Qui és Pàvel Dúrov, que han detingut a França, i per què Telegram és una app polèmica

Des de dissabte, el nom de Pàvel Dúrov omple titulars de mitjans d'arreu del món arran de la seva detenció a França, a l'aeroport parisenc de Le Bourget, on acabava d'aterrar amb el seu jet. 

Nascut a Sant Petersburg el 10 d'octubre del 1984 (quan la ciutat es deia Leningrad), va passar la infantesa i l'adolescència a Torí, Itàlia, on treballava el seu pare, filòleg.

Amb 17 anys va tornar a Rússia i va estudiar Filologia. Encara a la Universitat, el 2006, va crear una web perquè els estudiants poguessin intercanviar apunts i llibres.

La bona acollida que va tenir i el potencial que hi va veure un antic company de classe, Viatxeslav Mirilaixvili, que vivia als Estats Units i coneixia Facebook (creada el 2004 per Mark Zuckerberg), va portar-lo a crear VKontacte (VK, que vol dir "En contacte"), que de seguida va superar l'àmbit universitari: al cap d'un any, a finals de 2007, ja tenia 3 milions d'usuaris.

L'èxit creixent de VK va fer que Dúrov fos conegut com "el Zuckerberg rus". 

De seguida va ser conegut, també, per la seva defensa aferrissada del dret de les persones a compartir idees i continguts sense restriccions i de manera confidencial, una actitud que no va trigar a causar-li problemes a Rússia, però també, i fins i tot abans, als Estats Units, tot i que per motius diferents.

De tota manera, es podria dir que ha complert el desig, expressat a un professor en graduar-se a la Universitat, de convertir-se en "un tòtem d'internet".

Dúrov, que té nacionalitat francesa des del 2021 i la seu de Telegram a Dubai, també té passaport dels Emirats Àrabs.

La revista Forbes calcula la fortuna de Dúrov en uns 15.500 milions de dòlars (gairebé 14.000 milions d'euros). 

Part d'aquesta fortuna l'hauria aconseguida permetent l'intercanvi il·legal de música i de bases de dades pirates, segons van denunciar el 2010 la Recording Industry Association of America (RIAA), representant de la majoria de companyies discogràfiques, i el 2011 l'agència governamental dels Estats Units que regula el comerç (Office of the United States Trade Representative).

Topades amb el Kremlin

A Rússia, els primers problemes van arribar-li el 2011, quan el govern va demanar-li que esborrés les pàgines de diversos grups opositors i la policia va envoltar casa seva durant una hora. 

Va ser aquell incident, al qual va respondre publicant una fotografia d'un gos traient la llengua, el que va donar-li la idea que el duria a la creació de Telegram, perquè va pensar que estaria bé poder intercanviar missatges de manera encriptada, va explicar Dúrov al febrer en una entrevista amb el periodista nord-americà Tucker Carlson.

La desavinença va esclatar el 2014, quan van demanar-li que facilités les dades i bloquegés les pàgines de manifestants ucraïnesos, i també va bloquejar la de l'opositor rus Aleksei Navalni.

El 21 d'abril va ser acomiadat com a director executiu de VK, i més endavant va acabar venent-se la seva participació en l'empresa. Aquell mateix any va marxar de Rússia i va denunciar que VK havia acabat en mans de persones pròximes al Kremlin.

"Un camp de batalla virtual"

Un any abans ja havia creat Telegram, un servei de missatgeria semblant a WhatsApp, però completament encriptat --aleshores WhatsApp no ho era-- i que permetia l'accés simultani des de diversos dispositius, compartir-hi un nombre il·limitat de fotos, vídeos i altres documents.

Telegram, que permet crear grups de conversa amb fins a 200.000 persones i, alhora, permet crear canals, s'ha convertit també en una mena de xarxa social amb uns 1.000 milions d'usuaris mensuals arreu del món i és considerada una de les més grans al costat de Facebook, WhatsApp, YouTube, Instagram, TikTok i la xinesa WeChat.

És molt utilitzada, especialment, a Rússia, Ucraïna i les repúbliques de l'antiga Unió Soviètica. 

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i altres alts càrrecs i organismes governamentals del país són usuaris molt actius de Telegram per comunicar-se amb la ciutadania.

De fet, des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, el 24 de febrer del 2022, Telegram s'ha convertit en una de les principals fonts d'informació, però també de desinformació. Alguns analistes diuen que Telegram s'ha convertit en "un camp de batalla virtual".

Només a Espanya, Telegram té uns 8,5 milions d'usuaris. A Catalunya departaments de la Generalitat i nombrosos ajuntaments tenen canals de Telegram, que també ha estat molt utilitzat pel moviment independentista.

Prohibició de Telegram

Els problemes de Dúrov amb el govern presidit per Vladímir Putin no van acabar amb la seva marxa de Rússia, perquè l'any 2018 el Kremlin va decidir tancar Telegram.

L'onada de protestes contra el tancament va aconseguir fer revertir la decisió, fins al punt que avui en dia moltes institucions russes tenen el seu canal de Telegram. 

