Ràbia i frustració entre els joves que surten als carrers

Arran del malestar que ha generat la sentència del procés, grups de joves han sortit al carrer i s'han situat a la primera línia. Alguns en les manifestacions pacífiques, d'altres enfrontant-se a la policia durant nits d'actes violents.

Darrere l'anonimat, tapat amb caputxa i un buf, un jove assegura que cremen contenidors com a autodefensa.

"Nosaltres realment no tenim ganes d'estar allà i cremar contenidors i que siguin actes vandàlics, tot al contrari. Nosaltres cremem contenidors perquè no passi com el noi de Tarragona, que ens atropellin. És autodefensa, és protecció."

Molts joves han sortit al carrer i s'han situat a primera línia. Alguns, en manifestacions pacífiques contra la sentència del procés. D'altres, enfrontant-se a la policia durant nits d'actes violents. Per què ho fan?#Play324 #SentènciaProcés https://t.co/mYInFh3j4M pic.twitter.com/FEcVufzc08

— 324.cat (@324cat) October 22, 2019

Són nois i noies de menys de 30 anys majoritàriament, que no volen donar el seu nom i que parlen d'un canvi de paradigma en les seves mobilitzacions.

"Ha nascut un nou imput, ha nascut una nova manera d'entendre-ho. D'entendre aquesta lluita. I ara ja crec que serà per sempre, com a mínim fins que no s'aconsegueixin uns determinats objectius. Sembla que entre Estat i manifestants s'han perdut tots els respectes."

"Jo el que se és que ens estan traient ulls i ens estan rebentant a hòsties. És molt 'heavy', la violència que ens tenen és molt 'heavy'. A partir d'aquí hi ha una autodefensa."

A la taula del programa "Els matins", de TV3, tres joves analitzaven aquest dilluns com veuen el que està passant i perquè està passant. Germán Domínguez, pagès de 24 anys, parla de drets:

"Ja no és una cosa d'independència o de banderes, sinó que són els nostres drets i on volem arribar."

Maria Barrios, estudiant d'Enginyeria de l'Energia, de 19 anys, parla de futur:

"Els joves estem una mica frustrats. Veiem que vindrà una crisi. Estudiem coses que no ens agraden o coses que ens agraden i et diuen 'te n'aniràs directe a l'atur'. I ara veiem un futur sense llibertat, sense democràcia... No, no pot ser. Hem de lluitar contra això. Sense violència, però, a vegades, cal defensar-se, també."

Marc Gallifa, estudiant d'Economia de 21 anys, parla de la por:

"Hi ha gent que ha perdut la por o que en té però que li pesa més dir que 'el que està passant és molt greu'."

Manresa, 18 d'octubre (ACN)

Els que s'han passat directament als actes violents expliquen la mecànica de l'acció. Llencen objectes a molt curta distància contra les furgonetes de la policia. Una actuació que no es veu condicionada per la presència dels antiavalots situats a pocs metres de distància que els poden detenir.

"Si hi ha una cosa cremant, les furgonetes no avancen, es queden parades. Si venen, venen caminant o corrents, per tant, ja tens un temps de resposta, ja tens un temps, o corres o et quedes allà i que t'inflin d'hòsties. A mi no en fa puta gràcia això. Sí que es té por allà però bé, la por s'ha d'anar canviant. Crec que cada cop estem una mica més organitzats, saps?"

Dues maneres d'afrontar un conflicte

Però encara hi ha joves que no volen passar a aquest tipus d'acció i continuen amb la mobilització pacífica.

I entre els motius dels joves que no fan aldarulls hi ha una varietat d'opinions: des dels que justifiquen els actes vandàlics tot i que no volen participar-hi, als que ho rebutgen directament.

"Com s'ha fet fins ara no ens han escoltat, no ens han donat resposta. Hem hagut de trobar una mesura més extrema."

"Trobo supernormal que hi hagi tots aquests aldarulls i incidents. Són una resposta a una situació que ja no se sosté més per cap banda."

"Crec que és caure en un parany que no hem de caure perquè el moviment independentista bàsicament és pacífic, i buscar mobilitzar-se i fer soroll sense altercats."

Un mateix fi i dues maneres d'afrontar un conflicte. Però tots coincideixen una mateixa emoció, la ràbia.

Al "30 minuts" d'aquest diumenge, "Sentenciats", els joves s'explicaven:

"Ja no és la revolució dels somriures, és ràbia continguda."

"No és violència, és autodefensa."

"Si no fem res seria pitjor. No aconseguiríem res de res."

"Por n'hi ha, però sempre ets conscient del que pot passar i del que no."

"Que vagis caminant, et passi una furgoneta policial i et comencin a donar cops i que no es faci res al respecte... Això fa molta por. Jo tinc molta por. Estic aquí i tinc por, però n'he perdut, també."

"Aquesta violència, al final, és una manera d'expressar una cosa i no s'està entenent així. Solució: entendre tot això i fer alguna cosa anant a l'arrel, veient què està passant realment."

Diuen que no se senten representats pels polítics i que no pararan fins que els escoltin. I avisen que el que està passant és com una bola de neu que cada cop es farà més gran.