Radiografia de la jornada laboral: de la reducció a l'explotació i la difícil conciliació

Els poders públics combinen el pal i la pastanaga per transformar la jornada laboral cap a un model que doni més protagonisme a la vida fora de la feina. "Valor Afegit" revisa les ajudes per establir una jornada de quatre dies a les petites empreses industrials, fa balanç dels quatre anys de l'obligació del control horari a les empreses i constata la migradesa de les ajudes a la reducció de jornada per conciliació amb la vida familiar.

El control horari és la rutina de cada dia, però a Publiservei els empleats només fitxaran quatre dies a la setmana, perquè es reduirà la jornada laboral sense reducció de sou. El Ministeri d'Indústria subvencionarà onze empreses catalanes en una prova pilot per reduir la jornada de 40 a 32 hores en quatre dies.

Publiservei és una empresa d'arts gràfiques de Sant Boi de Llobregat que ha invertit molt en maquinària els últims anys i ha aconseguit un gran increment de la productivitat.

L'encarregat de la planta de producció és Roberto Gutiérrez i descriu el canvi dels últims anys: "Totes les màquines són automàtiques, abans era tot manual. Ara en menys temps fem molta més feina, la màquina té molt més rendiment".

El gerent de Publiservei és Joan Garcia i té una visió poc freqüent del repartiment de les millores de productivitat: "Si aconsegueixes que les màquines t'ajudin a fer que els treballadors puguin treballar menys hores i les seves condicions no es vegin afectades, crec que tot passa per aquí".

Aquesta és una empresa familiar gestionada per quatre germans que aposten per la inversió en tecnologia i es plantegen la reducció de jornada com una tendència que ve d'Europa i a la qual es volen sumar. Per fer-ho compten amb els diners de la subvenció del Ministeri d'Indústria, que pensen fer servir per ampliar la plantilla i continuar augmentant la producció.

Joan Garcia explica: "Nosaltres encara no sabem l'import de la subvenció, que té un màxim de 200.000 euros. Entenem que no és el mateix per a una empresa de cinc treballadors que una de cinquanta o seixanta. Jo crec que els diners de la subvenció aniran destinats a noves contractacions, perquè l'empresa pugui treballar les mateixes hores i amb més ocupació".

Publiservei treballa a tres torns els cinc dies de la setmana, i la reducció de jornada a quatre dies no farà que això canviï. Per aquest motiu, els treballadors i la direcció veuen l'adaptació com un repte.

Per la Vanessa Figueras, que fa les feines gràfiques de preimpressió, "com que som veterans i coneixem molt bé la feina, ens podrem organitzar, però hi haurà èpoques d'un pic de feina molt fort que no sé ben bé com ho farem."

Això ho respon el gerent, Joan Garcia, afirmant amb contundència que la reducció de la jornada "ens obligarà com a empresa a organitzar-nos molt més bé i a distribuir molt millor la feina; crec que al final serem molt més productius".

L'aplicació deficient del control horari

L'any 2019 es va introduir l'obligació per les empreses de tenir un sistema de control horari de la jornada laboral, que pot ser des d'uns fulls a signar amb bolígraf als sofisticats sistemes de reconeixement facial dels treballadors.

Voxel és una empresa tecnològica dedicada a digitalitzar les transaccions electròniques dels seus clients. Disposa d'un sistema de control horari en compliment de l'obligació que va entrar en vigor fa quatre anys. En aquest cas, és un sistema informatitzat que permet al treballador registrar la jornada a l'oficina o des de casa, si s'hi queda a teletreballar.

Joan Manuel Àlvarez, director de persones de Voxel, afirma: "La nostra cultura és molt flexible, molt de facilitar que el treballador estigui content, se senti realitzat i pugui aportar el màxim possible. No perseguim la gent: per nosaltres és la persona qui tria el seu horari i el que realment s'adapta més a la seva vida."

El primer trimestre d'aquest any es van fer sis milions d'hores extres a Espanya, de les quals les empreses només van pagar el 54%, segons l'enquesta de població activa.