Hi ha països que sí que han bloquejat l'ús de Telegram, com l'Iran, Indonèsia o Tailàndia. Altres, com el Brasil, els Països Baixos i Alemanya hi han posat pegues o multes.

També Espanya, on Santiago Pedraz, jutge de l'Audiència Nacional, va arribar a demanar el tancament de Telegram arran d'una denúncia per difusió d'imatges amb drets d'autor que van presentar les empreses audiovisuals Atresmedia, Mediaset i Movistar Plus.

La decisió, polèmica i denunciada per l'organització de consumidors Facua o entitats com Pirates de Catalunya, no es va dur a terme, al final.

Dúrov també ha denunciat l'FBI per mirar de trobar una "porta del darrere" que li permeti entrar a Telegram, i pressions d'alguns gegants tecnològics com Google o Apple.

Detenció a França

Més enllà de les raons polítiques d'alguns règims, que veuen com Telegram és la via de comunicació habitual de l'oposició, i de la defensa de la propietat intel·lectual, l'altre gran argument d'alguns estats contra Telegram és la lluita contra el crim organitzat.

Aquest, concretament, és el que ha dut la justícia francesa a detenir Dúrov, perquè considera que la privacitat i la falta de moderació fan de Telegram una eina molt atractiva per a traficants de drogues, pederastes i terroristes. 

Es dona la circumstància que França no ha confirmat de manera oficial la detenció de Dúrov, però diversos mitjans francesos han explicat que ha estat detingut en el marc d'una investigació policial sobre possibles responsabilitats en diversos delictes relacionats per la manca de moderació de Telegram i la manca de cooperació amb les autoritats. 

Segons fonts pròximes a la investigació, l'ordre de detenció contra Dúrov que ha portat a la seva detenció s'hauria emès per diversos delictes relacionats amb el seu servei de missatgeria xifrada, que van des de les estafes, el narcotràfic, el ciberassetjament i el crim organitzat, fins al frau i l'apologia del terrorisme.

"Plataforma neutral"

Dúrov, en canvi, defensa que Telegram "està compromès amb la protecció de la privacitat de l'usuari i dels drets humans com la llibertat d'expressió i de reunió".

I també que l'ús criminal de Telegram "no ha de servir d'excusa per organitzar una cacera de bruixes o per convertir la societat en un camp de concentració".

"La humanitat necessita una plataforma neutral com Telegram, que respecta la vida privada i la llibertat", va defensar Dúrov en l'entrevista amb Carlson. 

"En realitat, no importa si Telegram és utilitzada per l'oposició o pel partit en el poder. Les regles són iguals per a totes les parts. D'aquesta manera som imparcials", va afegir. 

"Telegram compleix les lleis de la UE"

Aquest diumenge a la nit, Telegram ha reaccionat oficialment a la detenció del seu fundador amb un breu comunicat en què assegura que "compleix les lleis de la Unió Europea" i que la seva moderació [de continguts] es manté "dins dels estàndards de la indústria".

Defensa que "Pàvel Dúrov no té res a amagar" i que "viatja per Europa freqüentment". 

Argumenta que "és absurd reclamar que una plataforma o el seu propietari són responsables de l'abús que se'n faci" i recorda que hi ha "gairebé un milió d'usuaris que utilitzen Telegram com a mitjà de comunicació i com a font d'informació essencial".

Una defensa inesperada

La notícia de la detenció de Dúrov no ha trigat a generar missatges de suport. 

Un dels primers a reaccionar ha estat Elon Musk, propietari de Tesla, SpaceX i X, la xarxa social abans coneguda com a Twitter, on ha fet el següent missatge: "És 2030 a Europa i t'executen per fer un 'like' a un mem."

També ha retuitat --afegint-hi "exactament"-- el missatge d'un usuari que diu que amb Telegram està passant el mateix que si l'any 1994 haguessin detingut Vinton Cerf i Rob Kahn, el "pares" d'internet, perquè la xarxa permet comunicar-se entre ells als narcotraficants.

Exactly https://t.co/tnmJ5gz7Rw

— Elon Musk (@elonmusk) August 25, 2024

Més sorprenents són algunes declaracions arribades des de Rússia, el país del qual va haver de marxar i que fa cinc anys va intentar prohibir Telegram.

Així, l'ambaixada russa a Moscou s'ha afanyat a demanar explicacions a les autoritats franceses, a denunciar-ne la falta de cooperació i a exigir la protecció dels drets de Dúrov.

L'exprimer ministre i expresident rus, Dmitri Medvédev, ha dit que Dúrov va equivocar-se en marxar de Rússia i que ell ja va advertir-lo "fa molt de temps" que aquesta decisió li causaria "greus problemes arreu del món".

"Va cometre un error de càlcul. Per a tots els nostres enemics, per desgràcia comuns, ell és rus i, per tant, imprevisible i perillós", ha escrit a Telegram, precisament.

"Dúrov hauria d'adonar-se, per fi, que la pàtria, com l'època, no pot triar-se", ha afegit.