Xóchitl Gálvez, en un acte de campanya (Reuters/Daniel Becerril)
ANÀLISI

Qui és Xóchitl Gálvez? Del Mèxic més pobre i rural a candidata a la presidència

Encara que les enquestes no li són favorables, era pràcticament una desconeguda fa uns mesos i ha aconseguit anar escalant posicions

Enllaç a altres textos de l'autor Sílvia Heras

Sílvia Heras

Periodista d'internacional de TV3.

Sap que les enquestes no li són favorables, però Xóchitl Gálvez no es desanima i recorda que, a vegades, hi ha hagut sorpreses d'última hora, com amb el Brexit. És la rival de Claudia Sheinbaum en les eleccions presidencials de Mèxic, que se celebren aquest diumenge.

Aquesta dona vital i simpàtica va entrar al món de la política fa vint anys, de la mà de l'expresident conservador Vicente Fox, que la va nomenar directora de la Comissió Nacional pel desenvolupament dels Pobles Indígenes.


Qui és Xóchitl Gálvez?

Gálvez és d'origen indígena, el seu pare parlava otomí. Xóchitl vol dir flor en la llengua Nahuatl. Va néixer a Tepatepec, un poblet de l'estat d'Hidalgo, al nord de la capital. Presumeix dels seus orígens humils, però quan va dir que de petita venia gelatines pel carrer (flams de colors), els veïns i coneguts la van desmentir.

La seva família era pobra en una zona molt pobra i per molts ella era una afortunada. Els companys d'escola recorden que ella tenia motxilla i que ells, en canvi, anaven amb bosses de plàstic.

Va poder estudiar enginyeria en computació gràcies a una beca i es va convertir en una empresària d'èxit, d'edificis intel·ligents.

El seu pare era alcohòlic, violent i maltractador i una de les seves germanes està a la presó acusada de segrest. Amb aquest panorama familiar, ella ha criat a les seves nebodes, avui enginyeres, i té un fill i una filla. Energia i empenta no n'hi falten.

Torna al seu poble natal en dies assenyalats, com el de Reis o el dia dels morts, amb camionetes plenes de regals per als més petits. Xóchitl Gálvez encarna l'ascensor social tan poc freqüent a Mèxic... però els seus veïns prefereixen les polítiques socials de López Obrador i al seu poble, d'onze mil habitants, abunda la propaganda a favor de la seva rival, Claudia Sheinbaum.


Una conservadora no gaire conservadora

Gálvez representa Fuerza y Corazón, una curiosa coalició dels conservadors del PAN, l'esquerrà PRD i el PRI, el partit hegemònic durant set dècades.

(Reuters/Luis Cortes)

És molt menys conservadora que els seus rivals interns. De fet, es defineix com a socialdemòcrata, liberal i progressista. És conscient que té el vot més conservador assegurat i que el que li cal és buscar entre els decebuts i els indecisos.

Va arribar a firmar amb sang el seu compromís a mantenir i fins i tot ampliar els programes socials de López Obrador. El dia de la seva presentació anava acompanyada d'una mare buscadora de desapareguts i d'una representant dels pobles originaris.

Es declara feminista i a favor de l'avortament. No hi haurà marxa enrere, diu, ni en els drets de les dones ni en els del col·lectiu LGTBIQ+. Li agrada vestir huipiles, els tradicionals vestits mexicans.

Té una gran capacitat per comunicar, es prepara bé els temes i és empàtica, amb un llenguatge col·loquial i directe que connecta amb la gent.

En el fons presenta una proposta molt similar a la de Sheinbaum: prioritzar els pobres, polítiques socials i contra la corrupció, en una versió més suavitzada perquè el seu electoral és molt crític amb AMLO, López Obrador.

Des del 2018, és senadora del conservador PAN i a la cambra alta no ha passat desapercebuda. Capaç d'entrar-hi disfressada de dinosaure per denunciar la proposta de reforma electoral que va batejar com "Jurasic Plan", o d'encadenar-se a la cadira del president de la cambra per fer sentir les seves reivindicacions. S'ha saltat sovint la disciplina de vot del seu partit, el PAN.


La violència al centre de la seva campanya

Posa èmfasi en la inseguretat. El sexenni de López Obrador ha estat el més violent de la història recent del país i ella denuncia a cada míting els 186.000 morts d'aquest període, 30.000 cada any.

Proposa desmilitaritzar el país, construir una presó de màxima seguretat, tornar el caràcter civil a la Guàrdia Nacional i treure l'exèrcit de la construcció d'obres públiques per centrar-lo en la seguretat nacional.

Critica, sobretot, la política "abrazos y no balazos" de López Obrador per afrontar la violència, una estratègia radicalment oposada als seus antecessors. La guerra al crim organitzat no havia aportat resultats els últims anys i ell defensava que només s'aconseguiria reduir la violència anant a l'arrel del problema, atacant els problemes estructurals de pobresa i falta de formació i oportunitats als joves.

Una estratègia que no ha funcionat perquè, d'entrada, no ha disposat del temps necessari per fer aquests canvis de gran envergadura.
Amb un panorama de pobresa i violència desbocats ella mateixa diu que per presentar-se "s'han de tenir ovaris".


Confia a capgirar les enquestes

Txóchitl Gávez ha fet una bona campanya, però arrossega el llast del llegat de la seva coalició, PRI, PAN i PRD amb nombrosos casos de corrupció i abús de poder. No ha pogut jugar la carta del canvi perquè representa tots els partits del passat.

(Reuters/Quetzalli Nicte-Ha)

Encara que les enquestes no li són favorables, era pràcticament una desconeguda fa uns mesos i ha aconseguit anar escalant posicions. I no és poca cosa tenir dues dones disputant-se la presidència d'un país tan masclista i amb tants feminicidis. Algunes fonts eleven fins a 20 les dones assassinades cada dia al país.

Totes dues s'han fet camí en un sistema fet per homes i per a homes. Qui guanyi haurà de demostrar que ser una dona sí que marca una diferència, en les prioritats i a l'hora de governar.

ARXIVAT A:
Mèxic
Anar al contingut