Reclamen set mesures urgents per evitar que la baixada de nivell educatiu es cronifiqui

La Fundació Bofill planteja beques-salari o un finançament més equitatiu, i la Generalitat inclou 250 centres més al pla per compensar els efectes de la pandèmia

Irene Vaqué ReigActualitzat

Les proves de competències bàsiques de 4t d'ESO han constatat una baixada del nivell entre els alumnes, sobretot en matemàtiques i anglès, les assignatures on més influència tenen el perfil socioeconòmic de l'estudiant o les polítiques educatives.

Davant d'aquests resultats agreujats per la pandèmia, la Fundació Bofill ha advertit que la pèrdua d'aprenentatges "es pot cronificar" i ha reclamat sis mesures urgents per evitar "que la pandèmia sanitària derivi en una epidèmia educativa". En destaquen el suport, tant econòmic com educatiu, als alumnes que pitjor ho tenen. Són les següents: 

  • Identificar el perfil d'alumnat més perjudicat pel retrocés acadèmic i en quins centres es troba
     
  • Identificar els alumnes d'entorns més desafavorits i amb necessitats educatives 
     
  • Un pla d'orientació individualitzat, d'entre 40 i 60 hores per a tots els alumnes
     
  • Beques que incloguin un ajut de fins a 3.000 euros per curs als alumnes vulnerables de 3r i 4t d'ESO i fins a 10.000 per als de 1r i 2n de batxillerat i cicles formatius 
     
  • Lluitar contra la segregació escolar tancant ràtios als centres d'alta complexitat o reduir la sobreoferta de places públiques i concertades on n'hi hagi
     
  • Augment extraordinari de recursos docents i no docents als centres més desafavorits 
     
  • Garantir activitats extraescolars de qualitat durant el curs i a les vacances d'estiu per als alumnes, sobretot de centres d'alta complexitat
     
  • Involucrar els grups de recerca de Catalunya perquè facin propostes per reduir les desigualtats

 

Del finançament estable a la beca-salari per continuar els estudis 

Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill, considera necessari que hi hagi "més recursos i més ben distribuïts als centres educatius".

Dit en altres paraules, que els instituts de més complexitat -uns 500 a tot Catalunya, però també els que tenen escolaritzats alumnes amb necessitats educatives- tinguin més finançament per compensar les desigualtats d'inici. 

Sobre les beques, Alegre ha explicat a TV3 que serien un revulsiu contra l'abandonament dels estudis: 

"Una beca-salari a la postobligatòria, per als alumnes més propers a sentir-se desmotivats del procés d'aprenentatge, els pot mantenir en el sistema. Aquestes beques ara són inexistents a secundària i, amb un procés d'acompanyament, aquests alumnes millorarien el rendiment i no abandonarien prematurament els estudis." 

També defensa els plans d'orientació personalitzats que han de "donar-te eines per saber com regular el teu aprenentatge", per saber on vas bé o on has de millorar. Alegre diu que l'hora lectiva de menys que faran mestres i professors a partir del gener es podria dedicar a aquesta orientació, durant 1 o 1,5 hores setmanals

Catalunya no és entre els llocs més perjudicats 

La Fundació Bofill remarca que, excepte en anglès, les diferències de resultats entre centres complexos i no complexos s'ha mantingut estable en els darrers tres anys i ho atribueix al "sobreesforç dels equips directius i docents" dels instituts amb alumnes més vulnerables i a la "capacitat de resiliència" d'estudiants i famílies. 

Qui més ha patit la davallada són els alumnes de les famílies més pobres i amb menys estudis i també els que tenien un rendiment acadèmic baix. 

Una professora donant indicacions als alumnes en el primer dia de classe
Primer dia de classe del curs 2022-23 a l'institut rescola Mediterrani de Tarragona (ACN/Mar Rovira)

En general, però, conclou que Catalunya se situa entre els països on han caigut menys els resultats gràcies a la tornada més ràpida a la presencialitat, al fet que aquest retorn es va fer amb 8.000 professionals més i a l'esforç dels docents.  


Educació amplia el reforç a 250 centres més 

Des del Departament d'Educació han explicat que, per revertir aquests resultats, des d'aquest curs s'ha ampliat de 500 a 750 centres educatius el pla de reforç que es va impulsar amb la pandèmia. 

Joan Cuevas, director general de Currículums, digitalització, innovació i llengües, el resumeix: 

"El pla de millora d'oportunitats educatives es va focalitzar a implantar recursos a 500 centres complexos. Amb el pla tenen acompanyament, activitats extraescolars, suport a les famílies, recursos de reforç educatiu. Això ja va començar amb l'inici de la pandèmia i ara al setembre passarà d'abastar 500 centres a 750 i es reforça també la part de competències com podrien ser les matemàtiques."

Cuevas ha destacat que s'han mantingut altres iniciatives, com el reforç de personal com educadors socials o tècnics d'educació infantil, o la distribució de més de 300.000 ordinadors entre els docents i els alumnes a partir de cinquè de primària. "Hem d'acabar de consolidar 1r i 2n d'ESO i en altres nivells ens falten petites dotacions concretes", ha admès. 

 

 

ARXIVAT A:
Educació
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut