L'increment també és notable respecte al 2022, quan van atendre un total de 55 persones sol·licitants d'asil.

Adrián Vives, coordinador d'Incidència Política i Participació Social de la Comissió, explica que l'increment de les peticions de refugi es deu a "més visibilitat i acceptació internacional de les persones LGTBIQ+ i a l'accés a la informació i les xarxes de suport". Però també és determinant "la creixent violència i les persecucions cap a aquest col·lectiu en alguns països".

"Fèiem veure que érem amigues a la feina"

En Walter i la Nazaret van abandonar Colòmbia perquè tenien rebuig; la seva vida estava en risc per ser com són o estimar qui estimen. En el cas d'en Walter, va haver de fugir de Cali després que matessin una amiga seva trans i que li disparessin per ser homosexual.

Per nosaltres, els que pertanyem a la comunitat LGTBIQ+ no hi ha una seguretat ni social ni personal. La meva millor amiga, una noia trans, va ser assassinada en mans de l'exparella. Des de la seva mort, jo vaig començar a rebre atemptats contra la meva persona".

La Nazaret i la seva parella, un noi trans, van deixar enrere la seva vida a Medellín perquè no podien ser vistos junts.

"El nostre entorn ens tractava malament, al principi no vaig tenir ni el suport de la meva família. Rebíem insults i a la feina havíem de fer veure que érem amigues per no tenir cap inconvenient."

Comunitats Rural Queer, punt d'acollida en zones de muntanya despoblades

Tots dos s'han adherit al projecte Comunitats Rurals Queer, que compta amb finançament del Departament d'Igualtats i Feminisme, i que els ofereix allotjament i feina en zones despoblades.

Es tracta d'un pla pilot, que es fa a la comarca del Ripollès, impulsat per la Cooperativa Mixité, la fundació Acathi, el Consorci de Benestar Social del Ripollès i la Fundació MAP i l'Ajuntament de Campdevànol.

Jordi Coch, impulsor de la iniciativa, explica que el programa contribueix al desenvolupament d'aquests territoris des d'una perspectiva de gènere, que trenca estigmes i ajuda els refugiats a refer la seva vida i ser autosuficients.

"Treballar la perspectiva de gènere a través de persones refugiades d'orientacions sexuals diverses visibilitza una realitat al territori. Aquelles persones que comencin a construir noves identitats tindran referents, i trenquem la dinàmica que com a persona LGTB has de marxar a les ciutats per viure amb llibertat."

Si el programa funciona, es vol estendre a comarques veïnes i altres zones despoblades de Catalunya.