Quin és el risc d'atemptat i com es treballa per minimitzar-lo set anys després del 17A
Segons els Mossos, s'han neutralitzat 189 casos d'extremisme l'últim any i es fa seguiment a 282 persones en un context de risc d'atac alt
L'últim atemptat jihadista a Catalunya va tenir lloc el 27 de març al Centre Comercial Màgic de Badalona. A les vuit de la tarda, Hamza Warris --un home de 30 anys de nacionalitat pakistanesa-- va accedir al restaurant de menjar ràpid McDonald's i en va trencar els vidres amb una destral.
El que, en un principi, es va veure com un incident, després va ser qualificat d'atemptat terrorista i a hores d'ara encara s'està investigant sota la instrucció del jutjat número 6 de l'Audiència Nacional.
L'home, que s'havia gravat acomiadant-se dels seus familiars, va explicar que l'havia impactat veure una fotografia de nens palestins morts.
La qualificació d'atemptat fa que els testimonis amb seqüeles puguin accedir a ajudes de víctimes de terrorisme, encara que la majoria ni tan sols ho saben i les persones amb qui hem contactat no volen sortir davant de càmera, tot i que expressen que han tingut un estrès posttraumàtic.
Amenaça terrorista de 4 sobre 5
Quan estan a punt de complir-se set anys dels atemptats del 17A, l'intendent de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, David Sánchez, assegura que l'amenaça és alta:
"L'atac més probable que hi podria haver és un autor individual o una xarxa de base. És a dir, persones que viuen a Catalunya i pateixen un procés de radicalització i que utilitzarien armes blanques i els mitjans que tinguin a l'abast."
En aquest sentit, Sánchez afegeix que "es tractaria d'un atac inspirat i amb menys capacitat letal dels que vam veure el 2015 o 2016".
La probabilitat d'un atemptat ve marcat pel context internacional. La situació de Palestina i la crema d'Alcorans als països nòrdics ha reactivat la propaganda jihadista.
Els últims vídeos propagandístics de les organitzacions jihadistes apunten als grans esdeveniments esportius amb una alta concentració de persones i un fort simbolisme. Per exemple, n'hi ha molts que encoratjaven un atemptat contra els Jocs Olímpics de París.
De cara a esdeveniments com la Copa Amèrica de Vela, que s'ha de celebrar entre el 22 d'agost i el 20 d'octubre a Barcelona, de moment no s'ha localitzat cap cita explícita i directa d'aquest esdeveniment.
189 casos d'extremisme neutralitzats
Els Mossos d'Esquadra asseguren que els plans de prevenció de la radicalització estan funcionant i, de moment, l'últim any s'han detectat 189 casos de radicalització extremista, majoritàriament, jihadista.
D'aquests casos, sis han acabat a la Fiscalia i, entre ells, n'hi ha tres de menors per als quals s'ha requerit protecció. Sánchez diu que "la dada d'èxit és que un cop identificats els casos, s'ha aconseguit revertir un 93% dels casos després d'un any".
En aquests plans, es fa un seguiment coordinat cas per cas i s'actua, especialment, entre els més joves a les escoles i als instituts, però també a les presons. El treball compta amb professionals de diverses disciplines que, de manera coordinada, intenten que l'individu radicalitzat sigui crític amb els postulats que defensa.
El CITCO coordina el seguiment de 282 persones
El general Manuel Navarrete, actual director del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), assegura que els cossos policials estan fent seguiment a 282 persones, de les quals 40 són dones, que van viatjar des de l'estat espanyol a zones de conflicte.
Una llista llarga que inclou els que poden estar morts, en camps de refugiats, a zones de conflicte, o bé que hagin retornat. Navarrete ho explicava en un curs d'estiu a El Escorial, organitzat per la Fundació de Víctimes de Terrorisme i el Centre Memorial de las Víctimes del Terrorisme.
En aquestes jornades Navarrete va assegurar que hi ha diversos tipus d'amenaça que s'han de tenir en compte a l'hora d'avaluar-ne el grau: actors solitaris, combatents terroristes estrangers, la propaganda com a mitjà per transmetre idees violentes, l'augment dels extremismes (prolongació social, desconfiança en les institucions, desinformació...) i marc geoestratègic.