Això suposa una molt lleugera millora respecte a la situació del 2019, malgrat la gran varietat de sistemes de control de jornada que ofereixen les empreses especialitzades, com Factorial.

Bernat Farrero, director general de Factorial, explica que "nosaltres donem solucions de tota mena, des de la via app, amb la qual el treballador autoinforma de l'horari que treballa, o amb un cronòmetre, amb el qual pot fer check-in o check-out i es pot integrar en mecanismes d'entrada quan entra a treballar, i també tenim control per GPS per a la gent que està en mobilitat."

La Inspecció de Treball ha detectat més de 4.800 infraccions relacionades amb el control de jornada laboral a les empreses. De fet, una de cada dues inspeccionades ha estat sancionada. Moltes empreses compleixen només sobre el paper l'obligació de tenir un registre de la jornada i no reflecteixen l'horari real que fan els treballadors.

"Ja hem tingut molts casos d'inspecció que ens ha reclamat la informació del registre. En el nostre cas, l'empresa no pot manipular la informació del nostre software en cap cas; per tant, és el treballador qui ho informa", explica Farrero.

Les multes que Inspecció de Treball posa a les empreses infractores tenen un import màxim de 7.500 euros, una quantitat que en molts casos surt a compte pagar en comptes de complir la llei.

Les migrades ajudes a la reducció de jornada

La conciliació de la vida familiar i laboral s'ha anat veient com una necessitat amb la incorporació de la dona al món del treball i la tendència a més igualtat en les relacions home-dona que impulsa el feminisme. Algunes administracions públiques donen ajudes econòmiques a la reducció de jornada per motius de conciliació, però a Catalunya encara són molt migrades.

La Marina Ruiz té cura del seu fill Mario, de dos anys, que fins al curs vinent no anirà a l'escola bressol. La Marina és mestra i ha reduït la seva jornada laboral en una tercera part. Com la resta de professors i funcionaris de la Generalitat, es beneficia d'una bonificació de 14 punts sobre el seu salari per cura de fills menors de sis anys. És a dir, treballa el 66% del temps teòric i cobra el 80% del sou.

La Marina explica com "al principi, quan vam tenir el Blai, sí que més o menys amb l'ajuda dels meus pares ens ho podíem anar combinant, i jo treballava a jornada completa, però després de tenir el Mario ja va ser impossible. Llavors vam prendre la decisió que jo em reduís un terç de la jornada per fer tot aquest suport familiar que necessitàvem amb dues criatures petites".

A Espanya hi ha 377.000 persones que fan una jornada reduïda per tenir cura de fills, pares o altres familiars, segons l'enquesta de població activa. Al Congrés dels Diputats ha quedat a mig tramitar la llei de famílies, que reconeixia el dret a tenir permís remunerat per cura de familiars amb malalties greus. Són passes irregulars que es fan per intentar igualar l'estat del benestar d'altres països europeus.

La Iolanda Segura és portaveu nacional del sindicat Ustec i creu que les ajudes "són una manera de compensar aquesta dificultat a l'hora de tenir cura dels nostres fills i filles. El fet que es bonifiqui dona peu al fet que tu també puguis tenir més ajuda a l'hora de recórrer a un cangur o portar el fill a la llar d'infants, perquè és molt costós".

La Marina Ruiz ho té molt clar: "Et trobes en el moment que tens més despeses amb dues criatures petites. Té una petita bonificació, però hi ha descompte de sou i sobretot el que té és que cotitzes menys a la Seguretat Social".

Les ajudes públiques a la reducció de jornada per conciliació arriben a tota la població al País Basc, a les illes Balears, a Galícia i La Rioja. A Catalunya, en canvi, només hi ha una modesta bonificació pels funcionaris de la Generalitat.

La Iolanda Segura confia a avançar amb més ajudes en el futur. "Sempre pensem que és insuficient tot el que hi ha pel que fa a les cures, perquè en altres països estan molt més avançats que nosaltres, tenen un any de permís de maternitat o de progenitor diferent de la mare, cosa que aquí no hi ha manera que es replantegi. Vull dir que encara hem de fer molts avenços en aquest sentit. Jo penso que els anirem assolint, però s'ha de fer molta pressió social".