Reduir el cabal dels rius, una mesura que preocupa: "Els rius vius són els que es mouen"

Temen que disminuir el cabal del Ter, la Muga i el Llobregat sigui el tret de gràcia per a la biodiversitat dels rius, que ja està molt tocada per la sequera

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Cori Calero

Periodista de TV3 especialitzada en crisi climàtica

@CoriCalero

Una de les principals mesures de la declaració d'emergència per lluitar contra la sequera extrema que afecta bona part de Catalunya és reduir el cabal dels rius Ter, Muga i Llobregat per sota dels nivells d'emergència, cosa que pretén allargar les reserves d'aigua 135 dies més i situar l'esgotament --si no plogués-- a la primavera del 2025.

L'anunci del govern, però, ha alertat ecologistes i també alguns científics, que creuen que pot tenir conseqüències irreparables per a la biodiversitat en uns ecosistemes ja molt castigats per la sequera.

Les espècies aquàtiques, especialment les d'aigua dolça, estan en una situació crítica a Catalunya. Segons l'informe de l'Estat de la Natura, ni més ni menys que el 80% de les avaluades presenta un estat de conservació desfavorable. És a dir, que la fauna dels nostres rius ja està al límit, i més després de més de tres anys de sequera continuada. El riu Ter en seria un clar exemple.

En aquest riu el doctor en Biologia Quim Pou Rovira, director de Sorelló, empresa dedicada als estudis del medi aquàtic, fa més de 20 anys que hi fa censos de fauna. És una manera de saber l'estat de salut d'un riu. "La fauna fluvial està disminuint, està empitjorant i està canviant", diu.

De fet, el cens que estan fent n'és una clara mostra. De truites i espinosos, espècies autòctones que abans de la sequera habitaven el Ter, no n'han trobat ni un, perquè ja n'han desaparegut del tot. D'altres, espècies amenaçades com el barb, la bagra o l'anguila, en troben tan poques que temen que també es perdin.

"Quan el cabal està sovint per sota del que seria idoni, del que caldria per mantenir les espècies pròpies d'aquell riu, és quan a cada bugada perdem un llençol", assegura Pou, que afegeix que el que sí que augmenta són les espècies exòtiques, perquè es veuen afavorides per l'alentiment del corrent de l'aigua, ja que viuen en aiguamolls i aigües calmades. "A causa de la reducció del cabal, hi torna a haver gambúsia, típica de basses! I la trobem al Ter!"

I amb una biodiversitat al riu ja al límit, temen que la reducció de cabal, per sota del llindar ecològic, sigui crítica i que fins i tot hi pugui haver trams sense continuïtat del riu.

"Si hi ha menys aigua, hi ha menys hàbitat per a les espècies; i el riu ja no serà el mateix, serà més estret."

Hidropuntes: simular pluja forta per augmentar puntualment el cabal

El punt de vista del catedràtic emèrit en Ecologia de la UB Narcís Prat és menys pessimista respecte a aquesta mesura: "Els cabals que es deixaran seran superiors als del 2007 i, a més, es deixen anar cabals punta per netejar el riu", argumenta.

Es refereix al fet que, per mitigar el perjudici ambiental, dos cops per setmana i durant sis hores, s'hi augmentarà el cabal puntualment. En el cas del Ter serà de 3.000 litres per segon. S'anomenen "hidropuntes" i simulen una pluja copiosa. Ara bé, puntualitza Prat, en el cas del Ter pot ser que amb aquesta mesura no n'hi hagi prou:

"Al Ter, el tram final ja està molt reduït per la sequera i això [la reducció del cabal] el portarà a una situació que pot ser crítica."


I respecte a la fauna dels rius, en una situació delicada a tot Catalunya per les espècies invasores o la contaminació, admet que "pot ser que això sigui un efecte més, però és que ja està molt malament."

De fet, el que en Narcís Prat pensa que s'ha de fer són mesures que experts com ell ja fa molts anys --des de l'anterior episodi de sequera greu-- que posen sobre la taula i que no s'han posat en marxa. Una de les seves propostes principals és que les depuradores de la costa, en lloc de tirar l'aigua al mar, facin plans per reutilitzar tota l'aigua.

"Així es baixaria el transvasament del Ter i tindríem més aigua al riu. La poca aigua que quedés podria anar al riu. Seria un procés circular d'anar agafant les aigües", assegura Prat.

Un hivern considerat normal, pel riu Ter, a l'altura de Girona, hi passen uns 5.000 litres per segon. En plena sequera, abans d'aquesta reducció de cabals n'hi ha menys de la meitat, 2.000 l/s. La reducció de cabals deixarà la quantitat d'aigua en 600 litres per segon.

"Els rius sans són rius vius i els rius vius són rius que es mouen, que tenen aigua", diu Quim Pou. "Els ecosistemes propis del riu i les seves espècies en depenen. I la societat depèn que els rius estiguin vius."

 

ARXIVAT A:
SequeraMedi ambientCrisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut