Radiografien la Bíblia de Gutenberg en un sincrotró per descobrir l'origen de la impremta

Una pàgina del primer llibre imprès a gran escala, la Bíblia de Gutenberg, o Bíblia de 42 línies, datada pels volts del 1450, es col·loca delicadament en una de les cambres d'observació del sincrotró de Stanford (SSRL), a Califòrnia.

El full prové d'un dels pocs exemplars que queden d'un llibre editat en dos volums que va tenir un paper transformador per a la història humana, en majúscules.

Està a punt de rebre l'impacte d'un raig electromagnètic de característiques especials generat per un feix d'electrons que viatgen per una anella tancada al buit a velocitats molt pròximes a la de la llum. És el que es coneix com a "llum de sincrotró", que té una brillantor un milió de vegades més potent que la del Sol.

Tot i les circumstàncies extremes, l'operació no provoca cap tipus de dany al document. Tanmateix, és imprescindible, tal com explica per al 324.cat l'investigador principal de l'experiment, el professor del Departament de Física de la Universitat de Wisconsin-Madison Uwe Bergmann:

"Necessitem llum de sincrotró perquè ens proporciona un feix intens i petit, amb què podem escanejar les pàgines amb prou rapidesa per obtenir un senyal de fluorescència de raigs X suficient que ens permeti crear mapes d'alta resolució dels elements químics de les pàgines. Creem un mapa elemental XRF amb un milió de píxels (1 megapíxel) en unes 3 hores. Això no seria possible sense un feix de sincrotró intens."

L'objectiu d'aquest experiment de gran precisió és desvelar els secrets dels primers documents impresos per l'ésser humà amb impremtes de tipus mòbil, i les circumstàncies del naixement d'aquesta revolucionària tecnologia, a través de les empremtes químiques que hi ha sobre el paper.

Aquest tipus d'impremta va revolucionar la transmissió de coneixement a tot el món, però no va néixer amb Gutenberg sinó que el seu origen és oriental:

"Sabem que la Bíblia de Gutenberg de 42 línies és dels primers llibres importants impresos a Occident i va marcar l'inici de la revolució de la impremta. També se sap que la impressió de tipus mòbil havia existit a Corea molt abans de Gutenberg (el llibre més famós és el Jikji)."

Precisament es vol descobrir si hi va haver algun tipus de transmissió de coneixement d'Orient cap a Occident, és a dir: si Gutenberg coneixia els primers gravats orientals o si la seva inspiració va ser genuïna.

Per aquest motiu, l'equip d'investigació va voler comptar amb diferents documents antics, a més d'"algunes impressions orientals de Corea que fossin almenys tan antigues com la Bíblia de Gutenberg o més", per comparar la seva composició química i extreure'n conclusions:

"Esperem que a partir d'aquests mapes elementals puguem conèixer les tintes, el paper i traces de metalls dels tipus mòbils utilitzats per fer aquestes impressions."

L'estudi, anomenat "Cartografia química d'artefactes antics i fòssils amb espectroscòpia de raigs X", forma part d'un projecte més gran, "De Jikji a Gutenberg", un projecte d'investigació interdisciplinari que busca descobrir les evidències tecnològiques que hi ha darrere la invenció de la impremta i que compta amb la col·laboració de 30 estudiosos de tot el món, entre historiadors, especialistes en materials, conservadors i científics.

El 25 de juliol, per primera vegada, aquest equip d'investigadors va començar a utilitzar la llum de sincrotró per fer impactar raigs X d'alta energia en documents antics i extreure'n imatges XRF (de fluorescència de raigs X) que desvelen detalls imperceptibles a ull nu però totalment indicatius de la tecnologia utilitzada en la seva impressió.

"Aquest ha estat el nostre primer experiment de sincrotró, i continuarem a la tardor, amb alguns més de previstos per als pròxims anys. El gran projecte global té un objectiu de finalització per al 2027."

Per començar, han analitzat dues pàgines de mitjans del segle XV: una Bíblia de Gutenberg de la primera edició i un document coreà del pensador xinès Confuci. Els resultats han estat esperançadors:

"Hem vist senyals relativament forts de diversos elements químics a la tinta impresa, possiblement més del que esperàvem. Ara hem d'analitzar els resultats i esbrinar quin és l'origen d'aquests elements. Això necessitarà un temps i la implicació de diversos experts en tintes orientals i occidentals, tipus de metalls i paper."

Tot i que el projecte acabarà el 2027, l'equip planeja continuar fent investigacions similars en el futur, tot i que obtenir accés a les relíquies històriques és el principal repte.

L'equip està "molt agraït de treballar amb propietaris i parts interessades que donen suport a aquesta investigació", sobretot pel gran suport del sincrotró de Stanford (SSRL).