Qui són els rostres de Vox al País Valencià: de l'ultracatolicisme al blaverisme
El líder del partit, que finalment no formarà part del nou executiu, va ser candidat per Fuerza Nueva i ha estat condemnat per violència masclista
Del pacte entre el PP i l'extrema dreta al País Valencià encara no se'n saben tots els detalls, com ara com es repartiran les conselleries, però els perfils que van a les llistes de Vox donen una idea de quines seran les seves prioritats un cop siguin dins les institucions valencianes.
Es tracta de noms vinculats a l'ultracatolicisme, partidaris de l'educació concertada i del blaverisme, el moviment anticalanista del País Valencià.
Vox tindrà un pes important a les Corts valencianes, amb 13 diputats, i presència i influència al govern de coalició amb el PP.
No hi serà, però, el seu número 1, Carlos Flores, que finalment ha optat per presentar-se a les eleccions generals. Aquest catedràtic de dret constitucional va ser candidat per Fuerza Nueva i ha estat condemnat per violència masclista.
El periodista d'El Temps Moisès Pérez ha explicat a TV3 que la sentència recull "21 vexacions, tota mena d'improperis i humiliacions contra qui era la seva dona, també en presència dels seus fills, al domicili o al carrer".
En l'equip negociador del pacte l'ha acompanyat l'extorero Vicente Barrera. I entre els pesos importants del partit, el que va ser motor de Vox al País Valencià, José Maria Llanos, de qui Moisès Pérez detalla que "té una trajectòria important d'activisme per l'educació concertada privada, però especialment per la introducció dels valors religiosos en aquesta educació, uns valors ultraconservadors".
Una de les noves incorporacions és Júlia Llopis, activista contra la normalització del valencià a les aules. Per exemple, és una de les principals opositores a l'aplicació del decret de plurilingüisme.
Segons el periodista d'El Temps Moisès Pérez, a Vox al País Valencià el defineixen 3 trets: l'ultracatolicimse, el blaverisme (la negació de la unitat de la llengua catalana) i una defensa radical de l'educació privada i concertada.
Les negociacions avancen però, de moment, el PP ja ha deixat entreveure que vol quedar-se amb el control de Sanitat i Educació. On no sembla que hi hagi discrepàncies és en els conceptes de llibertat educativa i defensa de les senyes d'identitat valencianes diferenciades de la resta.
