Nova votació fallida per elegir president del CGPJ, que reprendrà el ple el 5 d'agost

Nou contratemps per escollir nou president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem. Després d'una nova jornada de reunions, el ple ha tornat a tancar les votacions sense consens. Així doncs, la nova votació del consell es reprendrà de zero el dilluns 5 d'agost.

La votació que s'ha fet aquest dimecres ha acabat en empat. S'havia d'elegir entre les dues candidatures més votades dimarts: la de Pablo Lucas, més moderat i encarregat del control judicial al CNI, i la de Pilar Teso, que ja va ser candidata el 2013. Tots dos magistrats del Tribunal Suprem són considerats del sector progressista.

Cada un dels candidats ha rebut 10 vots. Com que cap d'ells ha aconseguit un mínim de 12 vots favorables, el procés tornarà a començar de zero, altra vegada entre els set candidats inicials que es van proposar la setmana passada.

Després de cinc anys de paràlisi, els 20 vocals elegits a parts iguals pel PP i el PSOE han començat amb bloqueig la nova etapa. Dimarts van arribar a fer fins a set votacions en les quals van anar descartant les candidatures amb menys suports.

A part de Lucas i Teso, entre les 7 candidatures s'hi inclou una altra candidata del sector progressista, Anna Ferrer, que va formar part del tribunal del procés. La resta de magistrats són de l'ala conservadora. Es tracta de Carmen Lamela, que va ser instructora del procés a l'Audiència Nacional; Esperanza Córdoba, lletrada del CGPJ; Antonio del Moral, que formava part del tribunal que instruïa la causa del procés, i Ángeles Huet, que va ser una de les magistrades que van tancar la porta a la revisió dels indults que demanaven el PP, Vox i Ciutadans.

L'escollit necessitarà tres cinquenes parts de les votacions, és a dir 12 vots dels 20 vocals. Per tant, progressistes i conservadors no poden votar-se en bloc entre ells per triar qui els governi, ja que tant uns com altres sumen 10.

Fi de la bicefàlia

La tria de la nova presidència al CGPJ tancarà l'acord que certificaven PSOE i PP aquest mes de juny a Brussel·les després mitja dècada de bloqueig.

Amb els vocals ja designats, el govern espanyol n'ha tret pit aquests dies perquè s'acaba amb una "anomalia democràtica". El PP també s'ha anotat la reforma, simultània, de la llei que reforça la independència del poder judicial.

Es posa punt final, així, a la bicefàlia que el 2022 va començar amb la dimissió de Carlos Lesmes. Per primera vegada, la presidència del CGPJ i del TS es van separar i van quedar en mans de dues persones diferents: Vicente Guilarte i Francisco Marín Castán. A partir d'ara, tornaran a confluir en una única persona.

Entre les tasques pendents d'aquest nou Consell General del Poder Judicial, haurà de reformar la llei d'enjudiciament criminal o renovar ben bé un centenar d'alts càrrecs d'audiències provincials, tribunals superiors de justícia i el Tribunal Suprem.