Qui pagarà les factures de la crisi climàtica: mesures que ens tocaran la butxaca

"Benvolguts conciutadans: lluitar contra el canvi climàtic no és gratis ni barat, ja ho estan veient amb el preu de la llum. I passarà d'aquí a poc amb la calefacció i amb la gasolina o el gasoil dels seus cotxes o furgonetes. I segurament vostès acabaran pagant un nou impost al carboni sobre tots els productes contaminants, des de la roba fins a la carn. Caldran sacrificis com a mínim els pròxims cinc anys.

Però, tranquils, en nom de la Justícia Climàtica, hem decidit que pagui qui més contamina, i qui més diners hi guanya: a les elèctriques ja els  estem cobrant un impost especial sobre els beneficis extra de la transició climàtica. A les petroleres, també, i a més els hem eliminat tots els subsidis, desgravacions i exempcions tributàries que tenen des de fa dècades... Es limitarà, al mínim imprescindible, la venda de cotxes totterreny que pesin més de 1,7 tones, encara que portin un motor elèctric..."

I etcètera, etcètera. S'imaginen algun polític del món actual, al nostre país, o a qualsevol altre d'Occident, parlant (i actuant) així de clar? És el que tocaria dir, i fer, però molt pocs s'atreveixen.

De la mateixa manera que, al seu dia, no es van explicar prou bé els pros i contres de la globalització, correm el risc que passi el mateix amb la lluita contra el canvi climàtic: que la gent s'enfadi amb els problemes immediats, els que noten en les seves butxaques, i no valori els beneficis a mitjà i llarg termini (per exemple, la seva pròpia supervivència en una inundació o una sequera). I, per tant, que creixi una onada demagògica i negacionista del canvi climàtic, amb la gent protestant al carrer i negant-se a pagar el que li toca.

Posem per exemple dues mesures que ens impactaran directament a les nostres butxaques i a la nostra vida quotidiana, i que ja estan aprovades per la Comissió Europea. No s'han amagat, però la Comissió les ha explicat amb el seu llenguatge tècnic habitual (bastant incomprensible), i els nostres governs han preferit ser cautelosos i poc explícits.

Estan dins del pla Fit for 55, que va ser presentat aquest estiu amb tota la fanfàrria, i té l'objectiu de reduir un 55% les emissions de CO2. Com que és molt ambiciós, s'ha de començar a retallar en coses que cada cop ens cauen més a prop (no només en les emissions de les grans indústries contaminants). I en les notes oficials, es presenta com l'"aplicació del comerç d'emissions a nous sectors i enduriment de l'actual sistema de comerç d'emissions de la UE". Queda clar, oi?.... Doncs segurament no. Si no ho han entès del tot, no es preocupin, perquè ens passa a la majoria.

Es tracta d'encarir els combustibles que s'utilitzen per escalfar les calefaccions de les nostres cases (que gasten molta energia, sovint perquè les cases estan mal aïllades tèrmicament). I d'encarir també la gasolina i el gasoil, sigui de cotxes, furgonetes o camions (perquè contaminen un 20% del total). Això, a partir del 2025.

Sota l'expressió tècnica d'"ampliar el comerç d'emissions" (com si parléssim d'engrandir el negoci de compravenda de sabates...) s'amaga un potencial conflicte social de grans dimensions. Que la pobresa energètica, que ja és un gran problema a tot Europa, encara vagi a més, ara per raons climàtiques, és un drama. Que molts autònoms que es guanyen amb prou feines la vida amb la seva furgoneta hagin de pagar el combustible a preu d'or, n'és un altre. Un drama amb possibles esclats de violència, com es va veure fa tres anys amb el conflicte del "gillets jaunes" a França.

El pal i la pastanaga

Com que ni la Comissió ni els governs nacionals són tontos, i no descarten una explosió social futura, han dissenyat una política de "pal i pastanaga". El pal són les dues pujades. La pastanaga és l'anomenat Fons Social del Clima, que tindrà ni més ni menys que 73.000 milions d'euros, a partir del 2025, justament per amortir els problemes. Seran diners i ajuts als més pobres i als que pateixen pobresa energètica.

Ajuts de tota mena a aquells que puguin demostrar que no poden fer servir transport públic ni tenen altra forma de moure's que agafar un cotxe de carburant fòssil. Ajuts directes als autònoms que no puguin afrontar el canvi a una furgoneta elèctrica, etc. I, en paral·lel, des d'Europa s'està posant en marxa un pla d'ajuts a la rehabilitació de milers d'edificis, públics i privats, per poder-los aïllar del fred i la calor, i així gastar menys energia (i no notar el seu encariment addicional a partir del 2025).

Per cert, totes aquestes mesures "pal·liatives" difícilment seran aplicables a bona part de la classe mitjana, o almenys no s'ha especificat massa res sobre aquesta qüestió.

En tot cas, ni el pal ni la pastanaga ens les han explicat prou bé. Gairebé no s'ha vist una portada de diari amb aquests temes. O potser mai s'acabarà posant del tot en pràctica.