Quinze anys de Lleida-Alguaire, l'aeroport de Ponent que es va veure obligat a reinventar-se

L'aeroport de Lleida-Alguaire fa quinze anys aquest divendres. Concebut inicialment per a l'aviació comercial, amb el temps les companyies han deixat d'apostar-hi. En canvi, sí que s'ha consolidat en l'àmbit industrial i aeroespacial, i aquest estiu estrenarà una residència per allotjar 150 pilots. Va ser el primer aeroport construït pel govern de la Generalitat.

Quan es va estrenar, ara fa quinze anys, l'aeroport d'Alguaire preveia assolir la xifra de 400.000 passatgers anuals en deu anys. Als inicis hi van operar companyies com Vueling, Ryanair i turoperadors per dur esquiadors, amb connexions amb ciutats com París, Frankfurt o Londres.

El cert, però, és que amb els anys el volum de passatgers va anar decaient, i actualment només hi manté vols comercials Air Nostrum, amb una ruta a Palma durant tot l'any, i a Eivissa i Menorca a l'agost.

L'any passat, l'aeroport lleidatà va registrar uns 40.000 passatgers. El director, Antoni Serra, creu que la proximitat amb l'aeroport de Barcelona fa difícil que a Lleida funcioni l'aviació comercial.

"Es va començar amb Ryanair, Vueling... Palma, Milà, Frankfurt... amb la idea de fer un aeroport comercial igual com el que tenim a Reus o Girona. Això va durar molt poc, un parell d'anys, quan es va veure que tenint Barcelona al costat, fer vols comercials no funcionava."

La ruta entre Lleida i Palma, l'única que es manté tot l'any, opera tres vols a la setmana.
 

Un gran centre de formació de pilots

En canvi, Alguaire s'ha convertit en un aeroport molt atractiu per al sector de la formació: industrial, tecnològic i de laboratori de proves per a l'aviació i la indústria aeroespacial.

L'any 2018 s'hi va instal·lar l'empresa lituana BAA Training, que fa formació teòrica i pràctica de pilots. Actualment n'hi té una setantena, i d'aquí tres anys té previst formar-ne 400, la meitat dels quals originaris de l'Índia. Arnau Martín, de BAA Training, destaca els avantatges de l'aeroport de Lleida.

"Tenim l'oportunitat d'operar en aquest aeroport i disposar de moltes possibilitats de vol al mateix aeroport. Per la pròpia ubicació, podem anar a molts dels aeroports que hi ha al voltant."

Recentment també s'hi ha incorporat per fer vols de formació l'aerolínia Air France. Això ha fet que l'any 2024 hagin crescut un 61% les operacions a l'aeroport.

A més, Aeroports de Catalunya està construint una nova residència per allotjar 150 pilots al mateix recinte aeroportuari, que es preveu que estigui enllestida al juliol.

Els usos de l'aeroport es diversifiquen

Un altre dels sectors en creixement a Alguaire és el del manteniment, rehabilitació i desballestament d'aeronaus. En aquest sentit, s'espera l'autorització de l'Agència Espanyola de Seguretat Aèria per rebre gegants de l'aviació comercial com l'Airbus 380 i el Boeing 747-8, amb capacitat per a més de 500 viatgers.

Es tracta d'aeronaus que estan caient en desús i Lleida podria oferir les seves instal·lacions per emmagatzemar-les i desballestar-les.

Una altra de les apostes de l'aeroport lleidatà està en l'àmbit de la producció d'hidrogen verd per a l'aviació a partir d'energia generada amb plaques solars.

A la vegada, també s'hi han fet cursos per aprendre a pilotar drons destinats a usos agraris.

Un altre dels segments d'activitat és l'anomenat Newspace, que posiciona Alguaire com un centre de proves de motors per a la indústria aeroespacial.

Còmode i ràpid, però més car i amb alguns problemes amb la boira

Les petites dimensions de la terminal, on funcionen quatre taulells de facturació, permeten un funcionament àgil i ràpid per als vols comercials, sense les esperes i aglomeracions pròpies de grans aeroports. Els passatgers baixen de l'avió i són al carrer en cinc minuts.

Un dels grans desavantatges de la infraestructura són els preus dels vols comercials, menys competitius que els d'altres aeroports. Un bitllet de la línia Lleida-Palma pot arribar a costar més de 200 euros si no s'agafa amb prou antelació.

La comunicació de l'aeroport amb la capital del Segrià i altres nuclis urbans és un altre dels aspectes que els usuaris valoren negativament. Actualment no hi ha transport públic per anar de Lleida a l'aeroport.

Quan es va decidir construir l'aeroport a Alguaire una de les qüestions que es van posar damunt la taula eren els possibles problemes operatius a causa de la boira.

Malgrat uns primers anys en què els desviaments eren freqüents a l'hivern, el director de l'aeroport, Antoni Serra, assegura que l'any passat la boira només va afectar "un o dos vols".

De fet, es van desviar diversos vols de l'aeroport alternatiu d'Andorra-La Seu cap a l'aeroport d'Alguaire per condicions meteorològiques adverses a les instal·lacions de l'Alt Urgell.

Una infraestructura necessària per al sector tecnològic de Catalunya

Tot plegat fa de l'aeroport lleidatà una infraestructura necessària i imprescindible, ara mateix, a Catalunya. Així ho considera el director, Antoni Serra.

"Ja hem vist que és un aeroport que, si no l'haguéssim tingut, ens hauríem perdut molta tecnologia i moltes proves de futur per a Catalunya. Ara realment és molt necessari pel que fa al desenvolupament tecnològic de futur, tant en l'aviació com en l'astronàutica."

En aquest sentit, l'alcalde d'Alguaire, Joan Guillaumet, ofereix a l'aeroport sòl industrial del municipi perquè hi pugui desenvolupar part de la seva activitat:

"Estem parlant de sòl industrial i de creixement econòmic per poder donar resposta a totes les necessitats que l'activitat i les expectatives que hi ha sobre l'aeroport."

També es treballa en la redacció d'un nou pla director urbanístic aeroportuari per a l'aeroport de Lleida, atès que ha esgotat les hectàrees de sòl planificades i ja no té més espai per créixer. 

L'aeroport de Lleida-Alguaire, el primer construït per la Generalitat de Catalunya, va tenir un cost de prop de 100 milions d'euros.